“El feminicidi és una ferida que no para d'escopir sang”

Jorge Carrión, escriptor i crític literari de The New York Times, així es presenta aquest tarragoní que passarà pel cicle Geografies –se celebrarà a Ordino del 9 al 16 de maig, organitzat pel comú i l’IEA- per parlar sobre l’actual panorama literari a Mèxic, entre altres coses.

El cicle ‘Geografies’ es consagra a Mèxic: com en el cas d'altres països, altres cultures, suposo que cal parlar-ne per desfer idees preconcebudes?

Rebem cada dia moltíssima informació, naturalment desordenada, sobre les diverses realitats del món. Un cicle com Geografies permet que una persona pugui ordenar allò que sap i afegir noves peces al puzle, per tenir una visió més justa, més rodona, en aquest cas d'un país i d'una cultura realment fascinants.

Tenim una imatge molt esbiaixada sobre Mèxic o, en tot cas, molt desconeixement de la seva literatura, de la cultura?

Crec que sí, tenim una percepció molt marcada per la violència del narco i per la corrupció política. Més enllà hi ha una societat amb moltes llengües i moltes cultures molt riques, i amb una literatura extraordinària. Possiblement sigui el país més complex d'Amèrica Llatina.

Fa la impressió que explicaran que és una literatura en efervescència. Correcte? Podem comentar els autors, els temes que aborden, no sé si hi ha una línia predominant.

Són molts els autors i les estètiques. Amb Mario Hinojos parlarem de referents clàssics, com sor Juana Inés de la Cruz, Juan Rulfo o Octavio Paz; però també d'autors actuals molt interessants, sovint exploradors del tema de la frontera, com ara Cristina Rivera Garza o Yuri Herrera.

Potser estan molt interessats a reflectir la societat actual, molt complexa i amb temes diguem-ne molt greus, del narco a la violència contra les dones, les migracions, l'infàmia del mur...

En efecte, al nord hi ha unes tensions brutals, que la literatura reflecteix. Potser aquí la novel·la que més hem llegit sobre la frontera sigui 2666, de Roberto Bolaño, en què el feminicidi té una gran importància, com el que és: una ferida que no para d'escopir sang.

Vicenç Villatoro acaba de publicar un llibre sobre literatura andorrana. Aquí s'escriu molta novel·la negra i ell considera que és un gènere on s'ha refugiat actualment el reflex literari de la societat. Com ho veu? En el cas de Mèxic, també?

La novel·la negra és clau en el panorama mexicà contemporani, sobre tot pel narco. També és molt important la literatura de no-ficció que explora el tema, amb autors com Diego Osorno, que s'han especialitzat en les relacions entre l'Estat Mexicà i el narco (que de fet ha format part de les estructures de l'Estat, per la corrupció política i militar).

De pas, per cert, coneix la literatura feta a Andorra?

No.

Crític literari i escriptor: són difícils de conciliar? Entren en conflicte? O el crític ja dona trucs i pautes a l'escriptor?

Crec que molts dels millors escriptors han estat grans crítics literaris: Dant, Cervantes, Shakespeare, Borges... La crítica té moltes formes, sovint es troba dins de la poesia o de la mateixa novel·la. Per a mi la lectura crítica és fonamental en la pràctica artística. A mi m'enriqueix molt.

Explica que ha trobat un editor independent amb qui se sent còmode: la figura de l'editor està desapareixent, amb tanta autoedició i tant suposat editor que no fa en realitat aquesta feina?

El meu editor és Joan Tarrida, de Galaxia Gutenberg. Ha publicat les meves tres novel·les (Los muertos, Los huérfanos i Los turistas) i el meu últim llibre, Barcelona. Llibre dels passatges, i el que m'ha donat és sempre una lectura atenta, amb bons consells sobre els meus textos, i una gran confiança: sé que espera el meu proper llibre. La majoria del escriptors necessitem aquest horitzó de llum quan estem treballant, sempre a les fosques.

I el llibre? De debò està en crisi? Falten realment lectors?

Estem en el moment de la història de la humanitat amb més lectors. No només de llibres, també de films, sèries o còmic. Jo m'estimo més veure els nostres temps com un renaixement i no pas com el final d'una època. És fascinant la que comença. El futur.