x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
Joaquim 'Purito' Rodríguez

“Per ara tot sembla positiu perquè se celebri La Purito”

L'exciclista professional explica que es treballa perquè es pugui fer la marxa cicloturista amb alguna retricció, i lloa el paper que ha tingut l'executiu durant la crisi del coronavirus
'Purito' Rodríguez, al centre, a l'última edició de la marxa cicloturista.

“Per ara tot sembla positiu perquè se celebri La Purito”

'Purito' Rodríguez, al centre, a l'última edició de la marxa cicloturista.

SFLP
Actualitzada 01/06/2020 a les 06:51
La pandèmia ha obligat la meitat de la població mundial a quedar-se a casa. Esdeveniments esportius s’han cancel·lat o ajornat, però l’esport segueix formant part de les nostres vides. Els esportistes tenen un paper important en la motivació de les persones per mantenir-se actives a casa. Hem parlat amb Purito Rodríguez per Zoom per conèixer com està vivint el confinament i com veu la cursa que porta el seu nom.

Com ha anat el confinament per a vostè i la seva família?
L’hem passat a Andorra. Hi ha hagut moments difícils però la majoria han estat molt positius. Amb la família hem estat capaços de reinventar-nos i de fer activitats a casa per no avorrir-nos; sincerament ha anat molt bé.

Quina puntuació posa a Andorra per la gestió de la crisi?
Cada situació és diferent. A algú que viu a Canillo, en una borda, no li deu semblar lògic la prohibició que el seu fill vagi amb bicicleta; però jo, que visc al centre d’Andorra la Vella, entenc que és més complicat. Penso que el Govern ha conduït el confinament molt bé. Les pautes han sigut estrictes, però el resultat és positiu. Andorra, lluny de copiar, ha ensenyat un nou camí. Mirava molt les notícies espanyoles sobretot en relació amb l’esport, i és veritat que veia que es podia sortir a fer esport i aquí no, cosa que a vegades era dur. Però s’ha de respectar.

Es considera el 2012 com el seu millor any perquè va pujar al podi al Giro i la Vuelta, però hi ha algun moment que recordi amb més tendresa?
Possiblement el 2013, sobretot la segona part de l’any. Va ser molt complicat perquè venia de fer podi al Tour de França (vaig quedar tercer) i a continuació em vaig presentar a la Vuelta Espanya on no formava part dels favorits i no vaig estar al nivell que esperava. Després vaig perdre in extremis el mundial a l’arribar segon. Malgrat tot ens vam presentar al Giro Lombardia i el vaig guanyar, cosa que em va permetre tornar a ser el millor ciclista del món. Estic molt orgullós com va acabar la temporada perquè en cap moment em vaig desanimar. Per això parlo del 2013, per dir que mai t’has de donar per vençut i que si segueixes treballant al final els resultats s’aconsegueixen.

Quins són els reptes més grans als quals s’enfronta un ciclista?
Molta gent es pensa que només és físic i és molt important perquè el ciclisme esgota. Però hi ha moltes variants que et poden fer perdre una carrera. Una caiguda, una lesió, una avaria tècnica, etc. Al cap i a la fi, estem treballant a la carretera i qualsevol pedra, qualsevol revolt no marcat et pot fer caure. Has d’enfrontar-te als teus límits i als elements. En el ciclisme, pots ser el millor del món però si no treballes cada dia és impossible guanyar. És un esport amb molt sacrifici darrere, entrenament, dieta...

Ha pogut aprofitar la desescalada del confinament?
Ara sí! Dins de les normatives que ha marcat Govern, un dels apartats és d’esportistes internacionals. Treballo amb una empresa espanyola, soc ambaixador de la marca Orbea Factory Team, i he de fer molts testos de bicicleta, moltes proves i alguna cosa de publicitat. Tinc la sort de tenir diferents horaris per poder entrenar-me i que és en realitat el que em dona la vida.

La Purito se celebrarà aquest any? Quan ho sabreu?
Al juny, quan tinguem l’última reunió amb els responsables de turisme. Per ara tot sembla positiu. Hi haurà restriccions però tenim un pla per canviar algunes coses. Hem d’esperar que els experts ens precisin per exemple, quin és el límit de gent que hi pot participar. Solen ser unes 3.000 persones i crec que serà difícil mantenir aquesta xifra, però ja en tenim 1.200 d’implicades d’una manera o altra. Si millorem una mica la participació ja serà un èxit.

En les grans curses, s’haurà de controlar el públic d’una manera diferent?
Parlaven de fer el Tour a principis de setembre a porta tancada i és una cosa que veig impossible perquè no treballem en un circuit tancat. Veig molt complicat fer carreres senceres a porta tancada. Un port es pot tancar, com a dalt de Cortals d’Encamp però s’ha de tenir en compte que si el Tour de França –o alguna altra competició de nivell– passa per Andorra o qualsevol lloc poblat, la gent sortirà al carrer. El ciclisme serà un dels referents a l’hora de fer el pas endavant i canviar la manera de viure l’esport en general.

Creu que millora el civisme a la carretera? La llei castiga suficientment?
El que es va demanar al final a Espanya era justícia: no era lògic que un vehicle atropellés un ciclista i no fos jutjat. Hem aconseguit el distanciament obligatori de metre i mig i que hi hagi judicis amb penes més severes. Els anys de presó han passat de 6 a 9. Abans, una persona beguda o drogada que atropellava un ciclista ni es jutjava. Era ridícul!

Com és la situació a Andorra quan s’entrena o quan passeja amb els seus fills?
Aquí hi ha molta més paciència que a Espanya a la carretera i es respecta molt el ciclista. Quan vaig amb els meus fills intento anar a zones poc transitades. El factor negatiu d’Andorra és que no s’ha actualitzat la regulació del ciclisme des de 1990. És increïble que encara no n’hi hagi, donat el nombre de practicants, el distanciament de metre i mig... Faré tot el possible perquè aquí evolucioni la llei.

S’hauria de fomentar l’ús de la bicicleta elèctrica?
Em sembla molt positiu, primer per qüestions de salut, ja que no és el mateix fer tres quilòmetres amb bicicleta elèctrica que amb autobús. A més és addictiu. Si de cada deu persones que ho proven, a tres els encanta i ho volen practicar més, s’aconsegueix apropar la gent a practicar l’esport. Serà molt millor per la mobilitat a les ciutats.

Com veu el problema del dopatge al ciclisme?
Estic segur que no n’hi ha. Tots els corredors que competeixen tenen un passaport biològic, un sistema informàtic operatiu les 24 hores del dia i els equips fan moltíssims controls. Per sort la generació que ara practica el ciclisme professional no ha arribat ni a viure l’època negra del dopatge, que diuen que podia proporcionar un 4-5% més de rendiment. Els ciclistes d’ara només coneixen el dòping pels mitjans de comunicació.

Quin missatge donaria als joves ciclistes?
Enfocaria el meu missatge a les xarxes socials i els diria que cuidessin més la seva vida íntima i que no cal publicar-ho tot.

Quins projectes relacionats amb el ciclisme poden tenir recorregut a Andorra?
Amb Orbea tinc la sort de poder veure i seguir les carreres de ben a prop. És una manera de seguir el fil de la novetat i estar a l’aguait dels canvis que vindran. És veritat que Andorra s’ha de reinventar. Costarà uns anys recuperar els nivells de turisme d’abans de la crisi. Han vingut molts ciclistes professionals a viure, d’altres a entrenar-se i aficionats a descobrir el país. Per què no muntar un petit team i aprofitar aquest esport que té tant impacte quant a imatge per donar a Andorra la visibilitat que es mereix?
Etiquetes
Veure’n més
18
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2019 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477

Col·laboradors:

HELISA - Gestor de continguts