x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
Roser Suñé

“Els Coprínceps han estat a l'alçada. Han donat el suport que podien”

La síndica general, Roser Suñé, fa balanç de l’activitat legislativa durant la pandèmia. La màxima autoritat del Consell defensa la resposta que ha donat l’estat en un context inèdit
La síndica general, Roser Suñé, durant un instant de l'entrevista.

“Els Coprínceps han estat a l'alçada. Han donat el suport que podien”

La síndica general, Roser Suñé, durant un instant de l'entrevista.

Fernando Galindo
Actualitzada 22/06/2020 a les 07:28
El darrer tram del seu primer any com a síndica general ha estat marcat per la modificació del calendari legislatiu. Roser Suñé analitza des de la seva visió panoràmica de l’hemicicle els efectes i les conseqüències que ha tingut la pandèmia en l’activitat del Consell General.

Quin balanç legislatiu fa del seu primer any en el càrrec?
Al principi va ser una presa de contacte perquè hi havia una xifra important de consellers nous. I a partir de llavors es va començar amb una feina legislativa programada aprovant diferents projectes de llei, però quan va esclatar la pandèmia es va haver de modificar el treball.

Com valora la tasca dels legisladors durant la pandèmia?
S’han aprovat tres grans lleis que van des de la creació dels crèdits fins a la figura dels ERTO, com també la possibilitat de declarar l’estat d’alarma i d’emergència. És veritat que durant un període no hi ha hagut plens i els hem reformulat amb la meitat dels consellers, però aviat tornarem a recuperar l’activitat normal.

S’ha hagut de legislar a correcuita...
Sí, i aquí vull fer una reflexió. El rol i el ritme del poder legislatiu i executiu són completament diferents. L’executiu gestiona i actua al moment per donar una resposta immediata i el legislador el que ha de fer és reflexionar i acompanyar amb la seva producció de lleis. En un primer moment vam haver de resituar-nos i vam haver d’entendre que com a Consell havíem de buscar la manera perquè aquestes lleis, que eren absolutament necessàries, poguessin tirar endavant.

La segona llei òmnibus va ser aprovada sense consens...
Les lleis són per discutir-les i si en algun moment com a grup polític la teva percepció és diferent pots introduir esmenes. Precisament la segona llei era la que creava els ERTO, una figura nova per a Andorra. A tot això, cal recordar que les discussions es feien amb eines telemàtiques. I el PS va presentar una xifra alta d’esmenes que va fer que fos complexa la tasca legislativa, però estan en el seu ple dret de fer-ho. És a dir, tu pots ser col·laborador dissentint, és l’essència de la Cambra.

La majoria, però, va retreure al PS la manca de consens en un context delicat com l’actual.
Però és que les esmenes no van impedir que la llei entrés en vigor i es pogués facilitar una solució a les necessitats de molts ciutadans del país. El resultat final ha estat una llei que ha permès que un seguit important de treballadors puguin viure aquests mesos amb una certa tranquil·litat i que les empreses tinguin els accessos necessaris als crèdits. Jo entenc la política d’aquesta manera i, per tant, em sembla bé el procediment de treball.

Té la impressió que el treball legislatiu per regular els estats d’alarma i emergència ha arribat 27 anys tard?
Certament era una assignatura pendent. Jo que he treballat amb tots els caps de Govern, sempre havia sentit que era un tema que preocupava per com es podia treballar quan algun dia passés alguna cosa. Al final el que és important és que s’ha fet ara i si fos necessari en un futur, que esperem que no, ja estaria regulat.

Creu que durant aquest període s’ha vist reforçada la sobirania d’Andorra?
Possiblement. Crec que s’ha donat una imatge de capacitat de gestió important. Ha estat una situació inèdita amb una pandèmia dolorosa. La gent que ha passat per aquesta malaltia i ha tingut pèrdues familiars les ha sofert enormement. I a més, ens va crear com a societat un sentiment de por i d’inseguretat. Però crec que, com a país, hem tingut el sentiment que Andorra pot fer front a una situació com aquesta i que les estructures d’Estat funcionen.

Amb tot, també s’ha pogut comprovar la dependència amb relació als estats veïns...
Sí, però això sempre ha estat així perquè som molt petits. Mai he parlat de dependència, sinó de la nostra pròpia situació geogràfica. Però s’ha de viure amb normalitat perquè són dos veïns que quan hem necessitat alguna cosa sempre han respost. Ara bé, és veritat que el nostre model turístic és el que és. Espero que quan s’obri la circulació la gent retorni perquè el model es basa en la presència d’aquesta gent.

Els dos Coprínceps han estat a l’alçada de la situació?
Sí, els dos han estat a l’alçada de la situació. El Copríncep episcopal s’ha interessat constantment per la situació i ha volgut fer amatent que si era necessària la seva ajuda en algun moment seria aquí, és a dir, ha fet el rol que li corresponia parlant amb els grups parlamentaris i els cònsols. I el Copríncep Macron amb els seus serveis també han fet la mateixa gestió.

Comprèn que pugui haver-hi desafecció envers la seva figura per no haver rebut prou suport durant la pandèmia?
Han donat el suport que podien donar. Són els caps d’Estat, no tenen capacitat d’acció directa. Ells no poden intervenir en la gestió directa del dia a dia. El seu interès amb la situació hi ha estat sempre, que és el rol que els pertoca.

Ha estat complexa l’entesa per assolir la rebaixa salarial dels càrrecs públics?
Acordar les xifres va ser molt ràpid. Govern va acordar i comunicar el seu procés, simplement que com nosaltres som més hem de fer més reunions per posar-nos d’acord. Els grups van exposar els seus plantejaments i es va fixar una reducció del 10% per als consellers, un 15% per als presidents de grup i un 20% per a la síndica i subsíndica.

A Junta de Presidents també es va acordar ampliar les polítiques de transparència...
És un exercici que ja estava previst des de l’inici de la legislatura i tal com ens vam comprometre farem públics els salaris, els complements i les dotacions que reben els grups. Però també hem de tenir clar que la transparència s’aconsegueix quan allò que es publica és entenedor. Vull dir, s’ha de saber treballar bé allò que es publica i no inundar-nos de dades. És a dir, parlem d’un salari de 6.000 euros nets per als síndics, de 4.000 per als presidents de grups i de 2.000 per al conseller. I a partir d’aquí veurem com es desglossen els pagaments.

Quins projectes han quedat aparcats durant la pandèmia i són necessitats legislatives de primer ordre?
Hi ha la llei de transparència i la modificació del sistema electoral, que segurament tindran vida activa a la tardor. A banda, estem esperant també reanalitzar la situació a partir del nou full de ruta, que també inclourà els nous paràmetres legislatius.
Etiquetes
Veure’n més
48
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2019 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477

Col·laboradors:

HELISA - Gestor de continguts