Jaume Bonell

“Intentar sortir divendres a les sis de la tarda és fer-se l'harakiri”

El director del Departament de Mobilitat insisteix en la importància de consultar la informació viària abans d'emprendre un viatge amb cotxe

El director del Departament de Mobilitat, Jaume Bonell.FIRMA FOTÒGRAF

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

Els 4,3 milions de vehicles que al llarg de l’any circulen pel país són resseguits pels ulls del director del Departament de Mobilitat, Jaume Bonell, que durant l’entrevista tracta qüestions com el trànsit, la velocitat o la sinistralitat.

Les cues són un mal endèmic?

Nosaltres hem fet els deures. Tenim una bona xarxa de mobilitat que pot absorbir una important càrrega de vehicles. Però les sortides són les que són. I penso que aquesta fragilitat de tenir dos punts fronterers és també un dels atractius del nostre país.

Digui-li a qui porta una hora aturat al seu cotxe que és atractiu...

Per això tenim una app de Mobilitat. Disposar d’informació és poder decidir. Intentar sortir un divendres a les sis de la tarda és fer-se l’harakiri. Si no pots marxar abans perquè la feina no t’ho permet, fes-ho més tard perquè tindràs un viatge més relaxat.

Les cues acaben desincentivant...

Però això és una cosa que està interioritzada en tots aquells que ens movem amb cotxe. Tu arribes a Barcelona en hora punta i saps que estaràs tant de temps retingut com en baixar d’Andorra fins a l’entrada de Barcelona.

Qui vulgui venir a la muntanya pot acabar anant a la Cerdanya...

Però és que el drama és igual si vas en hora punta. Des de l’Administració hem de procurar que aquells viatges que normalment es fan en dues hores i mitja que no s’hagin de fer en cinc. I això passa perquè la gent vulgui ser informada. A l’hivern hi ha gent que surt a la muntanya malgrat que hi hagi una previsió meteorològica nefasta. La informació està a l’abast de tothom i fer-ne ús no és obligatori, però sí molt recomanable.

I què fem amb l’embut duaner?

Quan tenim 10.000 vehicles que han accedit per la frontera del sud i que el seu retorn és per la mateixa frontera són 10 hores de sortida, és a dir, 1.000 per hora. La xarxa de l’N-145 no absorbeix més. A partir d’aquesta informació és quan recomanem no sortir en hores determinades.

És dependent la millora del trànsit d’infraestructures com el vial de Sant Julià o de la Massana?

Ha d’anar tot en paral·lel i quan les finances de l’Estat ho permetin. I mentrestant, negociar amb les autoritats veïnes per un eixamplament de l’N-145 que ens permeti tenir un carril reversible. Millorar una infraestructura, a part de ser una inversió, també és una millora per preservar la salut de les persones perquè cau l’accidentalitat.

Sap que som el país del món amb més densitat de radars?

Aquesta és la base d’una filosofia. L’ésser humà no entén una altra cosa que les accions que el controlin i quan està sota vigilància és quan compleix unes pautes adequades. Això ha d’anar acompanyat d’altres polítiques com, per exemple, disposar de radars mòbils en vehicles de la policia.

Els conductors andorrans estan estigmatitzats pels excessos de velocitat?

I quants nacionals espanyols són agafats amb excessos de velocitat? Per què és notícia el nacional andorrà i no el senyor de Lleida?

Es pot rebatre amb dades?

Això és com estigmatitzar els cotxes vermells, no té sentit. Aquesta mateixa reflexió els he fet al Servei Català del Trànsit, que ens diuen que tenen moltes sancions de cotxes andorrans. Sobre quin percentatge? I quin percentatge de nacionals espanyols? Quina població té Espanya? I Andorra? És que al final les dades cauen pel seu propi pes. Demonitzar el conductor andorrà és un error.

De totes maneres, la xarxa viària no permet agafar les accelerades de riu Runer cap avall...

Sí, però cada vegada que una persona hagi estat sancionada per grans excessos de velocitat haurà de fer front a un judici i a una sentència. A la nova llei del Codi de Circulació es corregeixen les conductes perquè les sancions s’endureixen econòmicament i les retirades de permís queden molt marcades.

Sobre sinistralitat. Com anem?

Aquest any portem dues víctimes mortals i 330 accidents de trànsit. Partint de la base que cap xifra de víctimes és assumible, penso que són unes dades que ens comprarien totes les autoritats de trànsit veïnes.

Predomina cap patró en la tipologia d’accidents?

La distracció, sens dubte. Amb la pandèmia s’ha generat un grau de preocupació a la ciutadania que abans no tenia, ja sigui per motius laborals, sanitaris, econòmics, de parella... la gent no està concentrada al volant.

Per mirar el mòbil?

No, no. Estem veient conductors que no s’aturen en semàfors vermells mentre creuen vianants.

Això és molt greu.

Sí, i està passant. O algú que conduint a una velocitat normal frega contra un lateral de la carretera o aquell que xoca contra vehicles aparcats.

I és atribuïble a partir del 2020?

Et poso d’exemple les dues víctimes mortals de l’any passat. El primer, una senyora atropellada per una persona que conduïa mirant el mòbil i el segon un home en cadira de rodes que també va ser atropellat. Ja no compto el tercer, que és un homicidi.

I què me’n diu del youtuber de l’Aston Martin?

Tens 20 anys, una vida econòmica resolta. Tens la fervor de la joventut i un pepino a les mans. Això és un còctel explosiu.

tracking