x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
Rosa Rius

“Determinats ens no volen que pensem i arraconen la filosofia”

professora de la universitat de barcelona, es dedica des de fa tres dècades a reivindicar la feina de les dones pensadores, les quals anomena les “veus no previstes”
Rosa Rius, ahir al Palau de Gel, que acull la trobada.

“Determinats ens no volen que pensem i arraconen la filosofia”

Rosa Rius, ahir al Palau de Gel, que acull la trobada.

SAC
Actualitzada 23/06/2019 a les 07:06
Rosa Rius Gatell, professora de la Universitat de Barcelona, és una de les pensadores que prenen part en el Congrés de Filosofia que se celebra a Canillo, coorganitzat per la SAC i entitats de Catalunya, el País Valencià i les illes Balears. “Vull remarcar, i no com a gest formal, com estic de contenta de trobar-me en un lloc com aquest, per pensar i dialogar.” Demana que li recollim sense falta. Doncs dit queda.

‘Filosofia i festa’ era el títol de la seva conferència.
Vam pensar en una autora, Jeanne Hersch, que es coneix molt poc, que concep la festa com un espai com aquest en què treballem, on es treballa, se celebra i les coses costen un esforç, no són una explosió espontània. Treballar una autora poc coneguda té a veure en el seminari sobre gènere on volem recuperar i transmetre el pensament de dones filòsofes molt poc conegudes però que ens diuen coses meravelloses.

Vostè treballa des del 1995 en qüestions de gènere.
Aquest seminari ara farà trenta anys. Ara hi ha gent molt jove i estem escoltant el que anomenem veus no previstes: no les teníem en llibres, ni diccionaris, ni manuals, ni tan sols traduïdes. És una tasca de visibilització de dones que pensen la política, la societat, l’educació.

Si em pregunta per dones filòsofes de sobte, a penes podria donar-li un parell de noms.
Simone de Beauvoir o Hannah Arendt potser són les que tenen més presència, sí, però també hi ha Maria Zambrano o Simone Veil. Moltes. Si les busques les trobes. Per això cal unir esforç perquè tinguin espai en un congrés, traduir-les, publicar-les.

Hi ha un pensament femení?
Trobo no tant diferències sinó que moltes d’elles es dediquen a determinats temes o problemes. Com que han tingut poca presència en el món institucional, també a la universitat, fins fa ben poc, fan servir el que anomenem gèneres que no són els dits majors: per exemple, cartes o poesia, però dins dels quals hi ha filosofia. Axí que crec que no pensem diferent però sí hi ha temàtiques que treballen elles i no havien estat tan abordades pels homes.

El debat de gènere està sobre la taula: hauríem d’escoltar més el que en digui la filosofia?
S’està fent. Crec que el pensament ajuda a treure tòpics, a diluir malentesos. Es fa però s’ha de fer molt més.

I què ens en diu?
El que estem treballant és que hi ha moltes coses que s’han de repensar. Per exemple, les filòsofes posen molt sobre la taula el cos, com un receptacle que té entranyes com diu Zambrano, qüestions sobre els sentiments, les emocions, que no són gens alienes a qüestions ètiques, socials i polítiques. Posa sobre la taula que s’ha de dialogar molt i que tot s’ha de repensar.

La filosofia ens fa una certa por? Parlen vostès amb uns conceptes difícils d’entendre.
Doncs precisament Hersch deia “jo no parlo amb una veu solemne, jo vull fer-me entendre”. Va voler treure l’ambigüitat del llenguatge filosòfic, volia arribar, transmetre, compartir. Cert que hi ha branques específiques, com la lògica, que tenen un llenguatge propi. Però pots parlar de qüestions molt importants i fer-te entendre.

Queda cada dia més arraconada als plans d’estudi.
És un dels problemes importants que tenim i pels quals cal lluitar. Tens la impressió que determinats ens no volen que pensem i per això l’arraconen. Aquí hi ha una lluita importantíssima per reivindicar, per exigir, la filosofia a les aules. Hi ha altres llocs, però la convicció de molts que fem filosofia és que l’indret fonamental és allà on s’educa. És una pèrdua molt gran. És una demanda que s’ha de fer políticament.
Etiquetes
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2019 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477

Col·laboradors:

HELISA - Gestor de continguts