Una altra Andorra

L’Estadi Nacional iguala més les coses entre Andorra i els seus rivals, tot i que les derrotes continuen. Ahir segurament no era el dia més propici per a la sorpresa i Suïssa va marxar amb els tres punts, imposant superioritat i amb la sensació que no volia esprémer al màxim el seu potencial. Però també ho va fer amb un ensurt de darrera hora, de la sempre esforçada selecció, després que el debutant Àlex Martínez, que ahir complia divuit anys, fes un tros de gol per a l’1 a 2 en el minut noranta-u. Encara hi va haver una acció final, una falta que va servir Ildefons Lima i que va aturar amb seguretat el porter Bürki. La vida segueix igual, ja són 85 partits sense guanyar, però la selecció de tant en tant treu una petita guspira a la qual agafar-se per seguir lluitant. I la versió d’ahir va ser millorada respecte a Portugal, on va encaixar un sever 6 a 0.

La rebolcada de divendres va portar canvis, fins a cinc. Alguns forçats per les sancions a Jordi Rubio i Rebés. D’altres no. Per exemple va entrar el sempre diferent Ludo, un dels destacats en l’estrena a casa contra Letònia. El que sí que va deixar clar el seleccionador és que blindaria més la rereguarda.

Suïssa, amb la calma

La parsimònia va caracteritzar Suïssa durant tot el partit, i més en un primer temps que no va tenir cap problema per convertir en monòleg. Els helvètics van fer circular la pilota de cantó a cantó cercant la passada definitòria. No la van trobar perquè Andorra tancava amb tot, i els tres centrals concedien pocs espais dins l’àrea. No hi va haver ocasions clares del rival durant els primers 45 minuts al marge d’una falta llunyana ben aturada per José Antonio i un parell de rematades –una d’elles al travesser– prèvia senyalització de fora de joc. Però sí que va arribar el gol amb el qual els suïssos es podien treure la pressió que no van semblar tenir mai. Va ser als vint minuts de joc, en una acció que l’escocès Beaton va veure com a penal. Mehmedi rebia dins l’àrea, es llançava la pilota i se n’anava al terra quan ja no la tenia a l’abast mentre Lima, que arribava ple de força, el tocava. Contacte, sí, però arronsant la cama i amb davanter ja anant cap al terra. Un penal molt senzill de xiular al Principat, on les queixes d’un equip petit tenen poc pes. Tanmateix, quan jugues tant al darrere situacions d’aquest tipus són inevitables. Schär, amb tranquil·litat, enganyava José Antonio amb un llançament ras.

Suïssa, que no té cap Cristiano Ronaldo assedegat de gols, deuria pensar que ja valia. Contemporitzant i sense patir gens ni mica va marxar al vestidor. I la selecció, com sempre. Treballant al darrere, intentant guanyar alguna acció en el cos a cos i amb molt poca combinatòria. Les accions a pilota aturada són les seves millors aliades, per oxigenar-se i per buscar alguna rematada. La igualada, el punt, el miracle, només podia arribar en una acció aïllada i comptant que Suïssa seguís amb la flegma relaxada.

La incertesa del marcador

I els visitants van sortir del vestidor una mica més incisius, encadenant una rematada alta de Seferovic des de dins de l’àrea i un xut llunyà de Lang al qual va respondre bé José Antonio. La rèplica va ser de Ludo, enganxant una voleia des de la frontal a la sortida d’un córner. Massa alta. Als seixanta minuts Andorra va fer un passet i va sortir de la cova, amb una puntual pressió avançada amb la que provar d’incomodar els helvètics. El 0 a 1 mantenia certa incertesa fins que una pèrdua de Marcio va propiciar una cavalcada de Shaquiri, que va centrar precís perquè Mehmedi marqués de cap. Faltaven tretze minuts per al final i tot semblava dat i beneït perquè ningú comptava amb l’aparició d’Àlex Martínez. Va fer el debut com a internacional absolut sortint des de la banqueta en el segon temps i va poder-ho fer de la millor manera. Amb un gran xut que va entrar per l’esquadra dreta de Bürki. Feia un any exacte que Andorra no marcava. Petit consol en la der­rota i a seguir provant-ho.

EL VESTIDOR

Koldo Álvarez, Seleccionador d’Andorra

“HEM ESTAT VIUS FINS AL FINAL”

Koldo Álvarez destacava l’esforç dels seus homes en un matx que va acabar amb emoció. “Els jugadors han donat tot el que tenen al camp. Per moments hem viscut i hem jugat el partit que esperàvem amb una Suïssa superior en possessió però que ha generat poques ocasions de gol. Això ens ha permès estar vius fins al final, en els darrers cinc minuts s’ha creat una atmosfera molt bonica al camp”, deia el seleccionador, que sobre el penal de l’1 a 0 indicava que des de la seva posició no va veure bé la jugada però que li havien transmès que era rigorós.

Comentava que si els suïssos van semblar menys ferotges del que en principi es podia esperar alguna cosa hauria tingut a veure el treball dels seus. “Sí que s’ha patit però crec que s’han fet coses bé. Suïssa no ha trobat els espais que esperava trobar i potser ha estat mèrit d’Andorra”. Destacava el gol d’Àlex Martínez, del que deia que ha aprofitat la seva oportunitat, “és molt positiu”. I sobre el canvi respecte a tres dies enrere a Portugal comentava que “la diferència és que avui (per ahir) l’equip ha anat creixent, s’ha sentit molt còmode i ha anat creient amb el que feia”. Advertia sobre la llosa que va representar arrencar amb dos gols en contra els lusitans i destacava l’esforç d’aquell dia, en què es va acabar amb nou homes. Afegia que venint d’aquell sotrac “l’equip ha tornat a demostrar la seva mentalitat”.

Petkovic, poc satisfet

El seleccionador suís, Vladimir Petkovic, indicava que “només podem estar contents pels tres punts. No ha estat el partit que hem imaginat que passaria i al final hem acabat encaixant un gol. Hauríem d’haver jugat molt millor però no és fàcil davant un rival que treballa i es tanca tant”.

Àlex Martínez, Jugador d’Andorra

“HA SIGUT UN GOL QUE NO OBLIDARÉ MAI”

Àlex Martínez va ser el gran protagonista d’Andorra. El davanter va viure-ho tot de cop. Primera internacionalitat, un gran gol i en una data molt especial, el dia del seu 18è aniversari. Per això no dubtava a afirmar que “ha sigut un gol que no oblidaré mai. A qui li dedico? A tots els que m’estimen, família, amics... Amb l’Emili, el meu company d’habitació, havíem comentat que seria la forma ideal de celebrar l’aniversari, debutant i marcant i s’ha complert”. Sobre com havia sigut el gol, Martínez va explicar que “ha sigut una sacada de porteria de José Antonio, he recollit la segona opció, en el control he vist que ningú no em collava, he pensat a fotre-li gardela i ha sigut gol. No m’ho creia. Difícilment podré repetir un gol així”.

El jove debutant recordava que una gran selecció com Suïssa havia patit en els instants finals, arreplegada al darrere mentre arribava el final del partit. “És una qüestió mental. Quan hem vist que érem superiors i teníem Suïssa defensant ens ho hem cregut i hem tingut la falta de l’Ilde, que l’ha tocat un defensa per empatar. Aquí a casa ens fem forts”, comentava el debutant, autor d’un gol andorrà un any després.