63 hores després

L’any passat es va quedar al coll de la Botella i aquest any estava determinat a aconseguir creuar la línia d’arribada. Ho va fer 63 hores i escaig després de la sortida de divendres al matí. I Bruno Verhaeghe, de 46 anys i que viu a l’Albi, no gaire lluny del Principat, no va arribar sol, perquè el darrer quilòmetre el va acompanyar un grup d’entusiastes que el van animar fins a la línia d’arribada, on l’esperava el got de cervesa de rigor, l’anorac vermell de finisher de la Ronda i molts aplaudiments d’un grapat de gent que havia volgut esperar. Per deixar clar que a l’Ultra Trail, que a la Ronda dels Cims, des del primer al darrer mereixen un gran reconeixement.

“Ha estat enorme, és el millor final de cursa que he tingut”, comentava el corredor mig sorprès. Enguany ha deixat la família a casa i ha vingut al Principat amb una autocaravana, buscant solitud i concentració per complir el repte dels 170 quilòmetres. “En aquesta cursa l’important és acabar. Els millors poden anar ràpid, però no la majoria. És molt dur i hi ha llocs complicats”, explicava assegut en una cadira en els primers minuts de recuperació mentre la gent s’acostava a donar-li l’enhorabona.

De la seva volta a Andorra explicava que el més dur havia estat la part final. “He tingut un moment delicat. Necessitava dormir. La setmana abans havia treballat massa, no vaig descansar prou i ho he notat. Hi ha hagut un moment que m’he posat a dormir estirat a l’herba i en despertar-me anava l’últim”, indicava divertit. Amb Verhaeghe s’acabava l’Ultra Trail 2016 i potser engegaven el compte enrere altres corredors com ell, que l’any vinent buscaran ser finishers.