Pas a les dotze paelles

L’Automòbil Club d’Andorra (ACA) aspira que la recuperada Pujada d’Ordino-Arcalís creixi a poc a poc però a la vegada es fixa fites importants. Aquest any, en la segona edició de la nova etapa de la prova de muntanya, ja s’ha fet un salt de qualitat i aquest cap de setmana s’acull pilots de la segona divisió del Campionat de França, un certamen molt potent. L’ACA assegura que li agradaria fer part de la primera divisió el 2018, i tot i que no serà senzill hi ha possibilitats. Ho manifestava ahir l’observador de la Federació Francesa Louis-Jean Villard, que lloava l’organització andorrana i deia que “en l’aspecte tècnic avui mateix Andorra podria presentar un dossier per demanar ser a primera divisió”. Tanmateix, explicava que la dificultat és trobar un forat en el calendari. “Aquest any hi ha dotze proves en el campionat de primera divisió, però la tendència és a reduir el calendari i aquí rau la dificultat. Si finalment no es retallés la candidatura andorrana seria ben valorada, n’estic segur”, complementava Villard.

Complint les recomanacions

El representant de la Federació Francesa explicava que l’or­ganització ha seguit les recomanacions que es van fer l’any passat i, per exemple, s’ha retallat el recor­regut dos quilòmetres –de sis a quatre– per millorar quant a logística. Això ha fet que el traçat es quedi amb dotze paelles –revolts pronunciats i de desnivell–, que l’Automòbil Club vol convertir en senyal d’identitat. A més, s’hi afegeix una part final força ràpida. L’ampli pàdoc de l’Hortell com a centre d’operacions i un bon espai a la coma d’Arcalís perquè els participants no pateixin estretors a l’arribada són punts que destacava l’observador gal. “Hi ha una bona qualitat de les infraestructures i també un bon traçat i entorn”, apuntava. Com a deures per fer posava una millora de seguretat a la part alta del traçat, on caldria més barreres de seguretat.

Assoleixi o no la primera divisió francesa, des de l’ACA es té clara l’aposta per la pujada, la disciplina automobilística de més tradició al Principat. “Fa anys que es van deixar de fer pujades, durant un temps nosaltres no estàvem en condicions d’assumir reptes importants, però ara hem decidit recuperar-la. Si en el seu temps hi havia una desena de proves a Andorra, com a mínim aspirem a tenir-ne una de gran”, comentava Toni Sasplugas, secretari general de l’ACA. La pujada compta amb un pressupost d’entre trenta mil i quaranta mil euros, la meitat dels quals es cobreixen amb les inscripcions. I a l’organització hi ha un centenar de persones. Una infraestructura que Sasplugas indica que seria suficient per pujar de categoria i mantenir els campionats d’Espanya i Catalunya, els certàmens amb els quals es va començar. A banda, la pujada ordinenca també forma part del Trophée des Pyrénées, un trofeu organitzat conjuntament amb clubs propers de França. “Volem créixer a poc a poc. Fer camí cuidant temes com la seguretat, i també els pilots.” Aquest cap de setmana setanta pilots participen a la cita i Sasplugas diu que creixent a poc a poc se’n podria assumir fins a 150.

Les dues millors pujades de les tres programades –una ahir i dues avui– puntuaran per a les respectives classificacions i els pilots espremien ja ahir els cotxes a la recerca de la millor posició. El millor escratx va ser el francès David Guillaumard (Dallara F308-Mercedes), tot i que el que importava eren els primers dels respectius campionats. Guillaumard va ser el millor en el Francès, en l’Espanyol César Rodríguez (BRC B-49) va ser el millor de la categoria 1 i en el Català Sergi Peñella (Silver Car) dominava la categoria 1. Entre els pilots del Principat destacava el segon, tercer i quart llocs de Ramon Plaus, Edgar Montellà i Lluís Bigordà en categoria 2 a l’Espanyol i el Català i la quarta plaça de Gerard de la Casa en categoria 3.

Precisament De la Casa indicava que “a Andorra hi havia arribat a haver una dotzena de proves i és molt maco tornar a tenir una pujada a casa. L’organització és perfecta”. El francès Eric Michon, arribat de la zona de Montpeller, comentava que “m’agradaria que la prova es mantingués al Campionat de França. Hi ha bona organització i un traçat molt maco”. També advertia, però, el tema de seguretat a la part alta. I l’espa­nyol Humberto Janssens incidia en la bona organització tot i que trobava a faltar els dos quilòmetres retallats, “molt tècnics i ràpids”. Avui, les dues darreres pujades decidiran els vencedors.