Orgull tricolor a Vitòria

Només arribar al pàrquing del Buesa Arena ahir, era fàcil topar amb alguna bandera tricolor, amb cotxes amb matrícula del Principat o amb samar­retes amb el Mai Por gravat al pit. Moments abans a l’enfrontament del Baskonia i el Tenerife, els entorns del pavelló, i evidentment a l’interior, es respirava un ambient andorrà en mig de tant blaugrana dels amfitrions. Es notava que el MoraBanc no havia viatjat a Vitòria sol –el cap de Govern, Toni Martí, no es va perdre la cita– i que hi havia prop de dos centenars d’apassionats per l’equip i pel bàsquet que no van dubtar a recompensar l’esforç de l’equip de Peñarroya a la primera volta.

A més, els fans es van entregar totalment a la festivitat que suposa la Copa del Rei. “És un gran esdeveniment tot el que comporta la competició, amb la barreja d’aficions”, comentava Cisco Miquel a les portes del Buesa Arena. “Hi venim per a tots els dies, a donar suport al MoraBanc i a gaudir del bàsquet”, asse-nyalava el seu acompanyant, Xavi Burgos. Són dos dels aficionats que han viscut les etapes anteriors de l’Andorra a l’ACB, però tot i això no havien tingut l’oportunitat de viure un esdeveniment com aquest, igual que gairebé tota l’afició tricolor que s’hi va desplaçar. “A l’última Copa no hi vam anar perquè ens agafava lluny”, apuntaven.

Ni els quilòmetres, ni que fos un dijous, no van importar als cinc amics que van decidir un dia viure l’ambient de la Copa. Ja estaven motivats l’any passat, però l’equip no va acompanyar. Enguany, dit i fet, cap a Vitòria. Marc Palau, Samuel i el seu germà Joel Ponce, Joel Afonso i Pau Iglesias, expresident de l’Agrupació Ciclista Andorrana, van llogar una furgoneta i carretera i manta. Primer a La Rioja, per dinar a Haro. I després cap al Buesa Arena. A gaudir de l’espectacle. El de la grada, amb els aficionats baskonistes col·laborant amb els 200 andorrans, i el de la pista, amb un MoraBanc enganxat al partit. Fins al final. Fins a la pròrroga. “Hem ficat el Madrid contra les cordes. Llàstima de certs errors dels àrbitres. Els passos de Gio, el camp enrere de Llull... condicionen el final. Ha sigut una llàstima, però els hem fet patir”, comentava Samu Ponce. “Com estic? Decebut per l’arbitratge i amb ràbia per la gran feina que ha fet l’equip. No mereixia perdre”, afegia. Ponce es queda amb l’ambient viscut al pavelló i la comunió a la grada entre seguidors del Baskonia i els andorrans. “Ara toca anar a mort amb ells.”