x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
Luis Enrique Pérez Ulloa

“Avui no distingeixes un metge cubà d'un andorrà quan treballen”

El cap de la brigada mèdica cubana Luis Enrique Pérez Ulloa, valora la tasca dels 39 sanitaris caribenys i reconeix les dificultats per adaptar-se a la tecnologia de l'hospital
El cap de la brigada mèdica de Cuba, Luis Enrique Pérez Ulloa.

“Avui no distingeixes un metge cubà d'un andorrà quan treballen”

El cap de la brigada mèdica de Cuba, Luis Enrique Pérez Ulloa.

Fernando Galindo
Actualitzada 06/07/2020 a les 07:06
La missió caribenya ja ha tornat a Cuba després de tres mesos de cooperació sanitària a Andorra. En el seu darrer dia al país, el cap de la brigada mèdica, Luis Enrique Pérez Ulloa, va concedir una entrevista al Diari per valorar la seva contribució en la lluita contra la Covid-19.

Quin balanç fa de l’estada de la brigada mèdica cubana?
Han estat tres mesos d’intens treball. A la nostra arribada el país es trobava en una situació epidemiològica molt desfavorable amb un elevat nombre de contagiats, fixi’s que Andorra tenia la taxa d’infectats per cada 1.000 habitants més alta d’Europa! A partir de llavors va començar el treball colze a colze amb els professionals sanitaris d’Andorra, fonamentalment en les teràpies intensives, les àrees de medicina interna i al Cedre. I avui podem dir que, juntament amb altres factors d’organització, la brigada mèdica cubana ha contribuït a la millora dels indicadors epidemiològics d’Andorra fins a arribar al punt de dir que el país està pràcticament lliure de Covid.

Amb quines dificultats s’han trobat en comparació amb anteriors missions internacionals?
Els països no estaven preparats per afrontar una pandèmia tan devastadora. Tothom va haver d’establir nous protocols i la missió mèdica cubana es va adherir als protocols andorrans. I durant aquest temps hem après molt perquè és la primera vegada que Cuba envia una brigada Henry Reeve a col·laborar a Europa. Però ha estat una experiència molt positiva perquè introduir-nos al món europeu de desenvolupament és complicat. Ens hem enfrontat a una tecnologia molt diferent i hem treballat amb materials de proveïdors europeus molt difícils d’usar.

El maneig de la tecnologia ha estat un hàndicap per a la seva adaptació?
No havíem vist mai aquest tipus de tecnologia tan desenvolupada en un hospital completament informatitzat, però, no obstant això, al cap de set dies els nostres col·laboradors estaven treballant sols en les diferents rotacions de treball.

S’ha posat en qüestió la formació d’alguns professionals que van ser traslladats al Cedre...
Els 39 col·laboradors han estat plenament preparats i capacitats, de cap manera hi ha hagut una manca de qualificació del personal cubà. El que passa és que, d’acord amb les necessitats assistencials, es va organitzar un grup de la brigada que va anar al Cedre per atendre pacients amb Covid-19. Recordi que en aquell moment al Cedre hi havia una infermera per cada 30 llits i es van arribar a diagnosticar més de 60 pacients amb Covid-19. A més, a l’arribada de la brigada els recursos humans estaven anèmics i calia reforçar l’assistència mèdica. I la brigada mèdica cubana ha estat un èxit i això no es pot ocultar. En aquests últims dies pràcticament tots els serveis de l’hospital han fet activitats per acomiadar la brigada. I han sortit llàgrimes aquí a l’hotel. Ens n’anem amb la sensació d’haver fet una família de treball però també de relacions humanes que marcaran una fita en les relacions bilaterals entre Andorra i Cuba.

Així doncs, considera que no hi ha hagut decalatge entre els professionals andorrans i els cubans?
Amb aquesta incorporació de coneixement científics durant aquests tres mesos, tant el personal andorrà com cubà estan més preparats encara. Ha estat una experiència única d’unir dos països: un subdesenvolupat del tercer món i un altre del primer món. Però, no obstant això, l’essència de la salut pública és la mateixa i la capacitació és la mateixa. El que passa és que en un món nou amb tecnologia nova vam haver d’adaptar-nos, però fins i tot hi ha professionals andorrans que porten treballant aquí tota la vida i encara no s’han adaptat a la tecnologia i a la informatització de l’hospital. Ens ho han dit ells mateixos!

De debò?
Sí, per això puc dir que pràcticament som un andorrà més. En els torns de rotació programada només hi ha hagut un sol equip. No es fan distincions entre l’equip cubà i l’andorrà, hi ha un sol equip que lluita pel mateix objectiu. Ens n’anem com una sola família. Els dos països, en la qüestió de salut, s’han entrellaçat tant que avui no distingeixes un metge cubà d’un andorrà quan estan treballant perquè parlen en els mateixos termes.

Quina lectura fa de les polítiques sanitàries d’Andorra durant la gestió de la pandèmia?
Realment em sento admirat i compromès i vull felicitar el treball que ha fet aquest país en l’organització de pacients durant la pandèmia. Al meu judici es va pensar molt bé el que s’havia de fer perquè es van tancar les fronteres, es van tancar les pistes d’esquís i els grans comerços i, tot això, unit a la disciplina de la població i als tests d’anticossos va ajudar a minimitzar la quantitat de pacients per Covid. Ara el que no es pot perdre és la percepció de risc perquè el virus pot retornar amb l’obertura de fronteres, ja que França i Espanya encara continuen tenint casos.

Amb tot, la xacra és que hi ha 52 persones, molts d’ells padrins, que han perdut la vida...
L’indicador de letalitat d’Andorra es correspon amb els indicadors establerts d’àmbit mundial. Els pacients que viuen a Andorra tenen una esperança de vida molt alta, alguns fins i tot amb 90 anys. I molts d’aquests pacients ja tenen altres malalties concomitants, és a dir, són hipertensos, tenen diabetis... i per tant són molt més vulnerables. I d’aquest grup molts d’ells van morir amb la Covid-19, no per la Covid-19.
Etiquetes
  • #16 Observador
    (12/07/20 09:57)

    Hi ha algún metge andorrá i que exerceix a l'hospital,que potser si que hauria de tornar a la facultat de medicina per alguna que ltr Mla pr'axis,(per ignorància) per la resta de facultatius,no hi ha color,val més que no torni mai més.

    Respondre
  • #15 Paula
    (06/07/20 23:07)

    Doncs, anem malament! Ja que Cuba és un país tercermundista que explota els seus treballadors per aquesta raó els millors van fugar-se.

    Respondre
  • #14 Josep
    (05/07/20 18:23)

    Cuan parlen de la medicina cubana cal precissar per que hi ha moltes desigualdad. Tinc amistad de fa anys amb l'ex cap de servir de Cardiologia del hospital Hermanos Almejeirasi actual líder de la comunitat ibero-americana de cardiología preventiva Dr. Prohías y fan transplantament cardiac desde l'any 1985; encara funcionan de forma no digital. El Hospital Cira es reservar per extranjers ii té maxim nivell. Els millors hospitales amicans teman moltes caps de unitaria cubana. Aquí a Andorra van venir moltes de l'hospital militar.... no es el mateix.

    Respondre
  • #13 Cal Cuba
    (05/07/20 17:04)

  • #12 critic
    (05/07/20 16:56)

    Com diuen els castellans: "dime de lo que presumes y te dire de lo que careces"

    Respondre
  • #11 Jacques Lazier
    (05/07/20 14:56)

    Ara hi ha una quinzena de infermeres i metges cubans a l'illa francesa de La Martinica (al Carib). Alguns mitjans de comunicació francesos van criticar la decisió del President Emmanuel Macron d'acollir els metges cubans a La Martinica. D'altra banda, les autoritats locals de La Martinica (de tendència pro-independentista) estan molt contentes de l'arribada dels metges cubans a la seva illa del Carib. Salutacions des de Paris. Meilleures salutations de Paris.

    Respondre
  • #10 Nicolae Ceaușescu
    (05/07/20 13:01)

    Si es distingeixen: Per exemple, un pot comprar una bicicleta al seu fill i l'altre no.

    Respondre
  • #9 Ian
    (05/07/20 12:23)

    "hi ha professionals andorrans que porten treballant aquí tota la vida i encara no s'han adaptat a la tecnologia i a la informatització de l'hospital. "

    Vergonya per aquests professionals de la salut Cubans suposadament experimentats

    Respondre
  • #8 Dolors
    (05/07/20 12:02)

    Cuba libre va dir..
    Home,Cuba Libre, potser a França i a abaix no en sobraven de sanitaris lliures. A América tot just començava a arribar la pandèmia. Suposo que ara aquestos cubans podran anar a Florida,que està prou infectat, a cuidar els seus cosins amb l'experiència adquirida.

    Respondre
  • #7 Cal Cuba
    (05/07/20 11:52)

    Gràcies per la seva humilitat abans tan difícil tasca com és la de integrar-se a el sistema .. realment a Cuba tot és a bolígraf i aquí amb programes informàtics .. Aquesta realitat no us hacé millors o pitjors més aviat valents, més quan ningú en aquest Hipòcrita " primer món "es ajudo vaig entrar països malgrat les seves convenis de bones intencions .. Aquí no oblidarem el seu gest solidari ..

    Respondre
Veure’n més
16
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2019 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477

Col·laboradors:

HELISA - Gestor de continguts