x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
Jean Michel Rascagneres

“Cap de les tres potes de la justícia funciona bé”

Considera que en els darrers 20 anys “poca cosa s’ha fet” per millorar un dels “pilars de l’estat” i diu que no n’hi ha prou amb els nous batlles i que cal reforçar els equips
Jean Michel Rascagneres ha abandonat l'advocacia però manté la participació en equips especialitzats del Consell d'Europa.

“Cap de les tres potes de la justícia funciona bé”

Jean Michel Rascagneres ha abandonat l'advocacia però manté la participació en equips especialitzats del Consell d'Europa.

Fernando Galindo
Actualitzada 27/10/2020 a les 07:21
Pot descriure de manera breu els problemes de la justícia?
Hi ha un problema essencial: la lentitud, la dilació en la resolució dels casos.

I com diu l'aforisme: la justícia lenta no és justícia.
Exacte. Ho va dir el president del Tribunal Europeu dels Drets Humans quan va visitar Andorra.

Quines en serien les causes?
La justícia necessita el seu temps. És una tasca molt complexa. No només és tècnica jurídica, també hi ha el factor humà. No jutges un llibre sinó persones.

Per què la justícia no s’excedeixi en els temps què cal fer?
Primer s'ha de fer la diagnosi, una tasca difícil en un país petit, però és evident que cal donar-li mitjans. S'ha intentat donar més recursos en els darrers anys traient feina als batlles: les execucions amb el saig o les sentencies penals que han passat a Corts, però no hi ha hagut millora. El 99 la justícia era lenta i ara estem igual o pitjor. En vint anys ben poca cosa s’ha fet.

No hi ha hagut voluntat política?
No tothom ha volgut entendre que la justícia és un pilar essencial. Ningú s'adonava de la importància i s'ha entrat en una espiral sense fre. Es va fer un procediment específic a la Llei d'arrendaments amb sentència als trenta dies. No se n’ha dictat ni una en aquest temps, pot tardar un any i mig. El mateix va passar amb el tema laboral. Quan es parla de justícia la gent hi veu lobbies: els jutges, el Consell superior, els advocats... És un error. La justícia són els justiciables. Són ells el que pateixen.

Es pot agreujar aquest problema amb l’entrada en vigor del Codi de procediment civil, que alguns dels advocats ja han dit que és inaplicable.
Alguns no. Ho ha dit la junta del col·legi que representa tots els advocats. Ha fet una declaració solemne sobre l’embús total i que el Codi de procediment civil ho agreujarà. No es tracta de cap advocat influent que manipula la junta.

Comparteix la diagnosi?
El codi és una millora, aportarà molt, però siguem realistes, conté errors, que són comprensibles, i llacunes que cal rectificar. Però a més exigeix als batlles molta més disponibilitat amb les audiències civils. Com poden eixugar el retard si a més se'ls demana molta més disponibilitat? Corregir els errors és de savis. Hi ha també el projecte de llei de justícia electrònica. És una aportació bona però no tot es pot pair alhora. A Espanya la primera decisió sobre justícia electrònica s’adopta el 2007 i no es comença a desenvolupar fins al 2015. Estem al 2020 i no han acabat.

Tornem a les causes de la lentitud.
En els darrers anys s'han dedicat més recursos però no prou. No tant en número de batlles, que podria ser acceptable, sinó en reforçar els equips. Ara s'han triat cinc nous batlles. On són els cinc secretaris, els dos o tres oficials i els dos o tres administratius que necessita cada batlle? Des de fora es diu que a la batllia no funciona una pota. No, cap de les tres potes, administrativa, penal i civil, funciona bé perquè els equips no són suficients. I és una situació que ve del 93.

Des del Govern es minimitza el col·lapse i es posa focus en la secció d’instrucció. Vostè en canvi creu que és generalitzat.
Sí, no és únicament la instrucció. Només cal demanar a qualsevol propietari quan temps cal per a un desnonament. No vull fer un discurs alarmista. És un discurs realista. El Consell Superior n’és molt conscient perquè té inspectors amb una visió global.

I per què no s'adopten mesures?
Avui perquè hi ha una contenció pressupostària i els anys passats perquè no s'havia agafat realment la mesura del drama. No es va voler donar importància a les queixes que arribaven.

M'ha parlat de diagnosi, tenim temps per a diagnosis?
Obligatòriament sí. La justícia ha de funcionar. És un pilar de l'Estat i no s'arreglarà en 15 dies. El col·legi va proposar una alternativa: que es contractin quatre o cinc advocats o juristes amb molta experiència, com fan altres països. Era una mesura que es pot criticar pero també es pot analitzar. El col·legi proposava fer una taula per parlar de tot això.... el silenci sepulcral que hi ha hagut et deixa pensatiu.

La falta d'equips es pot corregir presupostàriament.
Sí, però no tinc elements per saber com s'hauria de fer i quantes persones falten. Això és feina del Consell Superior amb la col·laboració de batlles i magistrats.

El col·lapse afecta també la qualitat de les sentències?
Globalment no. El jutge es pot equivocar i per això hi ha vies de recurs, però no ens podem queixar de la qualitat. Si un greuge es pot fer és que el nostre sistema s’inspira en el francès en què pots ser jutge molt jove. Jutjar no és només tècnica jurídica, també hi ha qualitat humana, que sovint s’adquireix amb l’edat. Per això, a vegades pots dissentir d'alguna decisió. La justícia divina serà més tard, la humana es pot equivocar.

Els darrers anys s’ha descapitalitzat la batllia. Ser batlle és cada cop menys atractiu?
El sis candidats que continuen en les proves a notari, un concurs d’alt nivell, són advocats i hi ha quatre exbatlles. Descapitalització? Els molt bons han marxat? Si al cap de deu anys de batlle te’n vas de notari o d'advocat és evident que és una pèrdua, com ho seria per a qualsevol empresa.

Per què marxen?
No es pot generalitzar. Segurament hi ha raons personals, però n'hi ha alguns desmotivats, no per la feina sinó a causa de la imatge de la justícia. Google no té cap problema per trobar enginyers, tothom vol treballar-hi. La justícia també ha de fer el màxim per atreure la gent bona. I no només amb el salari: amb la carrera professional, l'ambient de feina, la bona imatge...

S'ha posat molt el focus en el Consell Superior. Quin grau de responsabilitat té en la crisi?
L'actual no té tota la responsabilitat perquè això ve de lluny. L'espiral és difícil de parar. M’han xocat la filtració de les discrepàncies internes perquè contribueixen a la imatge deficient de la justícia. Les decisions són col·legials. Abans se'n parla i tothom s'expressa, però un cop s'adopta i s'aplica, l'òrgan ha de donar imatge d'unitat. I no qüestiono la feina periodística.

Les filtracions evidencien que el CSJ té el focus en una qüestió menor com la renovació d’una batlle suplent.
Evidentment, aquest no era el tema més important. Et fa pensar que pot ser hi ha desacords en qüestions més importants. Les crítiques des de fora sempre són difícils. Vull ser objectiu i em podria equivocar però crec que el Consell Superior ha donat més importància al tema material, que se li havia de donar, (informàtica, edifici) que a la qüestió humana.

El Grup d’estats contra la corrupció (GRECO) demana que hi hagi més membres de la judicatura al CSJ. Ho comparteix?
Hi estic totalment en contra. Vaig fer una feina similar a la del GRECO durant deu anys. Cal tenir en compte el context. En un estat gran no és problema perquè els membres no tenen cap relació amb el jutge que està a 1.500 km. Aquí s'han de tenir en compte. Una majoria de membres de la judicatura al CSJ, seria una cooptació plena i total. Una altra cosa seria modificar el sistema de nomenament però com ho fem? No soc partidari del sistema actual perquè hi ha massa intervenció política però no hem estat capaços de proposar un alternativa.

El GRECO també lamenta la no renovació automàtica dels batlles, inclosa a la Constitució.
Aquí tenen raó. Els jutges han de tenir la tranquil·litat de treballar amb total independència, però també s'ha millorat perquè s'ha modificat la llei. Actualment la no renovació està molt limitada i restringida. Cal obrir un expedient disciplinari.

Aquest elements ja justificaria un canvi constitucional?
Ho mereixeria però quan obres un meló... no saps mai on es pararà el tall. No es pot parlar de revisar la Constitució per només aquest tema, aniria molt més lluny. No és el moment d'obrir un procediment de canvi constitucional que podria obrir també un procés de revisió institucional.

No ajuda a la bona imatge que només tres batlles hagin superat les proves i els altres dos entrin per mèrits?
Evidentment no. No és un tema de persones, sinó d'estructura i de la imatge que es projecta. Com que anem molt apretats, n'agafem cinc passi el que passi. O bé s'ha d'explicar molt millor o bé és la realitat, que encara seria més greu.

Les reclamacions econòmiques per la lentitud poden ser un problema per a l'Estat?
Cada dia aniran a més. Hi ha sentències del TC. La CASS ha obtingut una condemna de l'Estat. Els comuns també.

És legítim que la CASS o els comuns demandin l’Estat?
La CASS, parlo com a expresident, és obligat que reclami. Gestiona els diners dels cotitzants, no de l'estat.
Veure’n més
19
El més...
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2019 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477

Col·laboradors:

HELISA - Gestor de continguts