Una mestra d'or

La bandera olímpica onejava el cap de setmana a l’ajuntament de la Seu d’Urgell en honor a Maialen Chourraut, flamant medalla d’or en K-1 als Jocs de Rio, quatre anys després d’aconseguir penjar-se la plata a Londres 2012. Dues de les esportistes andorranes amb més projecció, Mònica Doria i Laura Pellicer, comparteixen entrenaments amb la guipuscoana de Lasarte, establerta a la capital de l’Alt Urgell des del 2007.

“Un dels problemes que habitualment tenen els esportistes joves a Andorra és la falta d’un referent en el qual emmirallar-se, i podent compartir instal·lacions diàriament amb una campiona olímpica aquest handicap queda eliminat”, comenta Toni Cadena, director tècnic de la Federació Andorrana de Canoa-caiac i Esports d’Aigües Braves. Mònica Doria i Laura Pellicer reconeixen que és “un privilegi” poder conviure pràcticament a diari amb la campiona olímpica. “Si no és a l’aigua és al gimnàs i aprofitem per comentar-li els problemes amb els quals ens trobem, però moltes vegades també és ella la que ens comenta errades que veu o punts en què podem millorar, per iniciativa pròpia”, explica Mònica Doria. Pel seu preparador, l’aportació de Maialen Chourraut va més enllà: “Els consells tècnics són importants, però també és destacable el que els aporta en l’àmbit mental, ja que veuen que disposen dels mateixos mitjans que algú que ha estat capaç d’aconseguir un or olímpic.” I és que precisament poder ser a la propera cita olímpica de Tòquio 2020 és l’objectiu d’un projecte de llarg recorregut.

Les palistes entrenen sis dies a la setmana al Parc Olímpic, en doble sessió dissabte i diumenge si no competeixen. Els propers reptes són ben a prop. L’Europeu júnior de Solkan, a Eslovènia, del 25 al 28 d’agost, donarà pas a dues proves de la Copa del Món, també a Eslovènia i a Praga. Serà de nou una bona oportunitat per competir i mesurar el seu creixement. Dòria va aconseguir recentment classificar-se per a les semifinals de la Copa del Món absoluta disputada a la Seu després d’obtenir una vuitena posició a la seva sèrie. “Queden quatre anys per als propers Jocs Olímpics i l’objectiu ha de ser treballar i seguir millorant, fer bé les coses i d’aquesta manera possiblement tingui opcions de ser-hi”, explica Mònica Doria. Toni Cadena també veu el futur amb una barreja de precaució i optimisme. “Amb la Mònica vam començar a treballar molt aviat, amb previsió que el C-1 entrés al programa olímpic. Anys per davant de les nostres rivals, que van posar-se les piles quan es va anunciar”. Parlar de portar a Tòquio una esportista andorrana que agafi el relleu de Montserrat Garcia, olímpica a Pequín 2008, no sembla agosarat. “Tenim l’avantatge que les places per als Jocs es disputaran a la Seu, el 2019. En la nostra disciplina estar familiaritzat amb el recorregut és molt més important que en d’altres.”