x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
DIARI TV MUSIK
Anna Hernández

“La manca de personal és sistèmica a tot el SAAS”

La branca sanitària de l'USdA té entre les principals demandes l'augment dels sous, que considerar "estancants" des de fa vint anys
La doctora Anna Hernández és la portaveu de la branca sanitària de l'USdA.

La doctora Anna Hernández és la portaveu de la branca sanitària de l'USdA.

La doctora Anna Hernández és la portaveu de la branca sanitària de l'USdA.

Fernando Galindo
Actualitzada 13/11/2022 a les 08:21
Què els ha portat a la creació de la branca sanitària de l’USdA? Serà aquest el nom oficial?
Li hem posat branca sanitària però sí que és veritat que potser hauríem de parcel·lar el nom perquè evidentment no tot el personal que treballa al SAAS és sanitari purament, i potser hauríem de posar-li branca hospitalària, perquè ningú se senti exclòs. El que ens ha portat a la constitució és la manca d’expressió dels nostres drets i per això ens hem dotat d’aquest instrument, per defensar els nostres drets com a treballadors.


Per què es crea des de l’USdA aquesta branca?

Els treballadors estàvem afiliats antigament a una associació de personal del SAAS i quan es va dissoldre vam passar a integrar-nos a l’USdA, i per això el que s’ha fet ara no és res de nou.

Quines són les demandes laborals que s’han plantejat?
Ara mateix treballem en temes d’urgències perquè és en aquest servei on neix la branca sindical i sabem de la problemàtica actual, però evidentment ens falta parlar i reunir-nos amb altres sectors de l’hospital perquè potser les seves demandes són més específiques. El que més ens preocupa, però, és l’estancament dels salaris, sobretot, i la manca de personal. En aquest sentit, entenem que el conveni col·lectiu que s’ha signat està per sota dels mínims que teníem el 2007, pensem que els sous estan congelats ja des de l’any 2003 i que, tal com reflectia un estudi que es va fer en el seu moment quan Ramon Cereza va entrar de director, el sou del personal estava per sota del que es mereixia.


Els treballadors del centre hospitalari pateixen especialment l’increment del nivell?

La situació no varia gaire de la que hi ha a la societat andorrana en general. El que passa és que cadascú s’ajunta amb el seu grup de treballadors per defensar l’augment del seu salari perquè el cost de la vida està creixent i fins i tot a països com Espanya els sous han pujat darrerament més i aquí ens hem quedat estancats.

El que més els preocupa en aquest moment, així doncs, són els sous baixos?
Els sous han de pujar perquè actualment no són competitius amb la resta d’Europa, i això el que fa és, depenent de l’àrea de l’hospital, que sigui més o menys fàcil la contractació de gent. Per exemple, en l’àmbit mèdic evidentment no estem sent competitius i hi ha moltes especialitats en què ens falta personal.


És aquesta falta de competitivitat la que provoca que, segons el sindicat, no hi hagi suficients metges al servei d’urgències?

Si parlem concretament del servei d’urgències amb l’actual sistema en funcionament, el personal sanitari ha de ser molt plurifuncional, tenir moltes aptituds, i per això si algú decideix marxar del seu país per venir a Andorra és per millorar les seves condicions de vida. I ara mateix no és competitiu venir al país perquè és igualment de car viure aquí i si fas el diferencial no surt a compte. En aquest sentit, és molt difícil trobar metges amb aquesta plurifucionalitat però aquesta és una cosa que també passa a altres especialitats i no tan sols a urgències. A més, el Govern tampoc no hi ajuda i la contractació de persones de fora s’estanca pel que fa a papers i immigració després que en algun moment havia estat més fàcil que vinguessin. D’aquesta manera, es tarda tres o quatre mesos a donar els papers perquè aquestes persones puguin treballar.

Han deixat clar que no prendran cap decisió amb relació al conveni col·lectiu al qual s’ha arribat...
Quan un col·lectiu de persones s’ajunta en un sindicat és per buscar unes millores i evidentment veiem que hi ha unes coses del conveni amb les quals no estem d’acord i el que intentarem és lluitar per canviar-les, però no volem cap enfrontament, sinó ajudar perquè el conveni sigui millor.

La millora salarial seria, doncs, la principal demanda ara?
En aquest moment per on més grinyola el conveni és pel tema salarial, perquè portem gairebé vint anys amb els sous estancats. I és que, com dic, no tenim el mínim que hi havia l’any 2007. A més, també ens preocupa la manca de personal, que és sistèmica a tot el SAAS, tothom va molt collat. Per exemple, s’ha de dir que actualment no tenim cap neuròleg a l’hospital des que va plegar l’últim, i hi ha dies que no tenim otorrinolaringòleg de guàrdia, i costa molt cobrir les guàrdies de ginecologia, és a dir, que ens podem trobar dies que no hi hagi ginecòleg de guàrdia, un fet que és dantesc. I per a qualsevol urgència oftalmològica s’ha de portar el pacient a Barcelona. En aquest sentit, no defensem només els nostres drets, sinó que també estem defensant els pacients.

Quina és la situació del personal de l’hospital després de l’important esforç que va fer durant la pandèmia?
Nosaltres sabem perfectament quina és la nostra vocació i, en aquest sentit, no tenim dubtes que si hi ha una pandèmia tiraran de tots nosaltres perquè el nostre leitmotiv és ajudar la gent que pugui tenir problemes a sortir-se’n. Per això no volem cap mena d’aplaudiment ni d’homenatge per fer bé la nostra feina, sinó que volem el respecte que ens mereixem durant tots els dies de l’any.

Creu que el personal sanitari està suficientment reconegut?
Crec que la població està cansada de llistes d’espera en alguns àmbits o que costi arribar als metges de capçalera perquè estan sobrepassats, i molta gent s’ha oblidat ja del moment de la pandèmia i els pacients es queixen perquè no saben què està passant. Si la gent del carrer sap bé la manca de personal que tenim potser ens entendrà millor i s’adonarà de la sobrecàrrega assistencial que tenim en qualsevol àmbit de l’hospital.

Per què es queixen els usuaris?
La queixa a urgències és, per exemple, el temps d’espera per ser atesos per a patologies no urgents. En aquest sentit, la situació en què queda, en alguns moments, el servei d’urgències és en precari, cosa que fins i tot és temerària perquè poden sortir dos o tres equips a l’exterior de l’hospital i no quedar a dins ningú que estigui atenent. I és que el mateix metge que està atenent a l’hospital ha de sortir a fora per fer front a situacions que es produeixin, el que fa que el sistema sigui ineficaç, ineficient, perillós i temerari. I la solució passa per posar el personal que fa falta.
Etiquetes
6
El més...
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2022 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477

Col·laboradors:

HELISA - Gestor de continguts