“Més dur que el Dakar”

Cyril Despres estava ahir al vespre a Ordino content, però cansat. El seu fill, l’Andorra 500, abaixava el teló amb els participants recollits a l’Hotel Coma, tot esperant l’entrega de premis. Moltes hores sobre la moto. I també d’organització, a càrrec d’una trentena de persones. “Tothom està content i una mica cansat perquè al cap i a la fi són 500 quilòmetres en dos dies i mig per les carreteres d’aquí i són molts per a gent que no hi està acostumada”, apuntava Despres, que destacava la feina del seu equip, en el que ell era un més. “Fa tres dies que les 30 persones que muntem això estem aquí a dos quarts de sis del matí o les sis i, la veritat, cansa. La majoria de dies hem acabat a les dues de la matinada. És molt dur, més que el Dakar”, comentava entre somriures.

A l’arribada, el cinc cops vencedor del Dakar comentava que el centenar de participants d’aquesta edició era una xifra correcta. Difícil créixer més. “Ja està bé. Hem omplert tres hotels d’Ordino i en el dinar que vam fer a la vela érem unes 190 persones. És molt per organitzar-ho i tant el David Castera com jo tenim la nostra feina. Som pilots professionals. Sort de l’Àlex Antor, la família i els amics que ens han permès muntar això”, assenyalava.

Stéphane Peterhansel, tota una llegenda del ral·li raid, es passejava com un més per Ordino. El francès, company de Despres a Peugeot, repetia experiència. “És un esdeveniment super, amb una atmosfera i un ambient realment molt agradables. Els paisatges són sublims i la muntanya, magnífica. A més no hi ha l’estrès d’una competició real. L’Andor­ra 500 és una gran prova i molt ben organitzada pel Cyril i el seu equip”, assegurava. Peterhansel encara no coneixia que la seva dona, l’Andrea, havia sigut la guanyadora absoluta de la segona edició. Ell va ser sisè.

Àlex Antor ha sigut la mà dreta de Despres a l’Andorra 500, on una Lambretta de l’any 1960 ha sigut la peça més antiga. De col·leccionista. De boig de les motos. Com el centenar de participants que dissabte van patir la pluja. “Tots van arribar ben xops a l’hotel, però això segur que fa que se’n recordin més”, apunta Antor. L’any vinent, més.