“La inflació és l'assassí de primers ministres”

Els experts continuen avisant que entrem en un hivern complex. Així ho afirma l’economista en cap d’Andbank, Àlex Fusté, que destaca que la situació econòmica a què ha de fer front la zona euro serà molt complexa, amb una recessió gairebé impossible d’es-quivar.

Teniu els economistes la sensació que s’acosta la tempesta perfecta aquest hivern?

És una confluència de factors que ve d’un detonant que no és altre que el conflicte que genera efectes derivats adversos en forma d’especulació perquè tots els agents comercials es volen cobrir. I la situació de partida a Europa ja era precària, perquè depèn d’un sol proveïdor.

La pujada dels tipus d’interès és el gran senyal d’un canvi de cicle econòmic?

Els tipus d’interès al final el que marquen és el preu del temps. Quan es premia el propietari d’un capital per dipositar aquests diners en un banc. Ara les empreses, per cada 100 milions, han de pagar 2,5 milions d’euros més. El preu del diner, sumat a totes les crisis (energètica, alimentària, econòmica...), genera aquesta tempesta perfecta. És la típica crisi polièdrica d’Europa on s’ajunta tot.

Parlem d’una situació més complexa que la del 2008?

És diferent, però greu. M’atreviria a dir que les condicions econòmiques que enfronta Europa avui són les més greus des de la segona guerra mundial. L’estalvi del 15% que ens demanen és inviable. Per fer-nos-en una idea: tot el que es va estalviar en energia per la Covid va ser el 7%, que és el que demana ara Europa.

És viable?

No hi ha res impossible, però hem d’assumir que hi ha un cost en totes les accions. Durant la Covid, el cost va ser el salt en l’endeutament de les nacions.

Ha faltat previsió dels Estats? Fer una mica més de calaix?

La resposta és sí, ha faltat previsió per part de tots els països. Hi ha un discurs mediambiental que ha guanyat la partida, però aquest discurs ha abocat els legisladors a desinvertir en carboni i ha derivat en una evident manca de l’oferta. Hem desendollat el motor energètic tradicional sense endollar els nous motors energètics.

Hem d’assumir que Europa entrarà en recessió?

Els bancs centrals no tenen la capacitat de generar progrés. El BCE ha de vigilar molt i ho ha de fer perquè no va vigilar en el passat. Vàrem estar massa temps en unes condicions massa flexibles. El 2009 es van començar a fabricar bitllets i tots vàrem nadar en liquiditat. Això està bé perquè aquella crisi financera ens podia escombrar del mapa. Però quan el pacient respira has de deixar d’aplicar aquestes polítiques. Érem al 2021 i encara estàvem funcionant de la mateixa manera, i això permet que les empreses bones i les dolentes sobrevisquin. Això no és el capitalisme, el sistema menys imperfecte de tots. El sistema necessita que es deixin morir els projectes que no funcionen.

I ara aquesta pujada de tipus és més elevada perquè la inflació s’ha disparat, no?

La inflació és l’assassí número 1 de primers ministres al món. No hi ha cap país que aguanti el seu primer ministre amb una inflació de doble dígit. Així que què fan els primers ministres (que són els qui nomenen el president del BCE), exigeixen al BCE que posi fi a la inflació. I aquest només pot endurir les condicions monetàries en el pitjor moment.

Li canvio de qüestió a un marc més micro. Pot ser que a Andorra hi hagi una bombolla de construcció?

Si no hi ha pisos de lloguer al mercat, pot ser per dos motius. O bé perquè no hi ha prou construcció, que no crec que sigui el cas, o perquè hi ha massa població. Trobar l’equilibri és molt difícil, per això cal planificació, i crec que el Govern ho fa i ho fa correctament. Cal recordar que, si aturem la construcció, ens emportem una bona part del sector econòmic. És important recordar quin tipus de demanda tenim i quin tipus d’oferta tenim. Però el mercat sempre s’autoregula.

Aquesta setmana s’ha parlat dels residents passius. Creu que també afecten en aquest àmbit?

El que complica la cosa a An- dorra quant a habitatge són els moviments migratoris per la situació fiscal. Cada cop hi ha més gent cansada de pagar impostos excessius, i això provoca una extra demanda d’aquesta tipologia de client. És bo? És dolent? És el que és.

Li pregunto també pel prestador d’última instància. Com el valora?

El prestador ens ajudarà que, en el cas que una entitat financera tingui un problema de mala gestió amb problemes per accedir al capital, perquè aquest ja no se’n fia, no es traslladi la culpa als dipositants o als bonistes. Perquè quina culpa tenen aquests dipositants de la mala gestió d’un equip directiu?