“Les dones necessitem menys ajuts i més drets”

Laia Ferré forma part d’Acció Feminista des del 2018 i aquest febrer ha estat escollida presidenta de l’associació, prenent el relleu d’Antònia Escoda. Tanmateix, Ferré assegura que es tracta d’una associació “zero presidencialista” i que treballen de manera transversal per aconseguir una societat igualitària.

S’apropa una data assenyalada per a la lluita feminista. Com plantegeu aquest 8 de març?
A Andorra no hi ha gaire cultura de la manifestació. Els darrers mesos s’han organitzat més mobilitzacions ciutadanes pels problemes de l’habitatge i la inflació, però fins ara les poques que hi havia les lideraven els funcionaris. Manifestar-se encara es veu com un acte agressiu quan és tot el contrari, i per això des d’Acció Feminista hem organitzat una manifestació per aquest 8 de març. La fem per reivindicar molts drets, i el primer és el dret a manifestar-se.

El lema de la campanya és “La vostra regressió, la nostra resistència”. Què vol dir?
El món, no únicament el nostre país, pateix des de fa mesos una evident regressió econòmica i, com sempre, aquesta afecta sobretot les famílies monoparentals, els sectors laborals més feminitzats com el de la neteja i el de les cures… És important sortir al carrer, visibilitzar-ho i demanar que es comenci a treballar en accions per solucionar-ho. Les dones necessitem menys ajudes i més drets.

Andorra és un país feminista?
Hi ha gent que hi creu, cada vegada més. Així i tot, com en altres àmbits, el país va tard respecte al feminisme. Va costar molt d’engegar aquesta lluita i no va ser fins al 2018, quan hi va haver aquesta onada feminista mundial, que nosaltres vam poder començar a jugar la partida.

Què s’ha aconseguit fins ara?
Encara hi ha moltes maneres de funcionar que responen a una societat patriarcal i, des del 2018, només hem aconseguit la llei d’igualtat efectiva, que tampoc és la que vam demanar. Falten moltes coses, però hem de començar a treballar amb el que tenim. Perquè com a societat ho necessitem i perquè des d’Acció Feminista vam posar molts esforços en redactar l’esborrany de llei. No som assesores jurídiques i realment no ens tocava fer-ho, però com hi ha tantes mancances sovint es carrega a les associacions. No som una institució pública, som una agrupació ciutadana.

Què falta a la llei d’igualtat?
No s’esmenta ni el tema de l’avortament, ni el centre de salut sexual i reproductiva que les associacions de dones del país demanem des de fa anys, ni les polítiques de discriminació positiva com ara les quotes de gènere… En aquests aspectes anem molt pel darrere dels països veïns.

Quina és la vostra posició respecte a l’avortament?
A Acció Feminista som molt diverses i cadascuna defensa el seu feminisme. Ara bé, totes coincidim que hi ha uns mínims comuns denominadors per lluitar juntes, i la legalització de l’avortament n’és un. Tot el tema institucional i polític el coneixem, però entenem que per sobre de tot això hi ha un dret fonamental que s’està vulnerant i l’única manera de garantir aquest dret és despenalitzant l’avortament. Em fa gràcia perquè diuen que el Tribunal Constitucional ho tirarà enrere i el problema és que encara ni s’ha plantejat. Entreu la despenalització de l’avortament i ja dirà el Constitucional.

Ara que s’apropen les eleccions, tenir una dona cap de Govern ajudaria en aquestes qüestions?
Hi ha perfils de tot dins de les futures cap de Govern i, per desgràcia, no perquè siguis dona vol dir que siguis feminista. Així que... que hi hagi una dona cap de Govern amb perspectiva feminista, sí. I que hi hagi un home de cap de Govern amb perspectiva de gènere, també.

En una taula rodona organitzada fa unes setmanes per l’Associació de Dones (ADA) la majoria de dones polítiques que hi van participar s’oposaven a quelcom tan bàsic com les quotes de gènere.
Qui va assistir a aquesta taula va poder veure que estem una mica lluny del debat feminista que voldríem. De les cinc polítiques que hi van participar només dues estaven d’acord amb el tema de les quotes de gènere i les altres utilitzaven el típic discurs de la meritocràcia. Dir que les persones més capacitades són les que mereixen un lloc de treball, independent del gènere, és obviar totes aquestes dificultats que tenim les dones per arribar a determinats sectors professionals. Des de l’educació que rebem des de petites, fins al terra enganxós, al sostre de vidre o al menysteniment que patim moltes vegades pel simple fet de ser dones.

Comentava abans que la llei d’igualtat no inclou aquestes polítiques de discriminació positiva.
No, i nosaltres no demanàvem tampoc un percentatge tancat. Simplement que s’obrissin aquestes quotes per fer un petit pas i aconseguir que els sectors no estiguin tan masculinitzats i feminitzats. Recordem que a Catalunya el 40% de les places de bombers de les properes oposicions està destinada a dones.

Què li diria a aquelles persones que diuen que Acció Feminista és una associació innecessària?
Se’ns tracta a les feministes d’histèriques en comptes de fer un esforç per escoltar el que diem. El que no volen veure aquestes persones és que quan s’assoleixen uns drets sempre hi ha algú darrere. Les dones tenen dret a votar perquè unes altres dones van lluitar per aconseguir-ho. El mateix amb la baixa de maternitat. Actualment, hi ha tot un seguit de drets que les dones han de tenir, i aquestes dones de darrere que lluiten fent més o meny soroll hi hem de ser. Per això existeix Acció Feminista.