Landry Riba

“Mai hem tingut sobirania legislativa”

El nou responsable de les negociacions amb la UE creu que les reunions de poble serviran per “trencar molts tòpics”, com ara que l’acord farà que el país perdi autonomia

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

Andorra ha plantejat un primer posicionament a Brussel·les en matèria d’immigració, Seguretat Social i telecomunicacions i energia, en el marc de la negociació de l’acord d’associació, després que l’anterior legislatura hi hagués un intercanvi d’informació sobre tots aquests àmbits.

Per què plantejar ja un primer posicionament?

Entre el nostre calendari electoral, el calendari electoral del Parlament europeu, sabent que no hi haurà equip negociador a la UE fins ben entrat el setembre, i tenint en compte que el Govern va entrar en funcions al febrer, semblava poc oportú que passessin tants mesos sense que hi hagués un mínim moviment en la direcció que pugui interessar Andorra.

Volen presentar-se a Brussel·les a la tardor reforçats amb un pacte d’Estat de totes les forces polítiques. Les propostes que han fet són assumibles per a la resta de grups polítics?

El que s’ha fet el mes de juny en les qüestions bilaterals respon a la conveniència d’intentar incorporar tot això en el traspàs que farà la mateixa UE, enteníem que era important que les posicions estiguessin recollides. La fita anterior a aquesta era un non-paper que Andorra havia fet circular al febrer en què de manera molt general s’expressava una mica el mateix però sense baixar a nivell del detall. També enteníem que no podíem variar les posicions expressades al febrer perquè hauríem entrat en una situació de dificultat per negociar un pacte d’Estat.

Com les definiria?

Les entenc conservadores, en la línia en la que les diferents forces polítiques havien expressat. Penso que en aquests temes tot­hom està bastant d’acord: lliure circulació de persones mantenint les disposicions actuals al màxim, manteniment de l’operador únic per telecomunicacions i electricitat i evitar qualsevol possibilitat d’insostenibilitat del sistema de prestacions.

I amb possibilitats de cedir?

Depèn molt de tema. Amb qüestions de residència i treball no ens hem donat un marge de maniobra gaire ampli. Tot indica que ens quedarem en una línia de defensa bastant conservadora perquè estem convençuts que tenim els bons arguments. Pensem que l’argumentari és prou sòlid i que tenim una capacitat d’explicar-ho d’una manera coherent i justificada.

Advoquen per una major transparència. I amb els sectors empresarials?

S’ha fet una primera trobada amb els representats de les diferents entitats i també de les professions titulades. El que vam intentar establir és com treballar plegats de manera que els col·lectius no tinguin la sensació que són actors passius. Participar activament en la construcció de les posicions de negociació vol dir analitzar la norma, imaginar-nos si l’haguéssim d’aplicar tal com està escrita quins serien els impactes que tindria i poder identificar quines possibles disposicions particulars o adaptacions s’haurien de demanar perquè això sigui assumible. Vam establir que a la tardor repassarem amb els sectors l’estat [de l’anàlisi] de cadascun dels 25 annexos del cabal i acabaríem de trobar com ens organitzem amb ells.

La feina sortirà de l’edifici administratiu...

Si el treball transcendeix del propi equip de l’administració li veig un inconvenient, que la logística és més complicada, però li veig un gran avantatge que és que quan t’asseus a la taula de negociació no és el mateix expressar una opinió de la delegació negociadora que expressar una opinió que inclou el punt de vista dels sectors econòmics, poder expressar al negociador de la UE que aquell tema tal com s’està plantejant suposa un obstacle major per als nostres sectors econòmics i que pot arribar a comprometre potser no tota la negociació, però sí la d’aquella llibertat.

Tindran nous interlocutors. Hi pot haver marxa enrere?

Si ara arribessin els propers negociadors i volguessin replantejar alguna cosa del que està acordat entenem que ho podrien fer en la part multilateral o les parts bilaterals. Però fer això acabaria posant la negociació en una mala situació, penso que ni Mònaco, ni San Marino, ni Andorra estem disposats a mirar enrere. Pels feedbacks que tenim confiem que no serà l’escenari amb el qual ens trobarem, hi ha voluntat de la UE d’avançar en els millors terminis.

Se li ha demanat molt aquests dies pel calendari d’execució, vist el que s’ha avançat i el que costa cada punt, és factible acabar-lo abans de les properes eleccions?

Hi ha la possibilitat de tancar tot això durant la legislatura? Hi és. Passarà? No ho sé. A la tardor tindrem algun indici més, si ens programen 8 sessions per a l’any vinent la probabilitat és més alta, si són 4 jo seria molt prudent, potser podríem arribar a tenir l’acord però no sé si rubricat i menys signat, i el referèndum passaria a més endavant.

Ara enceten les reunions de poble però n’aniran convocant més a mesura que avanci la negociació?

Ens hem compromès a començar el mes de setembre i a partir d’aquí amb més o menys freqüència hi haurà trobades. No es podran parar, almenys fins arribar al referèndum.

Què es planteja en aquesta primera ronda?

La idea inicialment és dedicar el mes de setembre, octubre a una primera tanda i respondre a preguntes com ara per què estem negociant, per què ha de ser un acord global i no sectorial com els que havíem fet fins ara, quins acords ja tenim i què han suposat... això permet trencar molts tòpics, hi ha gent que diu que perdrem sobirania, mai hem tingut sobirania legislativa, fins al 1993 la tenien els delegats permanents i a partir del 1993 ja estàvem assumint cabal comunitari en alguns àmbits.

Ara que ha tingut contacte amb entitats empresarials, entre d’altres, creu que hi havia un sentiment majoritari en contra?

No especialment. Diria que si en algun moment puc haver tingut la sensació de dir això seria difícil si tinguéssim un referèndum demà passat, és més amb converses informals al carrer o amb coneguts perquè es fa difícil entendre com un projecte de l’amplitud d’aquest acaba repercutint sobre el dia a dia d’una persona qualsevol. Els sectors econòmics fan una lectura més de país en general i el feed-back és diferent.

“Mai hem tingut sobirania legislativa”

tracking