x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
DIARI TV
Alfons Clavera

“La Covid ens ha demostrat que som molt fràgils”

El polític i advocat Alfons Clavera.

El polític i advocat Alfons Clavera.

El polític i advocat Alfons Clavera.

Fernando Galindo
Actualitzada 28/09/2021 a les 07:32
Advocat i a les darreres eleccions generals va liderar la candidatura d’UPA. No va aconseguir representació però se sent amb ànims per tornar a intentar-ho. Remarca que l’experiència és un valor.

Què li fa pensar que aquest cop els resultats seran diferents?
Ja ho vàrem dir la nit del recompte electoral, que havíem creat el grup polític per construir país. La nostra vocació és de continuïtat. UPA no és un projecte puntual, per a unes eleccions. Estem convençuts que la política és una cursa de fons.


Per ser ambiciós cal estar al territori. És possible per a UPA?

La nostra idea és fer una llista nacional, i sabem que el sistema electoral et fa fort amb llistes territorials. Ens agradaria fer llistes territorials a la majoria de parròquies on sigui possible. Amb una llista nacional els teus votants queden orfes a les parroquials. Les passades eleccions ens varen aportar encara més experiència.

Tornarà a ser el cap de llista?
Jo estic al servei del grup, ja m’ho demanaran si ho creuen oportú, ja que nosaltres no som un partit piramidal i no representem interessos determinats, sinó l’interès col·lectiu


Com volen seduir els votants?

El nostre programa electoral aportava propostes engrescadores per a la realitat de tota la societat. És un goig saber que el mateix Govern implementa part del nostre programa, dissimulat al màxim possible, malcopiant entre d’altres les zones franques, per exemple. En contraposició en rodes de premsa, s’han atrevit fins i tot a manifestar que som un grup petit sense cap dret a opinar. Oi, Sr. Jover?

Parlava de propostes reals. Digui’m...
Les persones han de viure dignament, amb el cost de vida actual cal un salari mínim interprofessional com a mínim de 1.400 euros mensuals.


Com s’ha de fer amb els recursos actuals?
Si anem cap a Europa, s’ha vist en aquesta pandèmia que Andorra és molt fràgil quan les fronteres tanquen. No podem viure només de turisme, comerç i tabac. És molt interessant l’exemple de Liechtenstein, que a la dècada dels 90 vivia tan sols del turisme i va començar de zero a industrialitzar-se, i ara té un PIB industrial del 30%. El gegant europeu ens està dient que els monopolis no es podran mantenir. El Govern actual no ha fet res per diversificar l’economia. De tot no es pot culpar la pandèmia, tal i com no dubtem que faran les properes eleccions.

Ens parlen d’inversió estrangera. Què en pensa dels resultats?
Jo ara per ara no la veig. No la veiem. Em refereixo a empreses d’R+D+I. Crec que si no venen és perquè el marc fiscal actual no és prou atractiu.

Ja sé on anem a parar. A la zona franca, potser?
S’ha de negociar amb Europa. Apostem per aquesta atracció d’empreses que fabriquen i transformen. Europa ens demana un canvi de model. No hem vist que el Govern hagi negociat amb Europa la zona econòmica especial. S’ha de negociar la modificació del règim duaner per tenir aquesta zona econòmica especial. Això aportaria ingressos per fer viables les finances públiques.

A Europa no li agrada la competència fiscal a la baixa. Un pols amb aquest gegant?
Estem en condicions que Europa ens permeti aquesta zona econòmica especial. La matèria primera que s’importés per manufacturar-se no pagaria aranzels duaners.

Ho veu massa clar. Negociar amb Europa és tan senzill?
Si no fem això, em pregunto com diversificarem la nostra economia. Hem pogut comprovar en aquest darrers anys que un impost de societats del 10% no és. La zona econòmica especial hauria de ser de titularitat pública. El terreny seria públic i es llogaria a empreses. Haurien d’invertir un mínim aproximat d’un milió d’euros. En general molta gent creu que la zona franca és només per fer trànsit de mercaderies. Això és erroni.

És un concepte que creuen moltes persones i empresaris…
Volem que les empreses que shi instal·lin, fabriquin i siguin sostenibles. El Govern no ho ha entès. Un terç de tot el comerç mundial transita per aquestes zones econòmiques especials, pagant un impost del 5% dels beneficis. És el futur. L’aposta és l’e-comerç.

Què fem amb el comerç tradicional?
Continuarà. Té la cabuda de sempre. Però més encara després de la pandèmia es veu que el futur és el comerç per internet. Però també vindrà gent a comprar al comerç tradicional.

Tot gira al voltant d’aquesta zona?
També podrien instal·lar-se el que s’anomenen anelles, són empreses que proveeixen de material les empreses de la zona econòmica especial, i no tenen la fiscalitat. Aquestes pagarien l’impost del 10%. S’ha de negociar bé amb la UE perquè ens pogués permetre aquesta zona econòmica especial per assolir que el 30% del nostre PIB sigui industrial. Aquest fet equilibraria la balança fiscal ja que passaríem a ser un país exportador.

La Covid ens ha obert els ulls?
Ens ha fet veure la nostra fragilitat, la dependència de l’exterior i del turisme. No podem pensar que com que ja ha passat el pitjor podem continuar igual que abans. El model s’ha de canviar.

Ho pinta molt malament.
Si Europa no ens dona aquest oxigen en la negociació sí que ho veig malament. L’acord d’associació no ha de tenir només l’objectiu que els bancs i les empreses surtin a competir fora. Què passarà amb el mercat interior? Ens interessa rebre noves empreses. Actua, ara ADI, és un fracàs estrepitós, no han aconseguit atreure cap empresa que aporti quelcom de diferent. El camí no és cedir gratuïtament terreny públic per instal·lar-se.

Què li fa pensar que la seva veu a Brussel·les seria més forta?
Fa la sensació que en la negociació de l’acord d’associació el Govern no està defensant els interessos d’Andorra. Es percep que el Govern se centra a defensar els monopolis de sempre, com són Andorra Telecom i FEDA. No crec que sigui el millor camí.

Quan es reclama s’ha de cedir.
En la negociació no hem d’anar només a salvar els mobles. Si ens imposen una moratòria de 10 anys pel tabac, que representa uns ingressos de 100 milions d’euros anuals, a canvi ens haurien de facilitar trobar altres fonts d’ingressos per diversificar l’economia. Amb la zona franca les empreses pagarien un impost de societats d’un 5%, i la mercaderia no pagaria aranzels duaners.
Etiquetes
  • #4 Candy Candy
    (02/10/21 22:45)

    Però quants dies penseu tenir aquesta entrevista? Que no l'ha llegeig ningu!

    Respondre
  • #3 Joan
    (27/09/21 19:31)

    Interessant entrevista al candidat! Gràcies per aportar al país

    Respondre
  • #2 MIRTA
    (27/09/21 14:17)

    I molt manipulables mental i emocionalment.

    Respondre
  • #1 Candy Candy
    (27/09/21 11:46)

    Candidat... hahahaha

    Respondre
4
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2021 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477

Col·laboradors:

HELISA - Gestor de continguts