El MoraBanc guanya amb una gran remuntada

La lliga ha començat amb emoció al Poliesportiu. Amb una remuntada contra tot un Gran Canària que permet al MoraBanc Andorra somriure de valent. Divuit punts van aixecar els de Peñarroya quan tot semblava perdut, amb un clic que va aparèixer de sobte en el tercer quart i que va transformar un equip abatut en una piconadora per a un esperançador 97 a 89 final. Tot i una evident discontinuïtat, els del Principat van demostrar allò que es demanava per enguany: caràcter. I si el partit comença malament i acaba bé, hi ha espai per a l’èpica.

De sortida el duel de primeres unitats va transcórrer amb equilibri. La connexió entre Shermadini i Albicy va ser efectiva per a un MoraBanc al qual li va costar anotar des del perímetre. L’equip va poder sobreviure amb accions de rebot ofensiu, però el rival era més precís en l’anotació, amb Kuric i Planinic fent mal. I amb les primeres rotacions tampoc no van canviar gaire les coses. Ningú marxava i ningú es despenjava, però la iniciativa era per als de Luis Casimiro (10-15). Amb tot, cinc punts d’Albicy van donar un primer avantatge a un MoraBanc (18-17) que intentava afinar la maquinària.

La prova havia d’arribar en el segon acte, sense l’elèctric Albicy, ni Nacho Martín ni Shermadini. Burjanadze, des de posicions laterals i alliberat, va ser un valor, però els problemes arribaven en defensa, sobretot perquè el canoner Salin enganxava tres triples consecutius. Una pèrdua de David Navarro quan baixava la bola va significar un 33 a 40 que a la força havia de preocupar i que Peñarroya va voler tallar amb temps mort. I que un triple de Burjanadze, l’home del segon quart, mitigava. Però la direcció d’Schreiner era estèril i les concessions al darrere eren aprofitades per un rival que gestionava amb molt d’ofici. Una cistella de Báez, esgarrapant una pilota, tornava a obrir escletxa (36-48) per acabar el segon quart amb un 43 a 57.

De la sortida del vestidor en depenien moltes de les possibilitats de remuntada, però Salin –qui si no– colpejava de nou. El rival va arribar a dur les diferències als divuit punts (49-67), i mentre uns anotaven des de fora els percentatges dels altres eren deficients. Però de sobte va arribar el canvi, amb una defensa molt més atenta i intensa. Albicy va engegar el motoret i el va acompanyar Walker. També amb Shermadini i Stevic coincidint en pista el Gran Canària va patir i va semblar col·lapsar-se. Dos triples seguits de Jelinek, l’home que va conduir la producció ofensiva, enganxaven el partit a l’Andorra, que arribava al final del tercer quart amb un 68 a 72 desfavorable que tenia regust de remuntada.

Així va ser després de picar pedra i diverses opcions per posar-se al davant que al final va concretar un triple de Navarro. I a partir d’aquí l’Andorra va ser seda i el Gran Canària aspror, i tot i unes darreres possessions una mica nervioses i precipitades, un triple de Jelinek a un minut i escaig per al final va situar el 89 a 81 amb el qual el matx ja tenia amo. La parròquia local, que va respondre com mai en una graderia potser amb una mica de clariana, es fregava els ulls. El MoraBanc els havia donat arguments per tornar diumenge, amb el Joventut de visitant.

LES CLAUS

Reacció

l’equip semblava desfet entrat el tercer quart, però a partir de la defensa va créixer per capgirar un marcador que s’havia posat molt difícil i que es va tirar endavant amb molta fe.

Personals

La intensitat dels de Peñarroya va concedir-los força més intents que el rival des de la línia de tir lliure, on es van convertir 28 de 32 intents. El Gran Canària en va anotar 7 per 11 intents.

Individualitats

Malgrat que el matx es va guanyar amb esperit d’equip, homes com Albicy, Jelinek o Walker van ser molt importants en pista. Schreiner o Antetokounmpo no van respondre aquest cop.