“L'Índia ja et sorprèn només amb la seva quotidianitat”

Nascut a Sant Joan Despí, amb 25 anys ha publicat el seu primer llibre, que tracta sobre l’experiència d’un voluntariat d’un mes a Calcuta, a l’Índia, durant l’estiu del 2017. La publicació és un diari amb 31 capítols en què s’exposen les experiències i vivències de cada moment.

Com sorgeix la possibilitat de fer un voluntariat i la d’escriure el llibre?

Mai m’havia plantejat viatjar-hi perquè és un lloc que sona molt llunyà. Vaig anar a una reunió a la universitat i vaig pensar que podia desenvolupar un projecte amb publicacions fotogràfiques, de vídeo i escrits diàriament. Vaig creure oportú que era una bona cosa tenir un record físic.

I ja tenia pensat escriure i publicar el llibre?

El meu compromís era amb un portal web que tenia on cada nit penjava el que havia passat. Van anar passant els dies i els altres companys van avisar els pares que podien visitar el blog. Va passar d’una cosa personal a anar-se obrint a més gent.

El llibre manté l’essència del que va escriure al moment?

Li he donat una capa de pintura amb un estil més literari però podríem dir que és una lectura molt fresca i àgil, amb frases curtes amb la intensitat del moment intentant plasmar el que jo sentia en aquell moment.

Alguna de les anècdotes que es poden llegir?

Són vivències i situacions en les quals no hi ha tabús, fins i tot amb llenguatge escatològic però sense voler frivolitzar en aquesta matèria, era explicar el que ens passava. Hi ha una mirada periodística per mostrar com ens enfrontem a una realitat diferent venint del món occidental. Exposo els meus prejudicis i com m’esforço per entendre l’altre.

Quin va ser el procés per trobar una editorial que estigués interessada en la publicació?

L’Adrià Esteban no és conegut i quan m’adreço a les editorials per enviar un esborrany del llibre és lògic que no em contestin. Al cap d’un any i mig, però, Ediciones el Drago va rescatar un correu i em van proposar fer un crowdfunding. Havia d’arribar als 1.700 euros en 40 dies per aconseguir publicar 150 exemplars. En deu dies ja estaven recollits i inclús els van traspassar.

Com van les vendes dels 150 exemplars?

Jo en tinc alguns exemplars com a autor. De mecenes n’hi va haver 69, dels quals prop d’uns 40 l’han rebut en paper i la resta en format digital. A Barcelona, a la llibreria Medios, n’he venut un i a la Puça, dos. Soc conscient que això és un oceà i costa perquè hi ha moltes publicacions. He de dir, però, que el projecte en si és un èxit i quan el vaig pensar era perquè em feia il·lusió tenir un llibre a casa. Que el pugui comprar una persona desconeguda és increïble.

Encoratja a viatjar-hi?

Desplaçar-se allà com a turista et converteix en un viatger, que no és el mateix. El viatger s’adapta a com funciona el país. Coneixes experiències noves. Si tu ara et planifiques un viatge a una capital europea, tens un patró de monuments o restaurants. Hi ha una manera repetitiva de veure les ciutats. L’Índia ja et sorprèn només amb la seva quotidianitat. T’has de deixar sorprendre per agafar un tren, un bus, anar als supermercats. Són fets que poden ser fascinants.

Creu que hi tornarà?

No ho sé si acabaré tornant perquè seria un context diferent. Els carrers em resultarien familiars, però ja no seria amb la mateixa gent del voluntariat.