El català Emili Vicente substitueix Justo Ruiz a l'FC Andorra

L’FC Andorra s’ha mogut ràpidament per lligar el relleu de Justo Ruiz a la banqueta i el català Emili Vicente, un home amb experiència, en serà el nou inquilí. Exjugador de la segona espanyola amb el Lleida i també en categories inferiors amb altres equips catalans, Vicente, de 51 anys, ha entrenat des del 2003 a tercera i segona B, en equips com el Balaguer, el Lleida i el Reus. La temporada 2013-14, amb els reusencs, va ser la seva darrera en actiu i ara hi torna.

“Ho he valorat, em fa il·lusió, tinc ganes de tornar a entrenar un equip, l’Andorra és una proposta molt atractiva, és un històric que està amb ganes de fer les coses molt bé, que ja les està fent i per a mi és un moment per reincorporar-me al futbol com a entrenador. D’intentar ser útil a un club que crec que té molt marge de creixement, esportiu i social”, declarava ahir Vicente a la Borda Mateu, després de presenciar des de la graderia el triomf dels que ja són els seus pupils per 3 a 1 contra el San Juan Montcada. L’exjugador i ara vicepresident del club, Xavi Gil, va ser el que va donar ordres des de la banqueta i Vicente, que en acabar el matx va ser presentat a l’equip, ja agafarà les regnes la setmana vinent.

Sobre la forma com ha arribat al club, la sobtada renúncia de Justo Ruiz i els seus ajudants per desavinences amb la directiva, i com pot influir això en el seu treball, indicava que “sempre sap greu que passin aquestes coses. Jo haig d’agrair la feina que ha fet l’anterior cos tècnic, que em consta que és molt bona des de fa molt de temps, i haig d’intentar continuar-la. Volem que no sigui un canvi traumàtic, que els jugadors se sentin a gust i siguin competitius com fins ara”. La junta, que tenia coneixença amb el tècnic, va lligar l’acord en poc temps.

I de com va veure ahir el grup Vicente indicava que “m’ha agradat, crec que l’equip tenia una papereta complicada anímicament i l’ha resolt molt bé. És un bloc de gent compensat, jove, amb moltes ganes, un grup molt unit, molt potent, només cal veure com s’ha celebrat el triomf al vestidor”. Sobre les possibilitats després d’una bona arrencada, deia que “s’han jugat pocs partits per calibrar bé per què lluitaràs. Fins que no passin deu partits no saps on estaràs. Hem d’aspirar a ser competitius cada diumenge”.

Mantenir la bona línia

Vicente, que viu a la Seu, ar­riba sol i els seus ajudants en principi sortiran de gent del país. Parlava del seu llibre d’estil: “M’agrada preparar els partits, crec molt en la preparació, que m’agrada ser efectiu i guanyar els partits però també jugar bé a futbol. Confio molt en els jugadors i procuro donar-los la màxima confiança. La línia del Justo és molt bona i tant de bo la pugui mantenir. La idea és seguir amb el bon ambient que sé que tenia amb el grup i amb la implicació que hi ha entre els jugadors”.

Tindrà una mica més de temps de l’habitual per conèixer els jugadors i treballar amb ells abans del proper partit, ja que la jornada de seleccions farà que l’Andor­ra ajorni el matx del cap de setmana vinent, a Sant Cugat.

ELS TRICOLORS DOMINEN I S'ENDUEN TRES PUNTS MERESCUTS

L’equip tricolor va demostrar caràcter ahir per endur-se el duel posterior a la renúncia de Justo. Menys de 48 hores després de conèixer la notícia va fer un bon partit i va superar per 3 a 1 el San Juan Montcada. Es podia haver estalviat minuts d’incertesa, perquè la primera part dels tricolors va ser força bona. Amb la pilota l’equip va combinar i va saber desequilibrar, i sense ella va pressionar amb efectivitat la sortida del rival. Als dotze minuts els locals obrien el marcador fruit d’una brillant acció per banda esquerra del capità Sebas. Canviava la pilota de banda, Ludo recollia per cedir a Kike i aquest definia bé dins l’àrea prop de l’escaire del porter.

El Montcada feia poc mal i l’Andorra va anar encadenant ocasions clares que el van fer mereixedor de marxar al vestidor amb més premi. Entre elles, dos pals. Un de Ludo de vaselina i un altre de Kike quan semblava que ho tenia tot a favor per marcar. Però ja se sap que quan falles ho pagues i això va passar a la represa, en què una falta lateral propiciava l’empat en el minut 58, en una rematada del visitant Albert, sol al segon pal. Però la reacció arribava aviat i Cristian forçava un penal ben clar que ell mateix transformava, ajustat al pal esquerre del porter. El gol de la tranquil·litat era de Sebas, que posava la cirereta a una gran actuació individual amb una xut de falta precís. Quatre partits: tres triomfs i un empat. Una bona arrencada.