Wembley es tenyeix dels colors de la selecció

Wembley és el temple del futbol. Cap altre estadi del món ha viscut tanta història i té el catxet que té aquesta instal·lació. Els partits de la selecció anglesa, juntament amb altres enfrontaments mítics de clubs, com ara finals de Champions, entre altres, hi han deixat un llegat únic, que a més cada any que passa creix més. El camp ha complert recentment 10 anys de la seva remodelació i s’ha volgut celebrar amb un detall amb els 160 equips que han tingut l’honor de jugar-hi. Durant la nit de dijous a la d’ahir la instal·lació es va il·luminar amb els colors i els escuts de tots aquells conjunts que han trepitjat la gespa. Entre aquesta gran quantitat d’entitats hi ha la selecció d’Andorra, per la qual cosa Wembley es va vestir durant uns segons amb els colors de la tricolor i l’escut de la Federació Andorrana de Futbol. A més, a la pantalla gegant situada a l’exterior es podia llegir “For Andorra”, missatge que formava part de la campanya #ForAll amb la qual es va voler retre l’homenatge als equips que han ajudat a fer encara més gran el mite de Wembley.

Aquest instant en què el nom i colors del Principat es van reflectir a l’històric estadi va ser possible gràcies al partit que va disputar la selecció fa 8 anys contra Anglaterra. Concretament el 10 de juny del 2009, per a la fase de classificació per al Mundial de Sud-àfrica 2010. El resultat final del partit va ser d’un clar i esperat 6 a 0 favorable als locals, amb gols de Wayne Rooney i Jermaine Defoe, per partida doble, Frank Lampard i Peter Crouch. Normal que Anglaterra guanyés, i és que el conjunt dirigit aleshores per David Rodrigo tenia al davant a jugadors com David Beckham, Ashley Cole, Theo Walcott, Steven Gerrard i John Terry, entre altres, a més dels mencionats anteriorment, i estaven dirigits per Fabio Capello.

Al final, però, el marcador no és el que va quedar més marcat en clau tricolor. Aquell partit va ser l’últim amb la samarreta de la selecció per a tres històrics del Principat: Toni Lima, Koldo Álvarez i Juli Sànchez. Els tres jugadors van viure uns moments únics i van tenir l’honor d’acomiadar-se en un lloc emblemàtic.

“Quan va sortir el sorteig i el calendari tenia clar que després d’estar molts anys jugant a futbol era un bon lloc per posar fi a una carrera intensa com a jugador. Retirar-se jugant un partit contra Anglaterra al mític Wembley és el que li agradaria a qualsevol jugador”, explica Lima. L’actual seleccionador nacional, per la seva part, recorda l’instant en què “sortia pel túnel de vestidors per última vegada, aquell moment no es paga. Era un lloc immillorable per retirar-se”.

Un dels punts clau d’aquella cita va ser el de les substitucions. Els 57.897 espectadors que van presenciar aquell duel van donar-los una forta ovació quan van abandonar el terreny de joc. “En aquell moment passen moltes coses pel cap, tenia alguns problemes físics, però sempre ho recordaré amb orgull perquè no tothom té la sort de poder tancar la seva carrera a Wembley”, indica Lima, que hi afegeix que “no recordo ben bé què em va passar pel cap en aquell moment, va ser molt ràpid”. Koldo també explica que “no recordes gaires coses perquè vas pensant en tu mateix. Sobretot estava agraït a la gent i als moments que m’havia donat el futbol”.

Per la seva banda, Juli Fernàndez va entrar al camp quan restaven uns 10 minuts per acabar l’enfrontament. “David Rodrigo va tenir un detall maco amb mi i em vaig poder retirar a la gespa. Recordo que quan va acabar el partit li vaig dir al David: ‘Gràcies!’ I ell em va contestar: ‘No, gracies a tu.’ Són frases que et queden després de tants anys”, assenyala l’exinternacional. Tots aquests petits moments són els que han contribuït a fer encara més immensa la història de Wembley, i encara més van fer que per uns instants el blau, el groc i el vermell fossin els colors que vestien aquest mític estadi de la capital anglesa.