“Un dels debats de la legislatura serà veure com Conxita Marsol s'apropia DA”

Intentar predir els resultats d’unes eleccions és difícil. Analitzar el comportament dels partits i dels electors, potser no tant. El politòleg de l’ARI Yvan Lara analitza l’escenari electoral posant especial èmfasi en les dinàmiques dels partits del país.

Hi ha algun altre sistema electoral al món que funcioni també amb el sistema de restes?

Un sistema exactament igual al nostre, no, però el sistema electoral que tenim aquí no és tan diferent, per exemple, d’una llei D’Hondt. Una llei electoral té efectes sobre la població, per tant, la gent vota també en funció del sistema. El nostre sistema és estàndard d’un règim proporcional, el que ens genera problemes és el llindar electoral, és a dir, el mínim per obtenir un escó, que aquí és del 7,14%.

Suposo que aquest paper del territori al Consell General també és específic d’Andorra?

Jo sempre dic que el nostre Consell és un sistema unicameral amb esperit bicameral. El problema és que els consellers territorials no representen de manera efectiva el seu territori. Al sistema britànic el conseller d’un barri va dos cops cada setmana a la seva oficina a atendre problemes, que després s’emporta a la motxilla i trasllada al parlament. Aquí els consellers es barregen en un grup parlamentari nacional. La nostra manera de representar el territori té dèficits.

El nostre sistema premia massa la governabilitat o l’estabilitat?

Un sistema electoral no ha de ser lògic, ha de produir efectes. A Itàlia la llista més votada s’emporta 50 diputats per donar més estabilitat. Tant als comuns com al Consell General hi ha un premi important a la governabilitat.

Seria governable un consell amb sis o set partits?

Si mirem per llistes, no els tindrem, però en qualsevol escenari per a les properes eleccions tindrem sis o set partits. El que crec és que encara ens falta cultura de la coalició i potser hem de perdre la por que el sistema elimini les possibilitats de debat i confiar més en la nostra capacitat d’acord.

I més quan la distància ideològica entre partits no és tan gran...

Ni la distància ideològica ni els consensos de fons. Si mirem els programes de les darreres eleccions, les diferències són mínimes. Ens falta una mica d’entrenar-nos d’anar menys per noms i més per projectes. Si mirem els partits actuals, Terceravia, DA i L’A comparteixen una part de l’ànima. DA, Acció i una part de Concòrdia, comparteixen espai polític. Concòrdia i la coalició PS-SDP, també. Per tant, són les mateixes propostes que arriben d’una manera diferent.

Hi ha algun comportament típic del votant andorrà?

No ho sabem perquè encara no tenim enquestes postelectorals. Hi ha una part de l’electorat que no és tan diferent del que hi ha als països del voltant, per tant, saber que hi ha vot de càstig, que el desgast del govern existeix, que la confiança política costa erosionar...

Sociològicament, hauria estat millor per a DA avançar les eleccions?

Jo crec que a nivell de mandat popular tenia molt sentit que, després de la pandèmia, s’haguessin convocat eleccions perquè es tancava una etapa. Estratègicament, no hi ha cap mena de dubte que a DA li hauria anat de primera.

No queda rèdit de la Covid?

Serà difícil. En general, els electors tenim memòria de peix, i els temes que han agafat el relleu són potents.

Per tant, parlarem d’habitatge i de poder adquisitiu, no?

Per a mi, la clau principal de les eleccions és si hi ha desgast o no de DA. Si DA és capaç de conservar el vot per la dreta i per l’esquerra, ho tenen tot fet. Però L’A pot robar-li’n per la dreta i per l’esquerra hi pot haver vot que vagi cap a Acció i cap a Concòrdia. També cap a PS-SDP, però caldrà veure si tenen la capacitat de capitalitzar el vot útil. Si la gent veu el PS com una cosa del passat, igual que DA, doncs Concòrdia i Acció se’n beneficiaran.

Quina seria la conseqüència per a DA?

Per a mi, un dels debats de la propera legislatura serà com Conxita Marsol s’apropia el partit. Perquè si fas 4 i 4 amb L’A, compte perquè tens una persona que és molt més de L’A que de DA. Si això passa, DA corre el risc de desaparèixer. La història dels partits polítics andorrans és de concentració i d’explosió: DA ha viscut 16 anys de concentració, per la lògica andorrana fins ara, li toca explotar. A la política andorrana des del 93, hi ha unes forces petites parroquials que, si van unides, guanyen. Ara hi ha molts números que els sigui suficient per a aquestes, però veurem d’aquí a quatre anys. També em sembla interessant veure si el PS pot ser vist com una alternativa de Govern o no. D’això dependrà Concòrdia.

Veu molt fort L’A?

L’A, quan han anat junts, han fet un bon paper. El 2015 venien de desaparèixer del mapa durant vuit anys i quan van tornar ho van petar. Ara que venen de governar i de menjar-se l’espai de Terceravia, són en un moment de hype. Un escenari de 4-4-4-2, no el descartaria gens.

A les territorials hi ha partit?

Si anem a les territorials, DA ho té molt més fet. I si hi sumem la desaparició d’Unió Laurediana, encara més. Els ha donat un baló d’oxigen molt important. Una part important de Desperta Laurèdia era DA.

I a la resta de parròquies, com ho veu?

A la Massana està fet havent-hi tres llistes. A Escaldes, crec que també ho tenen bé perquè els vots de Rosa Gili se separen entre Concòrdia i PS. Potser Encamp i Andorra la Vella són els dos llocs on hi haurà més disputa.