Celebració dels trenta anys d'una fita del bàsquet

Si no ho fem l’any que ve que fa trenta anys, quan ho farem?” Joan Maria Gavaldà i Quim Colom van retrobar-se l’any passat a la Copa del Rei de Gran Canària i van decidir començar a forjar la trobada que ahir va tenir lloc a un restaurant d’Andorra la Vella per celebrar els 30 anys de l’ascens del BC Andorra a la 1a B, segona divisió del bàsquet espanyol, primer contacte del club fundat 16 anys abans amb les categories nacionals i la professionalitat. “Aquesta trobada és representativa del que era aquell equip, com a grup humà”, explica Gavaldà. El tècnic d’aquell ascens recorda quan va agafar l’equip, a sis jornades per al final de la temporada –després de l’adéu de Pere Guiu i el període de transició de Joan Todolí– quan va entrar entre els quatre primers que donaven accés a la fase d’ascens, semblava gairebé impossible. “Em van posar les coses molt fàcils. Hi havia molt bona feina feta des de feia temps, per la qualitat de l’equip, però i també al club, només em va fer falta deixar-los fer”. Quim Colom, Josep Silvestre, Alfons Ballús, Carles Farfán, Pere Pràxedes, Alfons Oleart, Rafa Cubas, Miquel Viñas, Pere Peral, Jaume Guri, Nani Sala i Patxi Viladorsa van ser els artífexs a la pista d’aquella històrica promoció, amb Magí Castillejos, Jordi Clua i Jordi Verdaguer com a ajudants de Gavaldà, en un club dirigit per Eduard Molné amb Alfons Drets i Teo Armegol. “Molts no ens hem vist durant molts anys, però és com si ho haguéssim fet. Ara esperem veure’ns més sovint arran d’aquesta trobada”, explica Quim Colom. Tots ells van posar la primera pedra de l’actual Bàsquet Andorra, consolidat a l’elit.

“Aquell equip va fer un salt molt important”, recorda Gavaldà. En el mateix sentit, Carles Farfán valora aquell ascens com “el primer pas per començar a consolidar el bàsquet en l’àmbit professional al país”, recorda Carles Farfán. Ell, com ningú, va viure aquest període de creixement des de les categories catalanes i el fortí de l’antiga pista d’Escaldes, on els rivals claudicaven sense opció i on no es va perdre un partit durant dues temporades. “Veníem de perdre una fase d’ascens l’any anterior. Un cop aconseguit ens vam anar consolidant any a any a la categoria, primer salvant-nos del descens i poc a poc anar pujant posicions fins a aconseguir arribar a l’ACB el 92 contra el Càceres”, recorda.

Una trajectòria amb grans paral·lelismes amb l’etapa actual del MoraBanc. Per Farfán la temporada que l’equip està a punt de tancar “és molt bona tot i que en matèria d’aficionat queda el desencís que es podia haver fet una mica més. L’ACB és una competició molt dura i s’ha d’anar creixent molt a poc a poc”. Gavaldà, que va aprofitar l’estada al país per trobar-se amb Gorka Aixàs i Joan Peñarroya, considera l’actual projecte “molt interessant i amb molta empenta en una lliga molt complicada. S’està fent molt bona feina des de totes les parts”.