“Amb l'estalvi d'un cafè cada dues setmanes pagues la taxa de gossos”

Va agafar les regnes del comú fa poc més d’un any i com ha passat arreu, la pandèmia va capgirar tots els plans previstos. El cònsol lauredià, però, destaca la capacitat que han tingut de reinventar-se davant l’adversitat i exposa els principals projectes de la corporació per a aquest any.

Quin balanç fa del primer any de mandat marcat per la crisi?
M’atreveixo a dir que ha estat un any positiu malgrat la situació sanitària amb els impediments que hem tingut per fer actes i vida normal entre cometes. I dic això per diverses raons, però sobretot perquè ens ha obligat a reinventar-nos. Per exemple, el primer acte amb el qual vam haver de buscar una alternativa va ser el de Canòlich, distribuint els pans a l’stop lab. Em quedo amb el fet que tot i que no com voldríem, ho vam poder fer de totes maneres i al final tant a nivell polític com de funcionariat ens ha servit per reinventar-nos i treballar una nova manera de fer. Més enllà d'això, quant a balanç, s’han fet molts actes. Aquesta corporació vam tenir clar des del minut zero que no ens podíem aturar per la situació i així ho hem fet. Sempre adaptant-nos als protocols marcats per sanitat però en tot cas l’objectiu era no parar la roda econòmica i així ho hem intentat fer.

Com ha afectat la pandèmia als pressupostos?
Vam fer un primer pressupost i fins a dues revisions del mateix. Sempre van anar enfocades a ser més socials i a reduir la despesa en base a unes prioritzacions que havíem ordenat en diferents nivells de necessitat. Em quedo amb que ha estat un any de restricció, de prioritzar el caire social i tot i així crec que hem aconseguit fer projectes interessants. Aquells estrictament necessaris com pot ser el dipòsit de l’aigua potable que es va adjudicar i també d’altres com el centre de dia, que ja està acabat.

Quins projectes té el comú per a aquest any?
El que estava previst per al 2020 com per exemple el magatzem de la deixalleria, no l’hem adjudicat entre d’altres coses perquè encara no hem pogut obtenir la cessió de terreny i està previst fer-ho el 2021 i acabar-ho el 2022. També hi ha un altre projecte que no és gaire costós però que aportarà molt a nivell de qualitat de vida que és el parc verd, una zona de tranquil·litat, reflexió i relaxació a la vora del riu. Com a altres projectes grans, farem el parc infantil que ara està en un procés participatiu i després intentarem treure la inundabilitat de l’avinguda Rocafort i fer una plaça aquí a la zona del cap del poble per intentar revitalitzar-la.

La Covid ha fet augmentar les ajudes socials?
Val a dir que no hi ha hagut un increment molt rellevant de les ajudes tenint en compte el tipus de suport que donem al comú, que és per a l’escola bressol, el centre esportiu...

La desviació de Sant Julià queda ajornada sense data?
No faré un cavall de batalla de la desviació i menys en la situació que estem vivint. La situació econòmica és la que és i per tant, inversions faraòniques les justes o cap. Però el que sí que demano és priorització de les inversions i quan dic això crec que s’ha de tenir la capacitat de deixar de fer-les en caire polític i fer-les segons les necessitats del país. A partir d’aquí per a mi el vial és prioritari davant d’altres actuacions i agafo sempre a títol d’exemple i ho dic amb respecte per la parròquia d’Ordino, però per a mi és més prioritari el vial de l’entrada del país que l’eixample de la carretera del Serrat.

I és prioritari el vial al recinte multifuncional al vial?
Per a mi un tema prioritari és la sanitat.

Però més enllà de les inversions en sanitat, el pressupost de Govern inclou un recinte multifuncional.
Per això insisteixo en la priorització de les inversions en funció de les necessitats del país. No entraré a criticar els projectes de l’H23. Jo entenc que les inversions que s’han de fer són aquelles que han d’ajudar a la reactivació econòmica del país. El multifuncional la reactivarà més que la carretera del Serrat, per exemple.
I que la desviació de Sant Julià?
Al final va tot lligat. Sant Julià és l’entrada principal del turista. Per tant, per molt multifuncional que tinguem, tenim una entrada del país que fa pena, la gent fa cues quan arriba i quan marxa, i per tant, caldria veure què aporta més.

Hi ha hagut molta polèmica amb la taxa de tinença de gossos. S’ha comunicat malament?
Crec que aquí la culpa és dels comuns en general per un tema de mala comunicació. Hi ha una filtració errònia pel que fa a les taxes, perquè es parlava de 150 euros per animal i això va fer que la gent s’enfilés. Mai es va parlar d’aquest preu. La gent no entén a què correspon aquest taxa, perquè quan parles amb la gent del carrer et diuen «jo ja recullo». I la taxa no té res a veure amb això, sinó per fer front a les despeses que genera el servei com poden ser els pipicans, les bosses... Jo sempre parteixo de la idea que si t’estalvies un cafè cada dues setmanes pagues els 25 euros de la taxa. I després ja ho porto en aquella part que no se’n parla però que és interessant i és que una persona que no pot pagar 25 euros per un animal, realment el pot tenir en condicions? Quan aquest animal es posa malalt, el pot portar al veterinari? Tinc els meus dubtes. Per tant, la taxa té aquest doble vessant. El de recaptar els diners per fer front a la despesa del mateix servei però també de protegir una mica més l’animal i donar un dret als seus propietaris de reclamar que el servei estigui en condicions i que es facin més espais habilitats com són els pipicans.

Sant Julià invertirà en nous pipicans?
Sí, sens dubte. El comú ja té previst fer aquest any un pipicà nou a la part baixa del poble, per la zona del pont de Fontaneda. I estem treballant també en altres projectes en aquest sentit sempre pensant en el benestar animal.