Joaquín Ureña

“Em vaig dir: faré un quadre que per veure'l s'haurà de caminar”

Joaquín Ureña davant de 'Quadre per caminar'.M. R.

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

Mirades és el nom de la nova exposició del pintor lleidatà Joaquín Ureña, que s’inaugurarà demà a les 19 hores a la sala d’exposicions de l’ambaixada d’Espanya. La mostra, encapçalada per l’impactant Quadre per caminar, de 15 metres, és un repàs de la trajectòria de l’artista, especialitzat exclusivament en aquarel·la des de l’any 1974.

Per què ‘Mirades’?

Perquè és tot allò que miro. Pintar i mirar gairebé és el mateix per mi. Segurament tu aniràs a algun lloc i veuràs alguna cosa que et sorprendrà. Llavors ho explicaràs. Una altra persona potser ho escriurà. Jo ho explico pintant, és la meva forma d’expressió.

Diuen que la seva obra reflecteix temàtiques inusuals. Hi està d’acord?

Potser sí. Realment jo pinto el meu ambient, casa meva. Quan veig una cosa que em crida l’atenció analitzo el perquè. Potser és la llum, potser són els colors, potser la geometria...

Sens dubte ‘Quadre per caminar’ és l’obra estrella de l’exposició. Es tracta d’una aquarel·la de gran format, concretament, de 15 metres de llargada.

Primer pintava quadres de 50 per 70 centímetres. Amb aquest format, si estàs situat davant del quadre, es veu sencer de seguida. Llavors vaig passar a fer-ne de 2 per 2 metres. Finalment, i més recentment, gràcies a un llibre de David Hockney, vaig arribar a l’etapa del gran format. Em vaig dir: ‘Faré un quadre que per veure’l s’haurà de caminar’.

A quin llibre fa referència?

Es titula El gran mensaje. Explica que els orientals pinten un mateix quadre des de diversos punts de vista. Això em va inspirar i em va donar la idea de pintar tot el meu món més íntim des de diverses perspectives en un sol quadre.

Tot i això admet que, a vegades, necessita descansar del gran format...

Necessito descansar pintant quadres petits. Sovint m’assec en un bar a descansar i a prendre un cafè. Observo la gent, escenes, i llavors les pinto en petites aquarel·les. A mi m’agrada molt la gent.

Fent referència a l’aquarel·la, vostè ha dit en alguna ocasió que sempre tracta de conduir l’aigua, però fent que aquesta es comporti amb la màxima llibertat...

Jo en dic xap-xap. Ho explico bé en un vídeo que projectarem a l’exposició durant aquests dies. És una tècnica que em va costar molt de descobrir. Dibuixo durant dos mesos, llavors tapo allò que no vull pintar i pinto l’altra part amb molta quantitat de color, una paletina i deixant que l’aigua corri sola.

Realment els espais viscuts i els llibres llegits són la font de la seva inspiració?

Sí. Potser el llibre més evident és el de Hockney que, de fet, surt pintat a Quadre per caminar, però també llegeixo molta novel·la negra.

Es considera hiperrealista?

No. Els detalls dels meus quadres no es poden apreciar mai. Les lletres no es poden llegir bé. De fet, pintar és un joc per a mi. Amb les mínimes pinzellades intento donar la màxima impressió.

tracking