Els 'dakarians' ja pensen a tornar

Un motard, Cristian España, i dos camioners. Albert Llovera i Jordi Ginesta. Una mateixa cursa i vivències molt diferents. Tant que ni tan sols es van veure durant el Dakar. Només en la jornada de descans. Ahir els tres andorrans van explicar el seu pas pel raid més dur del món a la seu de l’ACA. Per a Cristian España la seva segona participació va acabar amb èxit. Com ell mateix relatava, “he fet realitat un somni. He pogut acabar i de la millor manera, guanyant la categoria marató i sent 21è de la general. El primer sorprès he estat jo, no m’ho esperava”. España, que formava part del team Pedregà, apuntava que “he corregut sense cap pressió, l’objectiu era arribar i he tingut una moto que no m’ha donat cap problema i que m’ha fet gaudir de pilotar i de córrer”. Un altre que també estava sorprès de les seves prestacions era Albert Llovera, que enguany repetia amb el Tatra del Bonver Dakar Project. “Estic supercontent. Sabíem que seria un ral·li que costaria molt. El que no m’imaginava és que aniria tan ràpid amb un camió. Hi ha hagut etapes en què vint vegades al dia anava a 140 quilòmetres per hora.” Amb tot, Llovera reconeixia que les cinc etapes en alçada li havien passat factura. “No ho vaig passar gens bé. Aquells dies em van castigar el cos, tenia molts espasmes. La vida per als que van en camió és complicada i enguany els bivacs estaven difícils. He fet vida amb l’equip i he trobat a faltar el contacte amb la gent d’altres anys”. Jordi Ginesta, que també arribava tard als bivacs per ajudar companys enganxats al fang, certificava que “aquesta edició les àrees de descans eren gairebé pitjors que la cursa. El fang ha fet que fos molt dur. En algun moment semblava més un Camel Trophy que un Dakar. Ha sigut més un Dakar d’aventura que de carrera pura”, valorava Ginesta, amb 26 participacions al raid. Tot i això, tant España, com sobretot Llovera, reconeixia que “he gaudit moltíssim a nivell de conducció”.

El futur

Sobre repetir en l’edició del 2018, España va comentar que “segurament que tornaré, tot i que hi ha moments que dius, què faig aquí, a les sis del matí plovent i amb 500 quilòmetres d’especial per endavant, però això és el Dakar. Ara mateix tornaria a anar cap allà, però és aviat per dir res. Costa molts diners”. Llovera, de la seva banda, no avançava tampoc res: “tot és factible. No sé si tornaré i si ho faré no sé si amb un bugui, amb un quatre rodes motrius o amb un camió, amb el que ara ja començo a incordiar una mica”.