“És un orgull representar el meu país i haver-hi jugat 84 partits”

Josep Manel Ayala ha vestit 84 vegades la samarreta de la selecció en quinze anys de carrera. Ara ha decidit posar el punt final a la seva trajectòria amb la tricolor, sent el de demà l’últim enfrontament en el matx entre Andorra i Hongria (20.45 hores).

Li ha estat difícil prendre aquesta decisió?

Sempre costa, el que passa és que quan ja veus que no entres en convocatòries estàs en la situació de repensar-t’ho bé. En tenir 37 anys i veure que el seleccionador compta amb altres jugadors ja és més fàcil fer-ho.

Llavors, és un tema purament esportiu?

I tant. Si hagués vist que el seleccionador, encara que no jugués, em seguia cridant per a les convocatòries, difícilment hauria pres aquesta decisió.

Quin balanç fa del pas pel combinat nacional?

El balanç és molt positiu, no hi puc dir res en contra. És un orgull representar el meu país. I jugar amb jugadors d’aquest nivell 84 partits és tot un privilegi.

Què li ve al cap d’aquell dia del 2002 en què va debutar contra Malta?

Recordo que no vaig ser titular, i també una anècdota. Vam marcar poc temps després de sortir jo, vaig anar a abraçar-me amb l’Ilde Lima (autor del gol) i li vaig fer broma dient que jo havia estat el revulsiu. Em vaig estrenar amb la selecció i a sobre vam aconseguir un empat, imagina-t’ho, estava molt content.

Es queda amb algun moment en especial d’aquestes 84 internacionalitats?

El primer partit sempre té alguna cosa especial, però esportivament triaria el partit a Irlanda (3-1 el setembre del 2010). Crec que va ser un xoc molt complet en tots els aspectes per part nostra.

I el moment més complicat?

Sempre n’hi ha algun però intento oblidar-lo. La selecció va tenir un procés en què alguns jugadors de nivell es van retirar i ens vam quedar la gent més de casa, o els joves que pujaven de jugar a tercera divisió, i el nivell havia baixat i es va notar. Crec que aquest va ser el pitjor moment.

Hi ha algun company, tècnic o membre del combinat nacional que l’hagi marcat especialment en aquests quinze anys?

Com a company l’Ilde Lima, perquè també és un gran amic. Hem compartit habitació i ens uneix la vida diària fora de l’esport. Al final aquestes coses són les que t’emportes del futbol, les vivències i les persones.

Li ha quedat alguna espina clavada en la seva trajectòria com a tricolor, com ara haver marcat algun gol?

Home, i tant que m’hauria agradat, i més jugant 84 partits, però no era cap obsessió. Sempre he sabut el que havia de fer amb l’equip i crec que tots els objectius que m’havia marcat els he aconseguit.

Imagino que demà li agradaria acomiadar-se jugant.

Sens dubte, m’agradaria poder gaudir al màxim dels minuts que em pugui donar el seleccionador. Encara que ho deixi, vull competir al cent per cent, com aquell dia que vaig debutar a Malta i vam puntuar.

Parlant de demà, com veu el duel contra Hongria?

No és una selecció amb molt de nom en l’àmbit futbolístic, però està lluny de nosaltres. Sabem que a l’Estadi Nacional per la gespa, l’ambient i tot plegat, aconseguim complicar més la vida als rivals i això és el que buscarem.

Com plantejaran el partit?

Com habitualment. En Koldo Álvarez té les mateixes intencions i plantejaments de sempre.

Creu que tenen possibilitats de tornar a puntuar per segona vegada consecutiva?

Fa dos partits (0 a 2 a San Marino amistós i 0 a 0 oficial contra les Illes Fèroe) que no perdem. Intentarem continuar la ratxa, que d'això és tracta. Hem de ser positius i intentar sumar algun punt. Per què no?

Com veu l’evolució de la selecció des que va debutar fins ara?

Crec que hi ha hagut canvis. Ara els jugadors que venen de baix pugen amb molta més experiència. Ja no passen de la nit al dia de jugar contra el Cervera, per exemple, a després fer-ho contra Anglaterra, perquè ja des de les categories inferiors s’enfronten a equips molt potents. Al final, això suma per no tenir por i poder jugar més formats que com ho fèiem abans.

Abandonarà també el futbol, o només el combinat nacional?

No, el futbol no. Només deixo la selecció.

Pel que fa a club, quina valoració fa d’aquesta temporada amb dos títols?

Molt satisfactòria. La UE Santa Coloma té una cosa molt bona i és que la gran majoria som jugadors del país, i això no sempre es valora. Personalment també he acabat molt content perquè l’Emiliano González ha aconseguit treure el millor de mi.

El veurem aquest estiu a l’Europa League?

Si no hi ha cap problema laboral, sí que hi serè. Tinc moltes ganes de jugar la fase prèvia.