Triomf històric d'Andorra contra Hongria

Gairebé 4.800 dies és el que ha trigat la selecció andorrana a tornar a assaborir la glòria en partit oficial. Han passat més de 13 anys des d’aquell gol de Marc Bernaus contra Macedònia al Comunal un 14 d’abril del 2004. Ahir, no hi era Bernaus. L’heroi també es deia Marc, però de cognom Rebés. Al minut 26 va rematar amb el cap una pilota a centrada de Txus Rubio per fer un senyor golàs que catapultava al cel el combinat del Principat contra –a més– Hongria: 33a al rànquing FIFA.

La victòria d’ahir va anar acompanyada d’un grapat de xifres úniques. Després de l’empat contra les Fèroe, Andorra tornava a puntuar per segon partit consecutiu i encadenava tres partits sense conèixer la derrota, sumant la victòria a San Marino, dos fets que només s’havien produït una vegada, l’any 2000, però en aquella ocasió amb dos empats i un triomf en un duel amistós. Tot plegat són dades que engrandeixen el mèrit de l’assolit ahir i els grans protagonistes, els jugadors, tècnics i directiva, estaven exultants d’emoció i felicitat. “És un dia inoblidable en molts aspectes. La victòria és un d’ells, i sobretot l’esforç que fan els jugadors. Se’ls ha de reconèixer a ells i al meu cos tècnic. Som mereixedors d’aquest triomf i des de fa dies que hi anàvem al darrere”, exposava l’home que segurament hi ha treballat més els darrers anys, Koldo Álvarez. “Les meves sensacions per dins s’expliquen amb veure tanta gent feliç”, hi afegia.

El cap de Govern, Toni Martí, es va referir al tècnic a l’hora de valorar la gran fita: “és un fet històric. Estic content per tot l’equip, pels aficionats al futbol i també pel Koldo, perquè sé que ho ha passat malament i és una persona que m’aprecio”. A la llotja, Martí va estar acompanyat d’un Víctor Santos pletòric de felicitat, emocionat i nerviós, molt nerviós. “Jo ho he passat entre l’alegria i el patiment, però són sensacions que valen la pena. Avui toca gaudir i ens hem de felicitar tots perquè els èxits de la selecció són els de tothom”, assenyalava. Santos ha estat un dels que més hi ha cregut i ahir ho recordava: “s’ha hagut d’esperar molt. Ja fa temps que dèiem que això podia arribar i aviat. Això demostra que estem fent una bona feina de fa molts anys. Avui em puc sentir un dels presidents més feliços del món”.

Per a Vicente i Ayala

Dos noms van sorgir a l’hora de recordar-se de dedicar el triomf: Emili Vicente i Josep Manel Ayala. El primer havia dirigit una quantitat nombrosa dels jugadors que ahir eren sobre el ter­reny de joc, i quan Rebés va valorar el seu gol no va dubtar ni un moment a nomenar-lo. “Quan he marcat he pensat en tots els meus companys, en l’Emili, que està a dalt, que ens estava veient i té gran part d’aquest gol, i també en l’Ayala”, va indicar l’heroi de la nit referint-se a una diana feta “amb l’ànima”.

Aquest gol des del cor va arribar en un dia assenyalat per a Ayala. 85 partits vestint la tricolor i ahir, per primera vegada, gua-nyava un partit oficial. Va començar el matx amb llàgrimes d’emoció i va acabar igual: “ha sigut un dia de molta llàgrima”, comentava el ja retirat internacional, que hi afegia que “estic molt emocionat perquè arribar al partit de la retirada i no haver-ne guanyat cap oficial... Quin millor comiat que aquest”. També Ilde Lima era un dels més emocionats ahir. 106 partits amb la tricolor i primer triomf oficial. “Sense cap mena de dubte és la victòria més important i amb més valor de la nostra selecció”, assenyalava Lima, que amb paraules seves definia amb simplicitat i encert que “això té molt mèrit”.