x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
Ignacio Ribas Taléns

“Andorra Turisme s'hauria d'obrir a altres propostes, com ara l'orgue”

Director artístic del cicle que acull l’instrument de la Massana per segon any i del cicle Orgue&nd, fa molts anys que pica pedra com a intèrpret, programador i docent
Actualitzada 10/07/2019 a les 07:08
Les segones Jornades d’orgue ibèric tornen a donar protagonisme a aquest instrument. Obertes ahir per l’alemany Johannes Skudlik, que avui cedeix el relleu a Miguel Bernal, qui acompanyat de la soprano Júlia Ruíz interpreten el programa titulat Danses i batalles a la cort i a l’església. Ignacio Ribas Taléns, programador del cicle, defensa el potencial de l’orgue com element d’indubtable atractiu per a propis i forans.

Jornades d’orgue ibèric. Després vindrà el cicle Orgue&nd. Déu n’hi do de música d’orgue.
Sí, i sempre tenim una afluència considerable als concerts. També impulsem l’accés dels escolars, que vinguin a conèixer l’instrument. A poquet a poquet però els nens queden encantats i els professors, també. Estem lluitant per donar a conèixer aquests instruments magnífics.

I potenciar nous públics.
Sí, per als públics més joves és totalment desconegut, sobretot ara, que sovint és el primer cop que entren en una església, no coneixen ni aquest espai i queden sorpresos. L’instrument els fascina.

I d’estudiants d’orgue?
No hi ha gaire diferència de repertori amb el pianístic, però l’orgue ofereix una amplitud de sons que fascina els alumnes. És un instrument que permet amb molt poc esforç obtenir un so molt potent i això fascina els nens. És la primera manera de captar futurs organistes, el tema lúdic del so, la riquesa de sons. L’experiència pedagògica és molt positiva: ja hi ha alumnes que comencen amb orgue des de zero, sense passar pel piano.

Això comporta dificultats? Un orgue per estudiar no el tindràs pas a casa.
Et pots preparar fàcilment amb un piano a casa i aquí les esglésies obren les portes sense problemes a qui vulgui estudiar, sempre han estat disposades. Potser en altres llocs no ho tenen tan fàcil. Així que és un punt al nostre favor per desenvolupar una petita escola organística.

Anem als cicles: és difícil programar una música d’orgue que sigui atractiva i diversa per mantenir dos cicles?
Comptem amb una àmplia literatura organística: pensem que el piano es va inventar fa tres segles i d’orgues tenim material des de, posem, el segle XI. Permet programar música gòtica, renaixentista, barroca, clàssica, romàntica, contemporània, de cambra... És inesgotable.

La qüestió és interessar el públic. Hi ha algun ‘hit’?
Home, intentem que mai no falti Bach, per descomptat, que és qui més obres d’orgue té. Però també intentem captar el públic a través d’un títol atractiu que organitza tot el programa, dona una unitat, una guia a l’escolta.

No dubtem que hi ha molt de repertori però al públic ens costa aventurar-nos en noves propostes. O no?
La meva experiència diu que el nostre públic és molt obert, que accepta les obres que no coneix. Els organistes que ens visiten són de primera línia i atreu. A més, els compositors no defrauden, ni els instruments. Tres valors que deixen molt tranquil el programador.

En aquesta edició recuperen la figura d’un autor poc conegut, Rafael Anglés [al concert de dijous]: també posa el festival al panorama de l’orgue actual?
Penso que sí, i no per tirar-nos flors. Investiguem per posar llum sobre noms en l’oblit però que no ho haurien d’estar. Descobrim l’alçada de la seva música.

El fet que es recuperi aquí aquesta figura també fa que de retruc el cicle es faci un nom?
Dins dels ambients organístics especialitzats es coneix Rafael Anglés però per altres aspectes. Així que ens ha vingut una oferta –jo no l’he buscat– per editar aquesta música. Es va gravar a l’octubre i sortirà al setembre. Així que sí, en els àmbits organístics pot tenir un ressò i així els festivals no sols potencien l’orgue a Andorra, sinó la imatge del país a fora.

Ni que sigui en cercles petits.
Que siguin més amplis depèn dels mitjans que ens donin per promocionar aquests festivals amb la força que mereixen. I estem fent esforços.

Quin n’és el potencial turístic?
Immens. Però necessitem suport de les institucions, públiques i privades, i que sigui un moviment conjunt, no d’una associació. Tenim Andorra Turisme que hauria d’obrir-se a altres propostes. I hi ha exemples veïns, com Toulouse les Orgues, on s’impliquen molts sectors. La ciutat està empaperada amb el cicle i això, evidentment, atreu molta gent –ni que sigui un turisme musical molt concret–.
Etiquetes
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2019 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477

Col·laboradors:

HELISA - Gestor de continguts