x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
Alexis Andreu

“Les maquetes de Playmobil són una mena d'art efímer”

El virus s’inocula a la infantesa: algú regala unes peces i “ja està, te n’enamores”.
Alexis Andreu, un dels aficionats que exposen al CAEE.

“Les maquetes de Playmobil són una mena d'art efímer”

Alexis Andreu, un dels aficionats que exposen al CAEE.

Actualitzada 16/12/2019 a les 06:56
Quinze mil? Trenta mil? Alexis Andreu és incapaç de calcular quantes peces de Playmobil atresora. És un dels membres de Click Factory Fest, responsables de l’exposició Univers Playmobil que acull el Centre d’Art d’Escaldes-Engordany (CAEE).

Què és Click Factory Fest?
Una associació que neix sobretot de l’amistat, de compartir un hobby i que vam crear fa sis o set anys per participar en fires, en esdeveniments, de caràcter familiar; fins aleshores es feien fires més comercials i intentem plantejar un pas més enllà: que les famílies puguin gaudir de diorames i maquetes, de punts de venda, però també d’un seguit de propostes, amb monitors. I sempre amb una finalitat solidària, amb un donatiu a la fundació per la paràlisi cerebral i un al banc d’aliments.

Ara debuten a Andorra.
Feia temps que volíem, era un interès compartit, nostre i del CAEE, i per fi ha encaixat.

Com van decidir la proposta, els cinc diorames?
Uf! Hi havia molt on triar perquè cadascun de nosaltres és col·leccionista però, sobretot, maquetista. Vam triar diorames que tinguessin certa notorietat, com la que es va exposar al Saló de Barcelona, punter, o la que ens van demanar especialment del zoo de Barcelona, que hem adaptat amb algun custom per a Andorra: un globus amb pancartes, detallets.

Interessa als nens d’ara, tan tecnològics?
S’ha sabut posicionar molt bé. Porta aquí des del 1974 i ha conviscut amb generacions. El truc és que és una joguina molt senzilla i que sempre està somrient. L’han anat actualitzant i els infants la mantenen competint, o no, amb la tecnologia.

I vostè, que ja no és un nen?
L’experiència arrenca naturalment de l’any setanta-cinc: et regalaven la primera joguina Playmobil i te n’enamoraves i passaves tardes i tardes muntant les teves batalletes. Als quinze l’abandones, és clar, perquè hi ha d’altres interessos. Però quan arriba la paternitat, doncs es recupera aquella joguina mítica que t’havia acompanyat de petit. Passa de ser un regal per a les meves filles a despertar-me un altre cop l’interès.

Quant de temps requereix una escenografia d’aquestes? Com es conceben?
N’hi ha de tot, algunes de purament imaginatives, com la batalla de Saladí contra els croats que veiem aquí. La del pont de San Francisco, una de les que he fet jo, reprodueix una escena de la pel·lícula San Andrés. Veient l’escena vaig pensar: “Això en Playmobil ha de ser brutal.” Cada maqueta és un món i hi ha moltes hores pensant com fer-la i moltes construint-la. El cas és que les maquetes, finalment, només estan muntades un temps, són una mena d’art efímer.

Ara que parlem de joguines que no diferencien per sexes, aquesta com és?
No ens enganyem, quan va sortir era bastant adreçada als nois, amb poca diversitat per a les nenes: només la casa victoriana, la cuina, etcètera. Ara s’ha trencat absolutament i hi ha temàtiques de tot tipus: la vaquera a les de l’oest, les dones pirata, les fades o el món submarí. També han sortit figures que representen tot el ventall social, d’embarassades a persones en cadira de rodes. S’ha diversificat absolutament.

A alguns de vostès els faran fora de casa, que s’hi gasten el patrimoni i el temps lliure.
Som autèntics friquis, ja ho pots ben dir. És clar. Al món del Playmobil hi ha qui col·lecciona les caixes sense obrir-les i els que emprem les peces, les potinegem, les tunegem. Així que faig com de crio i vas acumulant moooolt material: no sols les peces sinó les fustes, el porexpan, el material d’atrezzo. O busques el lloc o et foten fora de casa.

És una afició cara?
Depèn d’on vulguis arribar. Hi ha qui només fa una sèrie, la medieval, la victoriana... Jo vull tenir molt de tot, i això comporta despeses importants. Un cop buscava un tren –Playmobil va signar amb LGB, una marca de maquetes de tren, i van treure una sèrie molt maca– que costava uns 800 euros. Era una de les peces cares. Va costar aconseguir-la; després la utilitzes en alguna maqueta, per lluir-la. O el vaixell del diorama del pont: costa uns 150 €, però el més xulo és customitzar-los, pintar-los.
Etiquetes
3
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2019 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477

Col·laboradors:

HELISA - Gestor de continguts