x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
Antoni Trilla

“Tot i que surti una vacuna aquest hivern, no serà per a tothom”

L’epidemiòleg català avala els cribratges massius fins i tot als turistes i confia que no caldrà un nou confinament com el viscut malgrat que insisteix a seguir les mesures
L'epidemiòleg català i assessor del Govern, Antoni Trilla.

“Tot i que surti una vacuna aquest hivern, no serà per a tothom”

L'epidemiòleg català i assessor del Govern, Antoni Trilla.

HOSPITAL CLÍNIC
Actualitzada 27/10/2020 a les 07:21
Antoni Trilla, cap del servei de medecina preventiva i epidemiologia de l’hospital Clínic de Barcelona i amb un ampli recorregut en el món sanitari, assessorarà a Govern amb la gestió de la pandèmia. El doctor català coneix el ministre Benazet “des de fa molts anys” i confia a ajudar a prendre les millors decisions per frenar la pandèmia.

Quina serà la seva funció dins del comitè tècnic andorrà?
El que intentem els assessors és aportar una mica de coneixement, valorar alguna solució que s’ha pres en un altre país i posar-ho tot sobre la taula per debatre-ho. La nostra feina no és prendre decisions sinó ajudar que els sanitaris o polítics del país les prenguin. Per tant, és un comitè que ha d’intentar respondre les preguntes i els dubtes que li facin i valorar diferents opcions. Cal tenir en compte que aquesta pandèmia ha colpejat tota la societat des de tots els punts de vista i per tant les decisions són molt més complexes.

Són suficients les mesures restrictives que s’estan aplicant?
El creixement del virus a tot Europa, també a Andorra, és elevat i fins i tot pràcticament exponencial. Això fa molta por. La velocitat d’ascens pot ser alta i això sempre fa plantejar als que han de prendre decisions si cal actuar abans que sigui massa tard. Costa molt prendre aquestes decisions perquè encara que t’arrisquis no saps mai si anirà bé o no. El que hem de tenir clar és que quan abans prenguis la decisió i més contundent i curt sigui el període d’aquesta, millor. I crec que en aquest sentit fins ara Andorra ho està fent bé i també cal destacar que ha aplicat des de bon inici una política molt activa, molt agressiva, de buscar el virus. Proves, proves i proves. Aquí hi ha un avantatge des del punt de vista qualitatiu i quantitatiu amb l’actitud fins ara del Govern per implementar estratègies de recerca activa i a més amb tecnologia moderna. Esteu fent coses que altres països encara estem pensant si les fem o no.

Podem descartar un confinament com el de l’inici?
S’ha de ser prudent, i analitzar si les mesures actuals no funcionen perquè la gent no fa les coses bé o per altres raons i aleshores decidir. Hi ha un cert consens respecta que si el virus es descontrola és que més val fer les accions de forma ràpida, contundent i curta. I si això suposa un nou confinament, tan de bo que sigui al més aviat possible, el més ràpid, el més curt que puguem i el més selectiu. Jo diria que el gran confinament, al qual tenim por i que vam viure durant la primera onada, no hauria de tornar a tenir lloc. Ara bé, això no vol dir que si el virus corre molt s’hagin de prendre altres mesures que s’afegirien a les que ja s’utilitzen.

Vostè és més partidari d’aplicar mesures segons evoluciona la pandèmia o de tancar durant uns dies per frenar-la de cop?
Totes les opcions són vàlides. Fa una setmana va sortir un informe de l’FMI que deia que si es fa una aturada curta i dura, el virus es pot aturar i l’economia es recuperaria més ràpid. Si, en canvi, es van fent aturades més lentes i parcials, el virus no s’acaba d’aturar i l’economia encara pateix pitjors conseqüències. L’OMS, en canvi, recomana evitar els confinaments sempre que sigui possible, per tant, hi ha teories per a tothom. En un país com el vostre, tan depenent del turisme, aturar està bé, segur que es pot fer, però en el moment que obres l’aixeta, tornes al punt de sortida. Un exemple va ser Islàndia, que van decidir fer moltes proves a l’inici i tancar-se i testar tothom i van aconseguir reduir el virus pràcticament a zero. Feien proves a tots els viatgers que entraven i es venien com una destinació segura per atreure turistes. Si Andorra aconsegueix reduir els contagis, també pot optar per vendre-ho com un reclam turístic.

S’ha posat sobre la taula fer tests als turistes però finalment s’ha descartat. Què n’opina?
Dependrà molt de la incidència i el risc de contagis del país. Ara com ara és alta però si s’aconsegueix baixar una mica i és possible que passi, aleshores es pot plantejar la idea. Per a estades curtes potser no val la pena i logísticament és impensable però potser si una família que decideix venir una setmana a Andorra a esquiar val la pena fer-los la prova i saber que entren al país nets i que en els propers dies difícilment es contagiaran. Mai podrem parlar de país Covid free perquè és impossible però sí amb risc baix de contagi. És una estratègia que també s’està plantejant en concerts o grans esdeveniments per garantir que l’ambient sigui relativament segur.

De moment, el protocol de Govern inclou proves setmanals al 40% de la població.
Em sembla una bona mesura i donarà molta informació de com estan anant les coses.

Ens falta disciplina?
Un punt clau de la pandèmia és que la responsabilitat no és només individual perquè si estàs infectat, infectes més gent. I l’altra és que és important que les administracions posin de part seva perquè les mesures es puguin complir. I per això cal informació, pedagogia i comunicació, en primer lloc. En segon, sancions si no es compleix. I en tercer, facilitar que la ciutadania pugui seguir les mesures i ajudar a qui tingui més dificultats.

Precisament sobre sancions, Andorra està preparant un canvi legislatiu per imposar multes de fins a 20.000 euros a qui se salti el confinament.
Déu-n’hi-do! No és una broma. Hi ha altres països que tenen sancions però no sé si tan dures.

La segona onada està sent més o menys dura que la primera?
En la majoria de països hi haurà molts més casos perquè en la primera onada no es van comptabilitzar ni un 10% dels que hi van haver. Andorra pot ser una excepció perquè sempre ha optat per fer molts testos. A Espanya, per exemple, en la primera onada vam comptabilitzar 300.000 casos i ara ja en portem 700.000. A més, ara veiem la malaltia al complert, també els casos lleus i els asimptomàtics i coneixem més la malaltia.

Quan tindrem la vacuna?
Hi haurà més d’una vacuna i probablement al principi no seran 100% efectives però si segures. Encara no sabem si ens haurem de posar més d’una dosi o si serviran tant per a joves com per a grans. Tot s’haurà d’anar ajustant. Crec que en el decurs de l’any 2021 i del 2022 tindrem un catàleg suficient de vacunes per saber quina és millor per cada cas i sobretot tindrem la quantitat necessària per posar-la a tota la població. També hem de pensar que això anirà baixant, cada cop hi haurà menys contagis però cal tenir clar que no marxarà d’un dia per l’altre. En paral·lel, aniran avançant els diagnòstics, que seran més senzills, més ràpids, més barats i més fiables, i tractaments que ajudaran sobretot els casos més greus i a reduir la sensació de la gravetat de la malaltia. I finalment, la vacuna, que és la millor eina que tenim per controlar-la a llarg termini. Tot plegat ens ajudarà a controlar el virus però no aquest hivern, encara que surti la primera vacuna i se la posin uns quants, perquè no arribarà encara a tothom.
Etiquetes
5
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2019 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477

Col·laboradors:

HELISA - Gestor de continguts