x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
Joan Verdú

“No descartem fer una Copa del Món a la segona part del curs”

Després d’un any sense tastar el sabor de la competició, L’esquiador andorrà va tornar la setmana passada. Ara, afronta les properes curses amb paciència, però també amb ambició
Joan Verdú després del retorn a la competició, la setmana passada a Nakiska (Canadà).

“No descartem fer una Copa del Món a la segona part del curs”

Joan Verdú després del retorn a la competició, la setmana passada a Nakiska (Canadà).

FAE
Actualitzada 27/12/2019 a les 07:06
Una important lesió al genoll el desembre del 2018 va deixar Joan Verdú (24 anys) sense competir durant un any, fins que la setmana passada va tornar en un supergegant de la Nor-Am Cup al Canadà. El resultat no va ser brillant (13è), però tampoc era la prioritat, ja que el més important era tornar a agafar les sensacions de carrera. Mirar pel resultat anirà venint a poc a poc a mesura que avanci la temporada, en la qual ha començat amb proves de menys nivell, però espera poder fer aviat el salt a la Copa d’Europa i, més endavant, per què no, a alguna Copa del Món.

Feia un any que no competia. Com es va sentir en el retorn?
És cert que em faltava una mica de ritme de carrera. Tota la pressió afegida i la metodologia d’una cursa és molt diferent a un entrenament i em va venir una mica de nou. En tot cas no és la primera vegada que vinc d’una lesió, per tant ja vaig saber més o menys com afrontar-ho, tot i això vaig anar de menys a més. Vaig començar fent un supergegant que per alguns petits errors no va anar com m’hauria agradat, però en canvi en el gegant que vaig fer després vaig fer una primera mànega bastant correcta i de fet la segona va ser molt bona, amb un resultat prou cor­recte per ser el primer gegant després d’un any.

Va córrer amb menys o més pressió de l’habitual?
Va ser diferent. Era clar que no estava centrant ni tenia una pressió per fer un gran resultat perquè era la primera, però en tenia moltes ganes i tenia un altre tipus de pressió, la d’arribar a baix i que tot anés bé amb el genoll. Vaig saber gestionar-ho bé i ara estic content.

A l’inici de curs semblava que tornaria una mica abans. Ha trigat més del compte o ja va anar segons el que esperaven?
Vam anar sobre la marxa. Cada dia era més informació del genoll. Em notava molt bé físicament i tècnicament, però potser per començar l’ideal no era fer-ho per les Copes d’Europa com havia previst des d’un principi amb un dorsal tan alt i en condicions tan difícils. No pel genoll, sinó més que res per un tema estratègic pel que fa a punts, vam decidir esperar-nos al Canadà per fer les Nor-Am.

Com té el calendari?
Seguirem entre les Copes d’Europa i també les FIS. No vull deixar de fer-les perquè em serveixen per agafar aquest ritme de carrera que em falta, així el puc agafar en curses que no són d’un nivell tan alt. Després a les Copes d’Europa vull fer bons resultats i construir una temporada bona sense haver de preocupar-me per les molèsties físiques i sense descartar tampoc una mica més endavant a la segona part de la temporada poder fer alguna Copa del Món.

Fer una Copa del Món seria un bon objectiu?
Sí. El més important ara és construir una bona temporada, estem tot just començant, i tenir un bon ritme esgraonat de competicions, sense descartar una Copa del Món cap a la segona meitat de la temporada.

Què ha estat el més dur de tot aquest temps sense competir?
Per desgràcia ja n’he viscut vàries i sé de què va la cosa. Al final el pitjor és el tema psicològic, més que el físic, estar apartat tant temps de la competició i de l’esquí, que és el que més m’agrada. I fer tot aquest procés de recuperació llarg i dur és també la pitjor part. Però al final el més important és que ara torno a estar sobre els esquís, gaudint molt, i content.

Hi ha alguna manera que pugui ajudar a prevenir situacions com aquestes?
Crec que el més important és treballar molt físicament per intentar evitar aquest tipus de lesions. Després el que m’ha fet prendre mal a mi és el meu estil d’esquí, que és molt agressiu i agafant molts angles. Estem intentant no deixar el meu estil de banda, perquè al final és com esquio i no puc canviar-ho perquè és com vaig ràpid, però potser no entrar de vegades en situacions de tant risc que em puguin causar lesions tan fortes.
Etiquetes
El més...
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2019 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477

Col·laboradors:

HELISA - Gestor de continguts