reportatge

El Diagné més personal

El pivot senegalès del MoraBanc mostra el seu cantó més íntim a un programa de televisió parlant dels difícils orígens que va viure i dels hàbits que té com a musulmà. A més, des de fa dos estius organitza un campus a Rufisque pels menuts desfavorits.

El Diagné més personalFACEBOOK CHEIKH MOUSSA DIAGNE

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

Moussa Diagné (23 anys) va aterrar en el món del bàsquet es podria dir que quasi de rebot, ja que, com és sabut des de fa temps, sempre havia jugat a futbol de porter. De fet l’esport de la pilota taronja no era sant de la seva devoció. Ara bé, els seus éssers més propers el van animar a provar sort en el gremi, tenint en compte els més de dos metres que feia tan sols amb 16 anys, i a jutjar del que s’ha vist: malament no li està anant. Pels volts del 2010 un scouter i entrenador va fixar-se en ell al Senegal i l’actual pivot del Bàsquet Club MoraBanc Andorra cedit pel Futbol Club Barcelona Lassa es va tirar de cap a l’oportunitat de desplaçar-se a la comunitat de Madrid per jugar al Torrejón de Ardoz. Una decisió complicada, però necessària per ajudar econòmicament el nucli familiar i en un futur també el país d’origen amb projectes.

La mare es va quedar vídua amb sis fills a les esquenes (Diagné el més petit) i amb 14 anys va haver de renunciar als estudis per fabricar i vendre sabatilles amb el tiet. Uns detalls íntims de la vida personal de l’africà emesos dimecres al programa Clubbers del canal de televisió Movistar+. A principi d’aquesta temporada van visitar Andorra per saber més de la nova vida del jugador i van treure-li el vessant més personal. Moussa Diagne és musulmà, es pren al peu de la lletra la religió i la fe és el que l’ha estat ajudant en el camí que va emprendre des que va marxar de Rufisque (ciutat senegalesa als afores de Dakar) fins a actualment, que compta amb un lloc important al panorama de la millor lliga europea de bàsquet, la Lliga Endesa.

“L’Islam en el qual crec i practico és de pau, respectant la gent i tenint-los carinyo”, indica el protagonista davant de les càmeres. I hi afegeix que “mentre em trobo amb els meus companys a una habitació no els molesto resant a la cara, així que abans de viatjar amb l’equip reso tot el que he de resar”, encara que “si puc gaudir de minuts sol trec la catifa”. El Senegal es caracteritza per la tolerància quant a les creences de cadascú. Resa a les sis del matí, tres i cinc de la tarda, a les vuit de la nit i abans d’anar a dormir. A més, tot i tenir obligacions físiques dures com a professional compleix amb el ramadà, i aquest any cau en les dates que se celebra el play-off pel títol de l’ACB. “Es va donar en vacances d’estiu i no menjava des de les quatre de la matinada”, recorda de l’anterior celebració.

En l’entrevista li pregunten pels atacs terroristes de l’agost passat a Barcelona i Cambrils per part d’Estat Islàmic, i ràpidament se li torça el rostre: “són gent que no tenen cap i estan fent mal al nom de l’Islam. Joves que poden lluitar i guanyar-se la vida, però arriba un boig que els menja el cap”. I també decideix recórrer a l’Alcorà per impartir que “Al·là el que diu és que si provoques una mica de sang a algú no tindràs mai el paradís, doncs imagina’t si el mates. Hem de fer alguna cosa, si no el món acabarà de la pitjor manera”.

Acaba amb aquesta darrera declaració, tot i que, la vida del bo d’en Moussa dona per a força més. Per exemple l’estiu del 2016 i el passat va organitzar a Rufisque el Campus Moussa Diagné amb la col·laboració sense ànim de lucre d’escoles, clubs i persones d’Espanya relacionades amb el basquetbol, i patrocinadors. La campanya passada va reunir més de 200 nenes i nens, que no viuen en les millors condicions, fent bàsquet i altres activitats durant una setmana. Abans d’engegar-lo es van posar com a objectius arreglar la pista d’entrenament i joc del Saltigue Basket Club, entre altres. Els joves van rebre material esportiu, gràcies a un primer torneig de pàdel solidari celebrat a l’Escola Pia de Sarrià. Els participants havien de pagar i portar samarretes, pantalons o bambes d’esport. És clar que la fama no el fa oblidar els seus orígens.

PERILLA LA COPA DEL REI PER LA GUERRA ACB-ABP

L’ACB i el sindicat de jugadors ABP van trencar ahir les negociacions per a la renovació del conveni col·lectiu després d’una reunió d’aproximadament cinc hores que es va celebrar a la seu del Consell Superior d’Esports (CSD) per així aconseguir quòrum sense èxit. L’ABP va convocar una vaga indefinida que afectaria la propera Copa del Rei i no aquesta jornada 20, perquè el procediment de convocatòria marca sis dies d’antelació. El BC MoraBanc Andorra no es va pronunciar al respecte.

tracking