Jordi Gallardo

“No parlem de feminisme, parlem d'igualtat, perquè tots som iguals”

El ministre valora positivament els avenços del govern en inversió estrangera i habitatge i lamenta les crítiques de les últimes setmanes.

El ministre de Presidència, Economia i Empresa, Jordi Gallardo.Fernando Galindo

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

La inversió estrangera, l’arribada de Grífols i la problemàtica de l’habitatge són alguns dels reptes del Govern durant aquesta legislatura. El ministre valora positivament la feina feta i lamenta les crítiques rebudes les darreres setmanes arran de la ruptura liberal.

A final de legislatura, quin balanç fa de la inversió estrangera?

El balanç és positiu, continuem la tendència que es va iniciar el 2019 amb unes xifres que creixen d’any a any. L’acumulat del 2022 continua aquesta tendència tant en immobles com en la resta d’inversió. I especialment és aquesta, la que no és en immobles, la que ens marca la tendència d’aquest procés de diversificació econòmica, que sembla que comença a donar les primeres evidències que s’està començant a constituir un sector insipient al voltant de serveis, tecnologies... Aquesta és una de les apostes que hem fet aquesta legislatura. Esperem que la segona part de l’any continuï aquesta tendència.

Hi ha preocupació perquè la inversió en immobles de fora vingui a nivell especulatiu?

Crec que la tendència en inversió estrangera directa en immoble no passa per aquests dos últims anys, ha tingut sempre una part més important que la resta. La llei d’inversió estrangera ha complert ja 10 anys, per això creiem que ha complert un cicle i hem impulsat un nou text per modernitzar aquest procés i adaptar-lo a les noves necessitats. Però aquesta llei ja tenia una palanca molt important en inversió estrangera en immoble. A més, el model de residència passiva que tenim va vinculat, en part, a una inversió d’aquestes característiques. Per tant, el repte que tenim ara al mercat de l’habitatge no es pot atribuir al creixement i evolució de la inversió estrangera. És un cúmul de factors.

Quins?

Andorra no ha perdut població els anys de la Covid, com sí que ha passat en altres crisis. Al contrari, tal com s’ha gestionat la pandèmia, l’evolució de l’economia, els actius del país quant a seguretat, naturalesa, el sistema sanitari, etcètera, han fet que la població no disminueixi. A més, els actius també s’han convertit en una palanca d’atracció. La necessitat d’habitatge no és un factor exclusiu d’aquí, sinó de tots els llocs que estan atraient persones o inversió. Hi ha hagut molt parc immobiliari que s’ha destinat a la venda i poc al lloguer, perquè venim d’una època en què era més interessant comparativament comprar que no pas llogar. També s’ha fet una aposta i reconversió per a allotjaments turístics. I la suma de factors fa que tinguem una tensió en el mercat de l’habitatge. El Govern hi treballa des del primer moment. No és una solució d’avui per a demà, no és una excusa, és que dissortadament les solucions que poden donar resposta a la problemàtica les pots prendre avui, però l’impacte és a mitjà termini. I per això requereix continuar amb restriccions com la congelació i intentar impulsar habitatge des del Govern. El que sí que caldria és que el sector privat pogués posar més producte al mercat. Hem de mirar com ho podem incentivar i estimular. Hi ha palanques que s’han d’activar, tot i que no tota la competència és del Govern. Vull recordar que els programes electorals de totes les formacions polítiques a les eleccions comunals es comprometien a donar resposta a la problemàtica del lloguer i, sovint, hem vist que a la pràctica no totes han aportat propostes que estan a les seves mans.

Un dels grans projectes d’inversió estrangera és Grífols. En quin estat es troba el projecte?

Està evolucionant com era previst. S’estan desenvolupant des del punt de vista urbanístic les adaptacions del terreny per a l’encaix del projecte arquitectònic, especialment per als accessos. L’aterratge de Grífols representarà l’impuls del sector biotecnològic, que sense un projecte d’aquestes característiques seria molt més difícil de consolidar. Amb la seva arribada, altres companyies s’hi han interessat i estan a l’expectativa per crear sinergies amb el projecte, que pot ser una referència internacional. Per tant, aporta valor, retén i aporta talent i diversifica el model econòmic. Associar Andorra a aquest projecte és positiu a nivell de país.

Com és el dia a dia al Govern després del trencament liberal?

Estem tranquils. Mai no hem tingut la voluntat de fer cap polèmica. No hem volgut posar a la llum pública les desavinences ni parlar de les persones que han marxat. Ja vaig manifestar al cap de Govern, quan va passar aquesta situació interna, que nosaltres no posaríem en risc ni la governabilitat ni l’estabilitat i que, per tant, no seríem qui fes cap tipus de proposta ni exigència. Al contrari. Ens vam comprometre per quatre anys amb lleialtat. I així estem. Centrats a fer la nostra feina i el nostre programa electoral.

Els seus excompanys l’han criticat molt per les declaracions que va fer sobre el feminisme i han afirmat que poden anar en contra d’algunes de les lleis aprovades.

Crec que qui m’ha volgut entendre m’ha entès. Quan dic que Liberals no necessita cap etiqueta ho dic perquè les polítiques feministes les portem integrades des de fa molts anys. En el nostre ideari polític, en el nostre manifest del 2017, per tant, no hem de dir que som una cosa que ja som. El que passa és que hi ha qui ho vol utilitzar perquè no té contingut en el seu discurs, ni programa, ni proposta, ni projecte i es dedica més a parlar dels altres que del que pot proposar. Jo em remeto al que vaig dir. Que és que el partit no necessita ni posar-se l’etiqueta de conservador ni la de feminista. Tenim un manifest, i si fas l’exercici de llegir-lo veuràs que no parla de feminisme, parla d’igualtat, perquè per a nosaltres totes les persones som iguals.

Però la definició de feminisme ja inclou el concepte d’igualtat.

És que nosaltres, quan mirem una persona, no veiem diferències entre homes i dones. Hi ha els mateixos drets per a tothom, les oportunitats també, sense haver de fer discriminacions. I si una persona pateix discriminacions per raó de sexe, de gènere, de religió, del que sigui, és on denunciem que cal posar mecanismes i incidir mitjançant les nostres polítiques a donar aquestes igualtats per a tothom. Qui vol utilitzar aquesta idea o aquest missatge a la inversa, ells mateixos, però qui em coneix, qui em tracta, qui sap l’estructura familiar que tinc, la meva manera de pensar, sap perfectament que això no és així, però una part lletja de la política és tergiversar les paraules, treure-les de context i utilitzar-les en allò que tu creus que et beneficiarà. No és el meu estil, no hi entraré i estic molt tranquil pel que he dit i pel que vaig dir.

tracking