x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
DIARI TV
Mònica Codina

“L'avortament és possible sense el trencament institucional”

La presidenta de l’ADA entén que la societat andorrana és “tradicional” i no es marca un timing, perquè “els canvis s’han de fer pausadament”
La nova presidenta de l'Associació de Dones, Mònica Codina.

La nova presidenta de l'Associació de Dones, Mònica Codina.

La nova presidenta de l'Associació de Dones, Mònica Codina.

ADA
Actualitzada 15/11/2021 a les 06:28
Coneix bé l’Associació de Dones d’Andorra (ADA), d’on és sòcia des de fa més de quinze anys. Va ser ministra de Salut en el darrer govern de Marc Forne (2001-2005) i consellera al comú d’Andorra la Vella en el primer mandat de Conxita Marsol. Diu que porta la defensa dels drets de la dona i la igualtat de gènere a les venes i ara encara un nou repte: la presidència de l’ADA.

Quina va ser la seva exigència a l’hora d’acceptar la proposta de presidir l’ADA?
Vaig dir que havíem de fer un equip molt transversal, perquè les desigualtats de gènere estan en tots els àmbits de la societat.


Quin és l’eix central del pla estratègic que han dissenyat?

La llei d’igualtat de gènere que es troba en tràmit parlamentari. Dins d’aquesta, volem que se’ns reconegui com a associacions “feministes”, perquè ho som, i demanem que es faci referència al “departament d’Igualtat” i no al “ministeri d’Afers Socials”. Un altre tema central és l’educació, que és clau per canviar el futur. Treballarem en tots els àmbits.

On queda la despenalització de l’avortament dins el nou enfocament de l’ADA?
Per molt complicat que sigui, aquest tema és igual d’important que els altres.


Com encaixa en la societat andorrana?

Hem d’entendre que és molt tradicional, que els canvis s’han de fer pausadament, i que tenim un model institucional, el coprincipat, que té molts segles i que realment ens ha funcionat. Però també hem d’entendre que hi ha un Codi Penal que vulnera els drets de les dones.

Es plantegen defensar l’avortament lliure?
Podríem, perquè la dona ha de tenir aquesta llibertat. Tanmateix, entenent les circumstàncies que ens envolten, comencem pels tres supòsits bàsics, que són, fins i tot, drets humans.

Creu que l’informe que va sol·licitar el Govern obre una escletxa per a la despenalització?
És un pas més. Vol dir que està interessat a saber com podria actuar en aquest sentit. Ara bé, no ens ha agradat haver-nos-en assabentat per la premsa. La setmana que ve ens reunirem i sol·licitarem que se’ns lliuri perquè el volem veure i analitzar.

El 2013 va liderar una recollida de signatures a favor de la suspensió de l’embaràs. Com valora que hagin passat vuit anys per fer un pas més en aquest camp?
Entenent la nostra societat, no ens posem timing. La qüestió és que els polítics comprenguin que s’ha de treballar, que s’hi posin i no l’aparquin per ser un tema delicat.

Quin és el següent pas que cal seguir?
L’institucional. S’ha de treballar i és responsabilitat dels nostres polítics. Demanem als partits que facin aquesta feina perquè com a Associació de Dones d’Andorra volem veure que en un futur no gaire llunyà la despenalització, d’almenys, els tres supòsits bàsics sigui una realitat al nostre país.

Tenen sobre la taula engegar una altra iniciativa com aquella?
No. Penso que les actuacions han d’anar cap a un altre sentit de fer pressió i treballar en l’àmbit internacional. I fer entendre als nostres polítics que aquest canvi pot ser-hi.

És possible que la despenalització de l’avortament convisqui amb el coprincipat?
Sí. Quan es volen barrejar la ideologia i les creences amb els drets de les dones, no pot ser. Entenem que el nostre model permet que quan un copríncep no se sent còmode amb una llei, aquesta es pot tirar endavant si només la signa un d’ells, tal com es va fer amb la despenalització de la lligadura de trompes.

Estaria disposada a sacrificar el model institucional?
No m’ho plantejo, perquè crec que l’avortament és possible sense el trencament institucional. Això sí, amb una bona negociació que no sé si serà d’un, dos o tres anys.

Com s’entén aquesta defensa quan milita en un partit que hi vota en contra?
Com a Mònica Codina, la meva posició ha sigut sempre la mateixa. Que militis en un partit o en un altre no impedeix que transmetis la teva manera de pensar. Jo no canviaré la meva opinió. La qüestió és fer entendre que això és possible.

Quina imatge dona el Principat a l’exterior?
No és la imatge que voldríem. Hem de trobar-hi una solució.

El pla estratègic marca uns objectius de cara al 2025. Creu que s’haurà aconseguit legalitzar?
Ho veig possible, però espero que sigui abans!

Quin missatge llença cap als homes?
Que sense ells no aconseguirem mai la plena igualtat, perquè els necessitem. Les polítiques d’igualtat i la defensa dels drets de les dones és un tema de tots.
Etiquetes
Veure’n més
45
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2021 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477

Col·laboradors:

HELISA - Gestor de continguts