x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
Entrevista al Cap de Govern

“Es faran mesures per salvar les pensions tot i el moment delicat”

El cap de Govern exposa les principals dificultats que ha d’afrontar el país malgrat les conseqüències econòmiques i socials que ha deixat i deixarà la crisi sanitària de la covid
El cap de Govern, Xavier Espot, durant l'entrevista amb el Diari.

“Farem mesures per salvar les pensions tot i la pandèmia”

El cap de Govern, Xavier Espot, durant l'entrevista amb el Diari.

Fernando Galindo
El líder de l'executiu durant un moment de l'entrevista.

“Farem mesures per salvar les pensions tot i la pandèmia”

El líder de l'executiu durant un moment de l'entrevista.

Fernando Galindo
Actualitzada 23/09/2020 a les 07:07
El cap de Govern, Xavier Espot, fa un balanç de la feina feta els darrers mesos, totalment marcada per la lluita contra la crisi sanitària, i reflexiona sobre el futur immediat i a mitjà i llarg termini del país.

A les portes de la temporada d’hivern i després d’uns mesos molt durs marcats per la pandèmia, quin balanç fa de la gestió de la crisi sanitària?
És una mica aviat per fer un balanç molt detallat, però sí que podem dir que hem transitat per una primera etapa molt clarament definida i ara n’encarem una altra. Cap al mes de juliol es clou la primera onada, en què tot ens agafa de forma imprevista, no com un problema exclusiu d’Andorra, sinó que passa en tots els països de l’entorn. I en definitiva es tracta de prendre decisions molt immediates, sobre la marxa i davant d’un virus que és mortífer i molt perillós, l’obsessió dels que teníem responsabilitats públiques és de no col·lapsar el sistema sanitari i per això es prenen decisions radicals en el bon sentit de la paraula, de suspensió generalitzada de les activitats i d’ajuts econòmics i socials per pal·liar les conseqüències de la mateixa. Si hem de fer un balanç generalitzat, i sense caure en l’autocomplaença, sinó simplement remetent-nos a la valoració que n’ha fet la població, crec que és relativament satisfactori, en el sentit que es prenen les decisions en el moment adequat i amb una certa capacitat d’anticipació malgrat no saber el que ens depararà l’endemà.

Les ajudes han estat suficients?
Crec que hem sigut capaços de ser molt ambiciosos en el paquet d’ajudes i això ha salvaguardat el teixit empresarial i de retruc molts llocs de treball. En aquest sentit, el balanç és relativament satisfactori.
La ciutadania ha respost molt bé sense necessitat d’estat d’alarma.
Sí, el balanç pel que fa als ciutadans i ciutadanes, i això sí que ho puc dir sense cap mena d’embut, és molt satisfactori en el sentit que el nivell de responsabilitat, de civisme, de cohesió que demostren des del principi, no només en l’etapa de confinament sinó també en la de desconfinament progressiu i del cribratge massiu, és envejable. Des d’aquest punt de vista ells són els grans responsables que tot això fins ara hagi anat força bé malgrat les circumstàncies.

Ara ens toca encarar un nou rebrot. Estem preparats?
Crec que hem de tenir la sinceritat de reconèixer que cap de nosaltres s’esperava que el rebrot arribés tan aviat. Però també és cert que malgrat que el nombre de contagis és elevat, tenim molt poca gent en situació greu. Això ens dona un cert respir i no ens obliga a ser tan taxatius com en la primera etapa, com a mínim pel que fa al tancament de les activitats. Crec que també hem après del passat, i la triple mesura de la distància social, higiene de mans i mascareta està funcionant força bé i per tant es pot compatibilitzar la circulació del virus en termes raonables i alhora el manteniment de l’activitat econòmica. Aquest és l’equilibri que intentem buscar.

Hi ha prou recursos sanitaris, tant materials com humans, per afrontar un nou rebrot?
La població pot estar tranquil·la en el sentit que nosaltres hem fet els deures. S’han fet esforços ingents per dotar el nostre sistema sanitari dels recursos humans i materials necessaris per fer front a la pandèmia. Tenim gairebé 50 respiradors, abans en teníem una vintena i ja eren més per càpita dels que tenien la majoria de països europeus. Tenim tot planificat per si calgués ampliar l’UCI. Tenim personal sanitari suficient, n’estem contractant i en seguirem contractant més.

Hi pot haver un altre confinament com el del març?
Crec que no podem descartar res perquè no sabem com evolucionarà el virus. Per tant, descartar taxativament no puc fer-ho. El que sí que sé és que estem molt més ben preparats que al mes de març per evitar haver de recórrer a un confinament com el que vam tenir. Les persones estan més conscienciades, respectar la triple regla de dur la mascareta, la higiene de mans i la distància social ja és un pas significatiu per evitar el confinament i després tenim una capacitat de cribrar molt més elevada. Això és absolutament essencial perquè ens permet aïllar les persones positives i els seus contactes i evitar la propagació indiscriminada del virus que pot haver de conduir-nos a una decisió dràstica. Per tant, en la mesura del possible intentarem evitar un nou confinament perquè sabem les conseqüències que té de tot ordre, no només econòmica, també per la salut mental de les persones.

Temporada turística d’hivern i Covid-19 són compatibles?
Andorra ha fet bé les coses i això s’està veient en el nombre de turistes que ens han visitat durant l’agost o el pont de la Diada de Catalunya, i per tant transmetem, perquè és cert, que som una destinació turística segura, on s’estan fent bé les coses, i això crec que és molt important també de cara a la temporada d’hivern.

Ja estan treballant en el pressupost per a l’any vinent. El recinte multifuncional i l’heliport segueixen tenint partida?
L’Horitzó 23 és el full de ruta del Govern per als propers tres anys amb la nova realitat econòmica i de moment segueix en peu. El multifuncional és un dels projectes que s’ha considerat prioritari en el qual estem treballant malgrat que encara no sabem la ubicació definitiva. Pel que fa a l’heliport, segueix sent una infraestructura prioritària, però a diferència del multifuncional, hi ha un seguit de requisits que s’han de complir. S’ha de trobar una ubicació idònia i això ha d’incorporar el paràmetre d’una certa acceptació de la ciutadania per no caure en el que ens ha passat abans.

Com estarà condicionat el pressupost després de l’esforç econòmic que ha hagut de fer el Govern per pal·liar les conseqüències de la pandèmia?
Es preveu un dèficit de 180 milions d’euros entre aquest any i l’any que ve i que el nostre deute passi del 34% del PIB al 43%, i això evidentment requereix reconsiderar tota una sèrie de projectes que abans eren factibles. I de fet ja ho vam dir que projectes com la desviació de la Massana, de Sant Julià o el Museu de l’Automòbil s’hauran de posposar i no es podran tirar endavant aquesta legislatura.

Amb quines mesures es treballa per rebaixar l’endeutament? La fiscalitat és una possibilitat?
Tenim un compromís molt clar que és el de no incrementar la pressió fiscal i per tant no crear noves formes impositives. Una altra cosa és que a nivell de deduccions hi hagi un cert marge de maniobra. Però tenim clar que no volem incrementar el tipus de l’IRPF, de l’IGI, de l’impost de societats, etcètera. No per una qüestió dogmàtica sinó perquè creiem que la nostra competitivitat fiscal és una de les palanques principals del nostre creixement econòmic. Si ara posem això en dubte serà pitjor el remei que la malaltia. Però també és veritat que contemplem certes taxes amb vocació finalista com la turística o les emissions de CO2.

Hi ha altres projectes importants, més enllà de les inversions, com ara la reforma de les pensions que segueixen pendents. La pandèmia les ha endarrerit?
El nostre plantejament segueix contemplant el pacte d’Estat per la sostenibilitat del sistema de pensions i la modificació de la llei de la seguretat social per incorporar les mesures que s’hagin consensuat en aquest àmbit. Ara mateix no les sabem en detall però tampoc n’hi ha 50.000.

Aquestes mesures poden implicar més pressió sobre el ciutadà en un moment molt delicat.
És delicat però la situació que albiren els estudis actuarials no canvia. Al contrari. És a dir, si hi ha menys ingressos per la seguretat social, segurament aquesta entrada en dèficit fins i tot es podria anticipar en el temps i per tant jo crec que uns governants responsables el que han de fer és prendre les mesures oportunes amb una certa anticipació. I per tant des d’aquest punt de vista seguim creient que hem d’intentar tots tenir altura de mires suficients per poder adoptar mesures que segurament seran impopulars però que són absolutament necessàries perquè si no arribarà un moment que aquestes reformes hauran de ser molt més dràstiques perquè precisament no s’han fet els deures en el seu moment.

Aquestes reformes podrien arribar ja l’any vinent? Perquè fa temps que les arrosseguem sense concretar-les...
Hem de ser capaços d’articular aquest pacte d’Estat en els propers mesos i entrar a tràmit parlamentari durant l’any que ve la modificació de la llei de la seguretat social.

És cert que plana la sensació que Andorra ha controlat bé la crisi però en canvi, per xifres, per ràtio d’habitants, és un dels països que està en el podi dels més alts. Com es conjuga això?
El fet que ara tinguem més positius per càpita que els altres països del nostre entorn vol dir que la nostra situació sanitària és pitjor? Crec que no i això s’explica molt fàcilment. Si tu testeges molt més, i per tant vas a l’arrel del problema, trobes molt més. Segurament tenim detectat un percentatge d’asimptomàtics molt més significatiu del que tenen els països del nostre entorn. L’estadística a vegades té un punt d’injusta perquè quan només et fixes amb un paràmetre no vas al detall de la qüestió.

El mateix passa amb les xifres de defuncions?
Si un només compara nombre de defuncions per població del seu país, evidentment Andorra, com tots els països petits, surt malparada. Però quan valorem per exemple que Andorra no només és un país de 76.000 habitants sinó que rep 8 milions de turistes cada any, evidentment aquest paràmetre ja modifica una mica l’estadística. A més, hem imputat a defunció per Covid totes i cada una de les morts, fins i tot després de fer autòpsia post mortem quan molts països no ho han fet. Tot això també fa créixer l’estadística.

Deixem de banda la pandèmia. En la reunió que vau tenir amb el secretari d’Estat del Vaticà, us va fer arribar la preocupació que tenen sobre l’avortament i la situació del copríncep episcopal en cas que es donés un pas endavant?
Si alguna cosa han confirmat les paraules del nunci apostòlic és que al final, a diferència del que deia de forma interessada el Partit Socialdemòcrata, la despenalització de l’avortament no és una qüestió de convicció personal dels que estem governant, sinó de responsabilitat institucional. Tots coneixem que el dret a la vida és un dogma de fe de l’Església i per tant és una evidència que és absolutament incompatible el manteniment en el càrrec del copríncep episcopal i el fet que es pugui avortar a Andorra. Hem de ser clars i no confondre la ciutadania. Explicar-los la realitat, que és que en independència d’aquella opinió que puguem tenir respecte de la interrupció voluntària de l’embaràs aquestes dues qüestions són incompatibles. Per tant, hem d’intentar fer passes endavant en el reconeixement del dret de les dones però sense creuar la línia vermella que acabi amb el manteniment del règim institucional perquè això ens aporta molts avantatges. Sempre que necessitem un cop de mà i piquem a la porta dels nostres coprínceps obtenim ajuda. Andorra és un petit país, vulnerable, s’ha vist més que mai durant aquesta pandèmia. I per tant el fet de disposar de dos caps d’Estat que alhora representen dues institucions certament poderoses, com són França i l’Església catòlica ens aporta molts avantages.

Hi ha veus que apunten que el papa no es troba molt còmode amb el fet que hi hagi un príncep a Andorra?
No en tinc cap constància i si alguna cosa es va despendre de la meva reunió amb el secretari d’Estat del Vaticà és que hi ha una excel·lent sintonia amb el copríncep episcopal i en certa forma van de la mà amb la presa de decisions. Per tant, no em va semblar en cap moment que hi pogués haver una incomoditat entre la santa seu i el copríncep.

Recentment s’ha fet pública la marxa de Ramón López com a director de l’AFA. Per què es pren aquesta decisió en aquest moment, tenint en compte la indemnització que se li ha de pagar, i qui el substituirà?
Es va arribar al convenciment mutu que era positiu posar fi a la relació perquè s’havia clos una etapa en què López ha fet una bona feina en un moment difícil de reconversió del sistema bancari i d’assegurances. Ara toca encetar una nova etapa amb noves cares i energies renovades pel bé del nostre sistema bancari, d’assegurances i per la credibilitat financera. I, evidentment, quan es pren aquesta decisió pactada ja es pensa en un possible relleu però cal garantir la confidencialitat.

Sembla contradictori prescindir d’una persona tan experimentada i que vostè mateix diu que ha fet bona feina. Hi ha alguna altra raó de la marxa?
No. La raó és que cal encarar una nova etapa. Va venir amb un projecte concret al qual ha donat compliment i ara s’ha d’iniciar un nou projecte. I es va constatar, per les dues parts, que la nova etapa la liderés un perfil nou amb energies renovades.

Aquesta nova etapa passa per fusions bancàries?
Això no és una qüestió que jo pugui avançar, primer perquè no en tinc constància i segon, si en tingués, no em correspondria a mi fer-ho saber. És una decisió que han d’adoptar i fer públiques, si fos el cas, les mateixes entitats bancàries.

És excessiu el nombre d’entitats bancàries que té el país?
Li puc fer una resposta de llibre i que segurament serà molt ajustada a la realitat però de la meva resposta se’n podria deduir una intromissió que no em correspon. És a dir, si jo dic que és cert que cada vegada veiem que el sector financer està més regulat i que els costos per donar compliment a aquestes exigències són més importants, és evident que les entitats bancàries es veuen obligades a crear sinergies i a reduir despeses i una de les formes de fer-ho és fusionar-se. Amb això es pot entendre que estic esperonant o apretant les entitats bancàries perquè es fusionin i no és així. Fins ara i estic convençut que seguirà sent així, les entitats bancàries han tingut prou altura de mires i responsabilitat per saber què calia fer en cada moment i tot i que és veritat que els aires dels temps que corren són els que són, no sempre són els mateixos quan l’apliquem a Andorra. Com a bon govern d’ideologia liberal, no estem aquí per tutelar els sectors econòmics i particularment el sector financer. Per tant aquesta decisió no l’ha de suggerir ni obligar el Govern, com a mínim en l’estadi actual.
Veure’n més
17
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2019 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477

Col·laboradors:

HELISA - Gestor de continguts