“No hi ha tants països al món que puguin presumir de ser neutrals”

Amb una dilatada trajectòria en la resolució de conflictes extrajudicials, Pierre Raoul-Duval encapçalarà el Tribunal d’Arbitratge del Principat d’Andorra (TAPA), un organisme que neix amb vocació internacional però que també aspira a fer-se un lloc en territori nacional.

Quin serà l’àmbit d’actuació del TAPA?

Totes les matèries relacionades amb l’àmbit civil i mercantil. Quines no? Aquelles que l’Estat es queda en exclusiva perquè són interès de tota una comunitat com pot ser la matèria penal. Si hi ha un assassí no pot haver-hi un àrbitre, sinó un poder públic i un ministeri fiscal que arribi fins al final per saber qui és l’assassí.

Es diu que la justícia és lenta i hi ha qui dubta sobre la seva independència. L’arbitratge és una resposta alternativa cap a aquesta desafecció?

No parlaria de desafecció. Diria que hi ha diferents formes de dirimir conflictes igual que a la sanitat pública i privada o a l’escola pública i privada. Com a client o consumidor pots escollir on vols que resolguin el teu conflicte.

Per què s’hauria de decantar un litigant per recórrer a l’arbitratge en lloc d’anar a la via judicial?

Els jutges poden ser magnífics, però quan tens un problema específic del dret a la construcció, un avantatge competitiu és comptar amb un àrbitre amb coneixements molt profunds en aquesta matèria. Després cal tenir en compte que els tribunals tenen més litigis i van més lents i un tribunal d’arbitratge resol un litigi en primera i única instància, és a dir, no pot ser objecte de recursos. I aquells que litiguen sobre una disputa que no volen fer-la pública tenen la garantia de confidencialitat del tribunal d’arbitratge. I això és un gran avantatge per al món del business, que no vol publicitar una disputa.

En quin reglament s’empara la resolució que emana de l’arbitratge?

En primer lloc, de la llei d’arbitratge del país. I després el TAPA com a organisme té el seu propi reglament que determina com funciona el procediment arbitral pel qual s’ha de regir la mateixa institució.

Diuen que el projecte té vocació internacional. Com pretenen fer-se un espai fora d’Andorra?

Fer-se un lloc a l’arbitratge intern és més fàcil perquè demà qualsevol empresari que llegeixi aquesta entrevista veu el TAPA i s’assabenta ràpidament del que és. L’arbitratge internacional significa que has d’intentar que si mai hi ha un litigi entre dues multinacionals, posin una clàusula d’arbitratge perquè acudeixin al TAPA. Ens hem de donar a conèixer i comptem amb un gran atractiu que són els orígens del país.

A veure, promocioni Andorra...

Andorra va néixer d’uns arbitratges com a conseqüència dels pariatges i és un país neutral per excel·lència. No hi ha tants països al món que puguin presumir de tenir una reputació neutral i que alhora siguin multiculturals. Un pot pensar en Suïssa, però després de seguida et ve al cap Andorra. I això és una condició molt favorable quan hi ha disputes internacionals. A més, Andorra té una economia pròspera i molt dinàmica i, per la seva ubicació, està lligat a mig camí entre el món francòfon i el món iberoamericà. I quan parlem que vinguin àrbitres internacionals no hem d’oblidar els serveis que Andorra pot oferir de restauració, hoteleria o pistes d’esquí.

Vindran àrbitres de fora?

La seu física és Andorra i això seria el desitjable, però això no vol dir que forçosament els àrbitres hagin de venir aquí. Podran perfectament dirimir un litigi des de Londres, París o Nova York. A més, les parts mateixes poden escollir els seus àrbitres i el TAPA ho nomenarà. Però en el moment que hi hagi la més mínima sospita que hi ha cap tipus de conflicte d’interès que pugui afectar la seva imparcialitat i independència, aquell senyor no serà àrbitre.

No hi ha una llista tancada?

No, el TAPA no té una llista d’àrbitres. El Consell Arbitral s’encarregarà de buscar el millor àrbitre per al millor assumpte tant per coneixements com per imparcialitat i independència. Si hem de buscar un àrbitre israelià perquè necessita un expert en dret israelià, l’anirem a buscar a Israel.

Sobre els costos del procés: és accessible o pot arribar a ser una barrera?

Hi ha dos tipus de costos: el cost de l’advocat, com en qualsevol altre òrgan jurisdiccional, i després hi ha unes despeses administratives que tenen un mínim de 2.000 euros i els honoraris dels àrbitres, que són un mínim de 3.000 euros quan l’import a litigar és inferior a 50.000 euros. És a dir, és proporcional a l’import del litigi.

Això és car?

Pagues les despeses administratives i l’àrbitre però un sol cop perquè un àrbitre et dirimeix el litigi en primera i única instància. Si això ho compares amb el cost que suposa fer un recurs d’apel·lació o haver d’anar al Tribunal de Corts, on pots estar deu anys, evidentment et costa més car però a la llarga és molt més econòmic.

Quines expectatives de casos aspiren a assumir en el primer any?

Perquè hi hagi un cas hi ha d’haver un litigi. I perquè hi hagi un litigi hi ha d’haver una clàusula arbitral que no forçosament ha de ser escrita. Pot ser que jo ara faci un contracte amb tu, em baralli amb tu l’any vinent i vagi al TAPA el següent any. L’expectativa ara és que ens facin confiança.