El nou Kevin Esteve

Els Jocs de Sotxi 2014 van ser un punt d’inflexió en la carrera esportiva de Kevin Esteve. En aquella supercombinada que no va arribar a disputar tenia dipositades moltes esperances d’esquiador. El dia abans “em trenco el genoll”, diu sobre la cruesa d’aquell moment. Va ser dur i frustrant per a ell i al cap i a la fi va significar el clic que el va fer canviar d’aposta. El que va venir després és conegut. Retirada prematura i entrada en un altre esport, un altre món molt diferent i també molt competitiu. El golf. Amb 26 anys, compleix el primer any de professional, i de moment s’està treballant un futur en el Mena Tour, un circuit que es pot considerar de la tercera categoria mundial.

Tot just ha arribat al Principat després de cinc setmanes a Dubai, encadenant tornejos i aprenent. En el darrer va ser segon després de la primera jornada, cinquè en la segona i va punxar en la tercera per quedar per sobre del vintè classificat. Està convençut que un dia estarà a dalt i té clar que la seva aposta s’allargarà al cent per cent amb l’objectiu dels Jocs de Tòquio 2020. “Em dono quatre anys. Serà molt difícil estar allà, però sé que si ho aconsegueixo realment vol dir que la cosa va molt bé. Per això m’he marcat aquest objectiu i crec que puc arribar-hi”. El Mena Tour li costa 25.000 euros, la temporada pot ser de 40.000 euros. “Ara és una inversió. He anat picant portes per trobar diners i patrocinis, que no és gens fàcil. Crec que me n’estic sortint prou bé”. I reflexiona sobre la seva decisió. “En l’esquí, l’esport nacional, tens un suport al darrere i una estructura molt ben muntada. Només t’has de preocupar d’esquiar. Estava bé, tenia quelcom molt segur i una vida que m’encantava. Ara de cop estic jo sol, ho faig tot jo i em costa molts diners. Però és el que vull i crec en les meves possibilitats”.

Creu que “aquesta segona via” l’ha agafada en el moment oportú i compta amb el suport incondicional de la família i l’assessorament d’una mena de mànager que ha estat al costat d’esportistes de primer nivell com el tennista francès Gael Monfils. Entrena a França per millorar aquelles capacitats que va veure quan jugava per plaer i s’adonava que sense entrenar destacava. “Ara veig que tinc un nivell, i em falta saber gestionar la partida. Potser no serà aquest any, ni el vinent, però puc aconseguir victòries. Aquest és un esport molt mental i cal donar-se oportunitats”, explica. I amb molta competència, perquè de jugadors intentant-ho n’hi ha moltíssims.

Els alts els anirà buscant en els mesos vinents. Primer a les darreres proves al Mena Tour, a Kuwait i Oman, en què necessita estar entre els seixanta millors de la general per conservar plaça per a l’edició vinent; després a la Xina, on anirà a buscar plaça per a un circuit que seria de segona divisió. L’aposta del nou Kevin tot just ha començat.