Autocrítica estesa

La participació andorrana als Jocs Olímpics de Rio va arribar divendres passat al seu final amb la participació de Pol Moya a la prova dels 800 metres. L’atleta va quedar a només 13 centèsimes del seu millor registre, l’objectiu marcat en l’estrena olímpica. Un resultat per a l’esperança, que tanca un discret pas de la delegació pel Brasil.

En el mateix sentit que el secretari d’Estat d’Esports, Jordi Beal, que aquesta setmana afirmava que “ens hauria agradat obtenir resultats una mica millors”, el president del Comitè Olímpic Andor­rà, Jaume Martí, reconeixia ahir que “hi ha marge de millora”, però recordava l’exigència de la cita olímpica: “Competim contra els esportistes del més alt nivell i contra rivals així és molt complicat poder treure el cap.” Qui va estar a punt d’aconseguir-ho va ser Moya, per Martí “un atleta amb molt de futur” i al qual “s’ha de cuidar i donar les millors facilitats” de cara als propers anys, no tan sols pensant en la propera cita olímpica a Tòquio, sinó també els les dues edicions dels Jocs dels Petits Estats i els Jocs del Mediterrani que arribaran abans.

La participació andorrana a Rio 2016 va estrenar-se el primer dia de competició, amb Esther Barrugués tancant la classificació en carabina de 10 metres i amb el nedador Pol Arias penúltim en els 400 metres. “Ja sabíem que en el cas de l’Esther i en Pol tindríem més dificultats. El nivell a la competició de tir dels Jocs sempre és molt alt i en el cas del Pol la distància en la qual competia no era la seva especialitat”, indicava Martí. Tampoc no va poder millorar el paper andorrà en el debut la judoka Laura Sallés, eliminada per ippon per l’australiana Katharina Hacker en poc més d’un minut de combat. El president del COA lamentava “una relliscada com la que pot tenir qualsevol esportista i que la Laura va tenir el pitjor dia possible, però això també forma part de la competició”. Una amarga derrota que va venir acompanyada de l’adéu a l’alta competició de la judoka, sobre el qual Martí assegurava que “mantenir aquell nivell d’exigència durant tants anys és un gran sacri­fici”.

Amb només quatre esportistes, Andorra es va desplaçar al Brasil amb la delegació més reduïda des de Seül 1988. El COA no es marca encara una xifra com a objectiu per al 2020. “Falten quatre anys i no podem fixar-nos cap objectiu. Segur que tindrem esportistes joves que pujaran forts durant aquest temps. Tenim una bona fornada en canoa-caiac, que segurament tindrà moltes opcions de ser-hi, però és massa aviat per pensar-hi”.

Excepte Esther Barrugués, que va viatjar tot just després de competir, l’expedició desplaçada a Rio romandrà al Brasil per ser present a la cerimònia de clausura del dia 21.