“Encara queden uns anys per posar en venda Vall Banc”

Finances i esport. Nascut a Puerto Rico el 1952, Richard Carrión fa més de 40 anys que es dedica al sector bancari al més alt nivell i en fa 30 que és membre del Comitè Olímpic Internacional. Soci de JC Flowers (JCF), és el president, el segon, de Vall Banc des del 2017.

Què va atreure JCF d’un mercat financer tan petit com Andorra?

Nosaltres mirem oportunitats de negoci per tot el món, l’Amèrica, l’Àsia, Europa, i vam veure Andorra com una més.

És el que esperaven? Encara mantenen l’interès?

Sí, però per ser franc ha estat una mica més complicat del que esperàvem tot i que ara estem molt satisfets.

Més complicat, per què?

Per un seguit de problemes com ara el del bloqueig de la renda variable a Credit Suisse, que impacta molt en els clients. I també va costar consolidar un equip de gestió ja que vam tenir dos canvis de comandament que ens van fer perdre temps. Ara, però, tenim un bon equip que ens pot portar al següent nivell.

75.000 habitants, cinc entitats financeres i la fi del secret bancari: Andorra és la plataforma per accedir al mercat europeu com ha passat amb la compra d’Argenta Patrimonios?

Creiem que sí i per això ho vam fer. Alhora, Andorra està passant per una transició en què l’habilitat per gestionar patrimoni serà cada vegada més important.

Vall Banc és hereva de BPA, un banc que es va intervenir per les denúncies de la FinCEN. Quina imatge hi ha d’Andorra als EUA com a plaça financera sis anys més tard?

Ni bona ni dolenta, perquè als Estats Units el que hi ha és una gran falta d’informació. Poques persones amb les quals parlo saben d’Andorra com a plaça financera. Només si ho fas amb gent molt entesa en aquest món pot ser que ho conegui, però en general hi ha un desconeixement total del país.

I Vall Banc, es coneix?

Molt poc.

L’estigma de BPA ha desaparegut definitivament dins i fora d’Andorra?

Crec que sí. Hem donat personalitat nova al banc, un nom nou, i ens hem esforçat a dotar-nos en l’àmbit humà i tecnològic de gent i eines que han aportat un caràcter molt diferent a l’entitat.

El benefici recurrent del 2020 ha estat d’1,7 milions, i l’amortització accelerada de la plataforma tecnològica ha deixat un resultat negatiu de 16 milions. JCF està satisfet?

Mai s’està del tot satisfet, però si ens atenem al pla a tres anys que vam traçar, sí, ho estem. Això no és el que ens preocupa; ens preocupa créixer en clients, tenir la tecnologia més avançada en totes les àrees i donar el millor servei possible.

Recuperar la confiança dels clients i captar-ne més era un objectiu prioritari de l’entitat, s’ha complert?

S’ha aconseguit en el sentit que la minva dels afectats pel bloqueig a Credit Suisse ha estat baixa i ara disposem de tecnologia punta per gestionar clients i patrimonis que no té ningú a Andorra per atreure’n de nous.

‘Wealth management’ i digitalització són l’oferta de Vall Banc per créixer i millorar beneficis. On rau l’avantatge competitiu respecte a les altres entitats?

Tot el món va en aquesta direcció però hi ha millors productes que d’altres. Tenim les eines més competitives amb les plataformes Aladdin i Iris que ens permetran oferir els millors productes que més bé s’adapten a les necessitats de cada persona en el cicle de la seva vida. Per nosaltres és tan important la digitalització com la relació amb el client.

Fins i tot en un mercat força estancat?

Sí, i continuarem buscant oportunitats de creixement. La indústria del Wealth management s’anirà consolidant d’una manera inevitable a tot el món perquè cada cop hi haurà més reglamentació que implica costos més alts que s’hauran de distribuir en un univers gran de clients.

Cap a on ha d’anar la banca andorrana per sobreviure davant una globalització imparable?

El futur passa per elevar significativament el nivell en la gestió de patrimonis. S’està competint amb moltes altres places financeres més grans i cal enfocar a mercats particulars. La proximitat i la fluïdesa de les relacions amb les persones d’Espanya i França ajuda moltíssim i aquests són els mercats més lògics per expandir-se.

L’entrada a l’FMI és l’aval que li faltava a Andorra per consolidar la plaça financera?

Per reputació i perquè dona una seguretat addicional des del moment que està disposat a intervenir en el cas que hi hagi algun problema.

La manera de fer banca tal com la coneixem s’ha acabat? Quin serà el nou model de negoci?

Canviarà però la funció bancària serà la mateixa que ha estat a través dels segles. Com s’integrarà la revolució en les comunicacions i la digitalització és el que cal anar veient. Tres aspectes. Canviarà la part dels pagaments, com s’efectuen i qui els controlarà, i no és evident que sigui la banca. També l’àrea de préstecs. Estem veient un augment dels FinTech dedicats a donar préstecs en l’àmbit individual i a petites companyies, que ara no són rendibles però que ho seran. I el mòbil, que ja és bàsic, serà l’eina principal en banca i serveis financers. Ens adonarem de la magnitud dels canvis no any a any, sinó quan ho comparem d’aquí a deu.

JCF és un ‘private equity’, quan esperen que arribi ‘el moment oportú’ per vendre Vall Banc?

Això varia en cada cas. El període que ens prenem a JCF per madurar les inversions és de tres a cinc anys, però, per exemple, fins fa poc teníem un banc a Holanda on hi vam estar quinze. Pel que fa a Vall Banc, queden uns anys per pensar a vendre’l perquè no hem portat l’entitat allà on volem i creiem que té la capacitat d’arribar.

Han rebut ofertes pel banc?

Sí, moltes vegades ens arriben ofertes de grups que no sabem ni qui són, però n’hem rebut de serioses en el passat.

Alguna d’un banc del país?

Hem parlat amb bancs andor­rans i hi va haver converses avançades, però no es van arribar a tancar per un tema de preu, evidentment, i perquè vam decidir fer el nostres camí; tenim l’equip humà i un bon pla.