Miquel Nicolau

“He dit diverses vegades que encara ens han de treure més profit”

El rector de l’UdA reitera a les administracions i entitats que la Universitat és el centre de recerca més gran d’Andorra

Nicolau posa per a l'entrevista a la plaça de la Universitat d'Andorra, a Sant Julià.Fernando Galindo

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

Un llicenciat en Filosofia, que no filòsof, com recalca, doctorat en Enginyeria Informàtica i que valora molt la recerca i l’aproximació a la ciència com un conjunt del qual després es poden extreure aplicacions que no estaven a les premisses inicials. Així és el rector de l’UdA, Miquel Nicolau, qui reclama més protagonisme per a la Universitat.

Quina valoració fa de l’increment d’un 15% de l’alumnat?

Ens va sorprendre la preinscripció. Pensàvem que pujaria perquè hi ha una nova titulació, però no que hi hauria aquesta tan alta preinscripció i aquesta tan alta matrícula.

Destaca l’increment en la franja d’edat a partir dels 35 anys.

A l’UdA ja fa anys que tenim un perfil molt mixt perquè la formació virtual sempre ha estat en aquestes franges d’edat. L’augment ha estat en general de tots els sectors i una part important als 18 anys, que ens ha sorprès perquè no n’hi ha més a Andorra i estem agafant molta part d’estudiantat regional dels Pirineus i també alguns de fora que venen.

Aquest creixement a l’entorn proper fa que la residència d’estudiants sigui ja una necessitat?

Fa temps que l’estem demanant. Una residència crec que no ha de ser únicament per a estudiants de la Universitat d’Andorra, també per a professorat que vingui o personal i treballadors d’altres empreses que venen a fer un projecte temporalment.

Arriba a tenir l’UdA problemes per captar talent per impartir les docències?

Ens costa trobar professorat, ens costa. Hem tingut edictes en els últims anys que a la primera convocatòria han arribat a quedar vacants i fins i tot a la segona. A vegades també pels requisits. Nosaltres en demanem dos, de requisits: un és que tinguin el doctorat o que el facin, que tenen cinc anys per fer-lo, i l’altre és que tinguin nivell per poder vehicular amb anglès perquè volem que sigui llengua de treball.

Per què s’han reforçat els cursos per a titulats en Dret?

Un dels grans sectors on hi ha sempre molta formació continuada és el del Dret. Però, darrerament, s’ha posat de manifest una necessitat de formació des del Consell Superior de la Justícia, sobretot per formar batlles. En dos sentits, un per crear la vocació. L’altre és la necessitat de tenir batlles a curt termini. Per això anem a fer cursos de formació per a la gent que ja té una carrera i es vol presentar als concursos de batlles.

Al final, aquesta és la missió de la Universitat, oi? Produir talent per cobrir les necessitats del país.

És un objectiu clar. Nosaltres som un centre públic i el retorn ha de ser cap al país. Ho diem moltes vegades quan ens demanen fer una carrera que és la més sol·licitada, i responem que potser és la que té més demanda però no és la més estratègica per al país.

Quina és la relació amb les universitats privades del país?

Sempre he vist com a clau del món universitari la cooperació i la col·laboració entre els centres, més que la competència. Són públics diferents, però que es complementen molt bé i hi ha una cosa que he afirmat sempre que és que tots els estudiants d’ensenyament superior que vinguin a Andorra, benvinguts.

Posa vostè l’accent en la recerca. Hi ha una relació fluida amb l’administració en aquest aspecte?

He dit diverses vegades que encara n’han de treure més profit, de nosaltres. I els ho dic a totes les entitats del país, siguin privades o públiques: utilitzeu-nos. Això vol dir que les accions tenen un cost que s’ha d’assumir, sigui perquè el Govern hi aporta diners, sigui perquè es paga pel que es fa. Si som universitat és perquè fem recerca, si no seríem una acadèmia o un centre d’ensenyament superior. Ho he dit moltes vegades: som el centre de recerca més gran d’Andorra.

I la relació amb Andorra Recerca i Innovació (ARI)?

Nosaltres estàvem abans a Actua-Tec. Som els únics d’Actua-Tec que no som a l’ARI, però estic convençut que ens tindran en compte. El que demano és que no dupliquem esforços. Nosaltres ja tenim cinc grups de recerca, no repliquem per un altre costat el que tenim aquí i han de tenir allà. Ens hem de complementar.

tracking