Ramon Aranda farà la seva dotzena Titan Desert

na persona fidel és “ferma i constant en els afectes, les idees i les obligacions. Els amics fidels són aquells que mai t’abandonen”. Aquesta és la definició i la frase que es dona per exemplificar-ho quan es busca fidelitat al diccionari. El nom de Ramon Aranda i la Titan Desert podrien acompanyar perfectament aquesta paraula. La història del ciclista andorrà amb una de les proves més significatives de la BTT seguirà allargant-se un any més, i ja en van onze d’onze. És l’únic corredor que ha participat en totes les edicions i la que comença diumenge vinent a la localitat algeriana de Maadid no en serà una excepció.

Afrontarà novament el repte d’acabar una de les curses per etapes més dures del món sobre les dues rodes. “És l’objectiu més maco que hi ha, el de superar-se un mateix i poder acabar-la”, exposa. Aquest any seran 612 quilòmetres de recor­regut els que haurà de fer, dividits en sis etapes, una de les quals, la cinquena, catalogada com “un infern”: 143 quilòmetres i 1.288 metres de desnivell. Tot plegat al desert del sud del Marroc. “Sempre és dur perquè rodar per allà no és fàcil. S’acostuma a dir que cada edició és més dura que l’anterior. No sé si aquesta ho serà, però segur que costarà”, comenta Aranda, ja curat d’espants quant a les dificultats que es pugui trobar.

Ha estat finisher en 10 ocasions, a més d’una a la Titan Tropic de Cuba el 2015, i en total suma més de 6.000 quilòmetres pedalant al desert. La seva fidelitat és tan alta que fins i tot l’organització el va premiar quan va arribar als 5.000 quilòmetres fa dos anys, regalant-li la inscripció i l’equipament. El proper reconeixement és als 10.000. “Ja veurem com van les coses”, comenta sobre si es veu arribant-hi. Les cinc xifres són paraules majors.

Primer s’haurà de centrar en la cita d’aquest any, en la qual estarà acompanyat del català Joan Montaner, un altre experimentat en aquest tipus de prova, amb tres Titan Desert, una Tropic, una Transandes i la Cape Epic d’aquest mateix any, en la qual va córrer al costat de l’andor­rà Miquel Lorenzo. Al Marroc, tot i haver pedalat junts centenars de quilòmetres, formarà equip per primera vegada amb Aranda en la categoria Masters 50 amb el sobrenom de Quality Team.

Aranda és fidel, no hi falta mai, però malauradament aquest any estarà caracteritzat per la manca de representació andorrana. Ni Lorenzo, ni Manel Salud, ni Toni Martínez, alguns dels finishers els últims anys, hi podran assistir, així com Jordi Cerro, Alfonso Torreño i Roger Torres, que s’ho havien plantejat però finalment han hagut de fer un pas enrere. “S’han d’alinear les estrelles per poder participar en una prova així. Si n’hi ha una que es despenja, malament. Jo he tingut la gran sort que sempre s’han alineat”, indica Aranda. Amb les seves ganes i la fidelitat, ja s’alineen soles.

'PURITO' IMPULSA UNA CURSA INFANTIL A ESCALDES-ENGORDANY

Joaquim Purito Rodríguez va presentar ahir amb l’Sprint Club i el comú d’Escaldes-Engordany una nova cursa infantil que porta el seu nom. Tindrà lloc el 27 de maig i formarà part del calendari de la Copa Catalana. Serà la cinquena prova i consistirà en una sèrie de voltes, depenent de la categoria, a un circuit d’un quilòmetre que sortirà del carrer dels Veedors i tornarà per l’avinguda de les Nacions Unides. L’organització es va marcar una xifra objectiu de participació de 150 ciclistes d’entre 5 i 14 anys. “Motiva molt treballar amb els petits i al final soc jo qui està agraït. Han d’anar entrant corredors per al futur i no podem estar sempre anant a curses de fora. D’aquí a 10 o 12 anys possiblement sortiran professionals d’Andorra. Aquesta seria la victòria més gran que podríem tenir”, assenyalava Purito.

El ja ex-ciclista professional va parlar també de la seva vida de retirat, sobre la qual bromejava dient que té “més feina que abans, però estic molt content”. El de Parets del Vallès no descarta en un futur tornar a disputar una cursa de BTT. Després de la Cape Epic, Rodríguez s’ha fixat en la Catalunya Bike Race del setembre. “Si estic bé de forma m’ho miraré”, afegia. Per últim, Purito va lamentar, emocionat, la pèrdua de Michele Scarponi: “Va ser un pal molt dur.”