Marta Alberch

“Aquí també hi ha infants en situació de desprotecció, abusos o violència”

La fins ara directora de l’entitat adreçada a protegir, especialment, els drets dels infants fa un balanç del deu anys en què ha estat al capdavant de l’organització

“Aquí també hi ha infants en situació de desprotecció, abusos o violència”Fernando Galindo

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

Després de quasi onze anys al capdavant de l’ONG Unicef Andorra, Marta Alberch passa el relleu a Albert Mora. L’exdirectora destaca la satisfacció d’haver treballat del que li agrada i afirma que està preparant un projecte personal per seguir aportant el seu granet de sorra al Principat.

Més d’una dècada a l’entitat, quina experiència se n’emporta?

Satisfacció. Per a les persones que tenim aquesta motivació solidària poder haver dedicat onze anys de la teva vida personal i professional en una ONG com és Unicef, només pot ser satisfactori. Per a mi no era una feina, era fer el que m’agradava, intentant defensar i millorar els drets dels infants. Estic molt contenta de la meva aportació a l’entitat.

Com definiria vostè l’acció d’Unicef?

Treballem per promoure els drets dels infants. Drets n’hi ha molts i tots són iguals per tothom, però són diferents si estem en un país desenvolupat o en un en vies de desenvolupament. No tots els tenen garantits de la mateixa manera, i el nostre objectiu és que tots tinguin accés a l’educació i a la salut independentment del país on hagin nascut o on estiguin vivint.

Deu tenir moltes històries i anècdotes a explicar.

N’hi ha una que em va copsar molt, va ser la situació a la República del Congo. En una visita a un campament de nòmades ens vam trobar una noia molt jove amb un bebè als braços. Ens va explicar que el seu marit no la deixava anar a l’escola i que la criatura l’havia parit feia unes quantes setmanes lligada a un arbre al mig del bosc. Era una situació molt greu i que toquen la fibra i penses que això no hauria de passar.

Com va arribar a Unicef?

Em vaig llençar a la piscina sense pensar-ho gaire. Sempre havia estat en el món del voluntariat aquí a Andorra i al voltant del 2005 Unicef va organitzar un postgrau sobre els drets dels infants a l’UdA i m’hi vaig apuntar. Quan va finalitzar la directora de llavors em va proposar si volia col·laborar més amb la entitat i formar part del comitè i finalment vaig acabar formant part de la junta. Quan va plegar la directora que teníem en vaig presentar a la plaça i vaig ser selecciona com a nova directora.

Li ha quedat alguna acció pendent?

Quan treballes al món de la cooperació i la solidaritat sempre et queden coses que hauries volgut fer, però tampoc puc fer una llista de tot el que voldria. Els que treballem en ONG ens hem d’acostumar a ser uns insatisfets. (Riu) Tot i això, em quedo amb totes les campanyes i accions que hem pogut dur a terme.

Quina és la situació de la infància a Andorra?

Malauradament, a Andorra sempre hi haurà nens que es trobin en situacions de vulnerabilitat, potser no com en països més grans, però també tenim infants en situació de desprotecció, abusos o violència. Tanmateix, penso que s’està fent molt bona feina a través de sensibilització, la prevenció i la informació, ja que l’única manera de combatre-ho és ensenyant els seus drets als infants i joves.

Quin és el nivell de solidaritat al país?

Andorra fa molt. Només tenint en compte les contribucions que fem des d’Unicef som el quart país del món que hi col·labora més per càpita. El Principat és molt solidari, només cal veure les resposta que va tenir el fons de solidaritat del Govern o la botiga solidària de Creu Roja. Però tampoc podem comparar la nostra solidaritat amb la de grans països.

La pandèmia ha trasbalsat el funcionament de l'entitat.

Vam haver de reconduir les accions que fèiem per l’aturada de l’activitat i vam reimaginar-nos en l’àmbit digital. També vam reforçar les accions de sensibilitat i durant el confinament vam començar a publicar recursos destinats a les famílies i a com gestionar la situació que vivíem.

Ha assolit els objectius que es va marcar?

Sí, i per això crec que ara és el moment de passar el relleu en la direcció d’Unicef. Considero que el canvi és bo, no ens podem quedar sempre els mateixos. Jo ja he fet el meu recorregut i els objectius que m'havia marcat són fins on hem arribat i a partir d'aquí toca renovar l'energia i que ajudi a fer créixer el comitè.

Té nous projectes?

Vull continuar treballant en l’àmbit de la cooperació, en temes solidaris i filantròpics. Ara em dedicaré a preparar un projecte personal que tinc al cap i espero que a la gent li agradi. Vull seguint posant el meu granet de sorra a Andorra.

tracking