“Se suposa que la batlle suplent no s'inclou a la carrera judicial”

Aquests dies el Consell Superior de la Justícia és notícia perquè mai els batlles havien expressat públicament les seves demandes i per una votació sobre una batlle de reforç.

La imatge de la justícia és de molta rotació. És normal?

A la justícia hi treballen 160 persones. És lògic que hi hagi moviments, hi ha baixes, hi ha excedències, gent que marxa.

Quin seria l’escenari idoni?

Els inspectors ens diuen que hi calen dos batlles de reforç per quan hi ha una baixa. El 4 de maig vam fer l’edicte per a cinc places. Tenim 14 candidats.

Clar, però això no serà immediat?

Tenim un model lent. Si fem història, una persona que havia acabat la carrera o havia treballat de secretari judicial l’endemà era batlle. Fa uns cinc anys vam modificar la llei, i els que entren han de tenir un temps de formació d’un any.

Entenc que caldria canviar el sistema?

Tenim la demanda per agilitar el procés. Són dues modificacions a la llei que voldríem introduir ràpidament i després estem treballant en altres canvis com, per exemple, el fet que els batlles no hagin de renovar cada sis anys. El GRECO diu que no està bé, però cal modificar la Constitució.

Però tot i això els batlles no estan blindats de pressions externes, fins i tot polítiques...

Des del 1993 no s’ha deixat de renovar cap batlle, però s’ha de modificar, sempre donarà sensació de més independència.

Té suport per canviar la llei per urgència?

És responsabilitat del ministeri. De forma global el model és lent. Quedarem amb 15 batlles fixos i dos de reforç.

Ser batlle és atractiu tenint en compte el que guanyen alguns advocats?

Estan per sobre dels 5.000 euros i els més veterans en 7.000 mensuals. És una feina vocacional.

Un dels temes en discussió és la composició dels membres del CSJ, si han de ser persones de l’àmbit del dret.

Quan es va discutir aquest apartat es va analitzar com funcionen altres països. A mi em nomena el síndic. Quan votem no estem influenciats pels grups parlamentaris.

Aquests dies l’atenció està centrada en la no renovació de la batlle de reforç. L’acord no va ser motivat, per què?

El que està judicialitzat és el concepte de si el batlle substitut forma part de la carrera judicial i és batlle en actiu. La llei diu que quan hi ha una plaça s’ha d’oferir als batlles en actiu i ella estava en actiu, però la interpretació que es fa és que no forma part de la carrera judicial. Si el Tribunal Superior diu que la plaça és seva li donarem. El batlle substitut està en una llista i es va renovant, no hi ha res contra ella. Això està molt embolicat, va ser una decisió que no es va prendre per unanimitat i no vull aprofundir.

Si el TS li dona la raó no hi haurà cap problema?

En absolut. Només faltaria, i passaria a ocupar una plaça fixa.

És clar que hi haurà un retard en la resolució de les sentències.

La instrucció és la part més complicada. El retard ja és evident i el TC ens crida l’atenció.

La sentència del Superior està al caure. Es podia haver esperat per decidir sobre la batlle de reforç?

És clar que sí. No va ser fàcil i vam acabar votant.

Estem davant d’un escenari atípic. Mai s’havien expressat tan clar els batlles i magistrats.

El Tribunal de Corts parla de manera global i demana a la Batllia recursos per treballar. Els batlles van més a fons i diuen que si els falta un batlle i els en traiem un altre van molt esgotats.

Ells volien venir tots junts a la reunió. Per què no es va poder fer?

Fer una reunió de 17 persones és complicat i quan els convoquem per seccions no venen.

S'ha parlat molt de la votació sobre la batlle suplent, fins i tot que hi ha motius personals.

Crec que no. Jo parlo pel meu vot, va costar i es va votar perquè no ens posàvem d’acord.

Com està el nou edifici? Sobretot per dins, per fora és majestuós.

No és tant. Hi ha tres circuits, un per al públic, un per al personal i un altre per als detinguts. Tindrem tres sales d’audiència més que ara, una macrosala per a conferència i judicis molt importants, dues plantes subterrànies i arxiu, cel·les com déu mana.

Què pensa de les crítiques pel mobiliari?

Les cadires de cuir... L’arquitecte fa una proposta amb cadires de mil euros, però només era una suposició. Cadires de cuir? Com són les del Consell General, la dels ministres o cònsols? La dels magistrats no poden ser de cuir?

Bona tisorada...

L’edifici té 15 lots i només ens aproven els bancs de la sala d’audiència i les taules, res més. No tenim prestatgeries, ni cadires, ni catifes d’entrades per netejar els peus, papereres, arxivadors amb carril ni un office. Tindrem cadires que tenen 26 anys per als magistrats, sense rodes, Quina contradicció! Jo m’emportaré les cadires actuals, és molt fàcil criticar.