Cristina Serra

“El meu avi volia un soci per a Arinsal”

El documental ‘Arinsal, als peus de la Capa’ recupera la història de Josep Serra, fundador de l’estació d’esquí ara fa mig segle

Cristina Serra als peus del telecadira Josep Serra.Fernando Galindo

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

En els propers dies (el dia 9 de març al teatre de les Fontetes i el dia 10 a RTVA) es podrà tornar a veure el documental 'Arinsal, als peus de la Capa', un fil produït per Cristina Serra, neta de Josep Serra, fundador de l’estació, que ha servit per posar en valor la iniciativa de l’emprenedor ara fa cinquanta anys amb l’obertura de l’estació d’esquí.

Quan va començar la seva relació amb la neu?

Jo vaig començar a esquiar amb dos anys, així que no recordo el primer cop que ho vaig fer. Però pràcticament vivíem aquí. Tinc molts records d’abans de la venta, recordo estar tot el dia aquí amb els monitors, els treballadors de l’estació... Sempre els he guardat molta estima i he intentat mantenir el contacte amb ells.

Va començar a esquiar a Arinsal, m’imagino...

Sempre dic que vaig néixer amb uns esquís als peus. No recordo un procés traumàtic. Sempre he estat molt lligada a la neu. No m’imagino la meva vida sense la muntanya i sense anar a esquiar.

Com era la relació amb el seu avi?

És difícil d’explicar. Com tot emprenedor, ell estava molt summergit en la seva feina. Recordo que ell estava allà, però és veritat que sobretot recordo la meva àvia. Quan el meu avi arribava a casa ho feia molt tard, quan nosaltres ja estàvem sopant o mirant les notícies. Sí que recordo que quan venia a veure’m a les curses d’esquí, per a mi era molt emocionant perquè volia dir que havia tret el temps per ser-hi. Però vaig començar a tenir-hi molta relació quan ell es va vendre l’estació.

Ha canviat molt la forma de governar el projecte des que va deixar el Consell?

Si no fos per ell ningú de la meva família estaríem aquí. Pel meu pare l’estació era el seu patí de joc. Tots hem crescut a l’estació.

Recorda alguna conversa on li expliqués la història que ara es reflecteix al documental?

N’havíem parlat molts cops, de la seva aventura i com a partir de la seva empresa va veure que podia tirar endavant una estació d’esquí. I també em va explicar com van ser les coses quan no va anar bé. Podríem dir que ell s’hi va deixar una mica la salut, en aquesta estació. Va passar de volcar-ho tot a la neu a tallar la relació.

Com comença la idea de l’estació d’esquí d’Arinsal?

Van haver-hi diversos projectes abans. En un moment donat la concessió se la queda el senyor Rúben Castañé i és ell qui li proposa al meu avi. Ell hi veu un gran encaix i es queda la concessió com un cop de cap, no va ser una cosa molt predemeditada. En un any posen en marxa l’estació.

Visionari o boig, el seu padrí?

Deu ser una barreja dels dos. És difícil fer una inversió d’aquest tipus fent un cop de cap. El meu avi va veure-hi alguna cosa. Era un valent, del no-res veure-hi una estació no ho fa tothom.

Aleshores Andorra no era tant un país turístic, i això ho feia encara més arriscat.

En aquell moment no es parlava de turisme de neu. Quan ell monta l’estació doncs es comença amb el turista local però després comencen les estratègies per portar el públic de fora. Es contractaven vols xàrter des d’Anglaterra, esdevenint un referent.

Abans d’arribar a la venda al comú ja s’havien plantejat la necessitat de fer alguna cosa amb l’estació?

Vendre com a tal, no. El meu avi tenia molt clar que una estació necessita una inversió gran i continuada. Ell el que hagués volgut és trobar un soci inversor i ho va intentar però invertir a Andorra fa uns anys era complicat. El que sempre m’he preguntat és per què no es va trobar una sol·lució híbrida amb el comú, d’alguna manera ell hi podria haver seguit vinculat. No sé si es va plantejer, és un dels temes que em queda obert.

Es parlava a casa dels problemes financers de l’estació?

En parlava especialment amb el meu pare. Al final el fet que ho hagués de vendre al comú va ser una solució bastant bona dins del traumàtic de la venda.

Una espina clavada pel seu avi?

Crec que el meu avi va tallar amb tot i això és el que et fa veure que li va fer molt mal. Sí que hi havia una espineta clavada. Anys més tard en vàrem parlar i jo crec que ell estava molt orgullós de tot plegat, al final s’ho va mirar positivament. Tot i que la venta va ser traumàtica, el procés –gràcies a la gent que hi havia al comú– no ho va ser gens.

Què li diria si veiés el film?

Ell mai ha buscat reconeixement, ho feia tot per passió. Crec que li faria il·lusió veure la implicació de tota la família en aquest projecte. Segur que estaria orgullós de tot. El que no hagués estat un orgull és que aixo hagués acabat tancant. Arinsal ha anat a més i això demostra que el meu padrí va tenir una bona idea.

tracking