x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
Carine Montaner

“Si es despenalitzés l'avortament, molta gent seguiria anant a fora”

La consellera general laurediana afirma que andorra perdria força negociadora com a república i manifesta estar “decebuda” amb el Govern per la gestió de la llicència del casino

Entrevista amb Carine Montaner

La consellera general d'Unió Laurediana assegura que si es despenalitzés l'avortament "molta gent avortaria fora del país perquè això és un poble"

La consellera general d'UL-ILM, Carine Montaner, al despatx del Consell General.

“Si es permetés l'avortament, molta gent igual aniria a fora”

La consellera general d'UL-ILM, Carine Montaner, al despatx del Consell General.

Clàudia Campos
Actualitzada 05/02/2019 a les 07:24
La consellera laurediana ha viscut la seva primera legislatura al Consell General i també es troba immersa en la configuració de la tercera via.

Aquesta setmana ve marcada pel rebuig de la llicència del Casino. Què li sembla el que ha passat?
Per a mi és ciència-ficció. Tots els concursants han estudiat el projecte de l’A a la Z, han presentat el seu projecte i no han descuidat cap línia. Són estudis cars i m’estranya molt el que ha passat. No em quadra res del que va dir el ministre Jordi Cinca i del que va sortir. Hi ha persones molt responsables, com el president del CRAJ, que sap fer molt bé la seva feina. Totes les grans inversions del país s’han anat eliminant i és una pena. Estic molt decebuda amb aquest Govern perquè els grans projectes del país han anat a l’aigüera. El casino hauria pogut aportar uns fruits molt importants i a mi em sorprèn.

En quin sentit?
Fa pocs mesos s’havia adjudicat el casino a Jocs S.A. i ara és que no. Al meu entendre és que tots els concursants s’han gastat milers d’euros i m’estranya molt que ara diguin que no per uns petits criteris, just abans de les eleccions. Espero que no s’hagi posat el tema polític pel mig. Les declaracions de la cònsol major Conxita Marsol em generen encara més neguits. Fa pinta de moviments electorals per guanyar cadires. Ens passarà factura com a país. Andorra hauria pogut ingressar molts diners. S’ha de ser més seriós.

Aquest final de legislatura està sent intens en molts sentits. Amb els preparatius electorals encara ho és més?
Tenim un gruix legislatiu molt important al final de legislatura i, com ja sap, ha sigut una legislatura atípica amb el tema BPA. És veritat que aquest cas va frenar una mica l’inici de legislatura i ara tot està embossat.

A banda de les mesures anunciades pel Govern, quines altres solucions poden aportar per millorar el poder adquisitiu de les famílies?
Al 2015, hi havia una proposta de resolució que hi havia a nivell del ple per augmentar el salari mínim. Pensem que s’hauria d’haver fet aleshores perquè ara no tindríem aquest problema. No es va fer i és una llàstima. Tots els grups de l’oposició van votar a favor de la proposta de resolució menys DA, i ara ens trobem amb el problema. L’allau ha caigut. Hem d’esperar que la gent surti al carrer per actuar. Ja fa temps que la gent té dificultats per viure en aquest país amb el salari mínim i al 2015 ja s’havia posat obre la taula.

Actualment, quin hauria de ser el salari mínim?
Això no es pot fer així com així. Hem de seure amb tots els col·lectius i prendre la decisió oportuna. És cert que hi ha un estudi del cost de la vida, però s’ha d’estudiar tot globalment. Les improvisacions no es poden fer perquè són un conjunt de coses. S’han de pensar molt bé les coses perquè som un petit país, tenim un teixit econòmic molt fràgil, cosa que té també genera una repercussió sobre el teixit social i, per tant, s’ha d’estudiar bé.

Per què fa la sensació que els governs acaben anant remolc dels reclams socials?
Crec que sempre s’ha d’actuar de manera anticipada. El tema de les pensions de jubilació ja sabem que s’esgota el 2024 i tenim estudis que ho demostren. Ens hem d’esperar per actuar al 2024? Al 2018 vaig proposar fer una comissió amb totes les forces polítiques per parlar del tema de la jubilació perquè el sistema ja s’esgota i el que vull és anticipar els problemes. S’ha d’actuar ara.

Els Governs eviten prendre aquest tipus de decisions per por que puguin semblar impopulars?
És una cosa molt seriosa i aquí no s’hi val a fer política sobre aquest tema. Hem de seure tots en una taula i parlar del tema, fer uns estudis, veure l’impacte que té i parlar amb agents econòmics. Però això s’hauria d’haver fet la legislatura anterior.

En quin estat es troba la configuració de la tercera via?
Hi estem treballant i va per molt bon camí. Estem molt il·lusionats perquè és un projecte que volem fer amb un programa molt concret. Per qüestions d’estat, volem que hi hagi un pacte amb moltes forces polítiques justament amb el tema de les pensions per jubilació, perquè s’ha de fer un sistema que perduri trenta anys més.

L’èxit de la tercera via depèn en gran mesura del que pugui passar a la Massana?
Nosaltres formarem unes llistes amb gent motivada, gent formada i que estima el país.

Què en pensa de la possible oferta que plantejaria Xavier Espot a Carles Naudi per ocupar la cartera d’Afers Exteriors?
Quan vam llegir el diari ens va fer riure perquè això no és així de cap de les maneres. El conseller Carles Naudi està amb la tercera via. Tots els cinc consellers estem ben tranquils. El Xavier Espot ho va desmentir després i, per tant, no ens preocupa en absolut. Això són petites estratègies polítiques i ja se sap com va, però nosaltres estem ben tranquils.

El fet que vostès s’hagin mostrat crítics amb l’avanç de les negociacions amb la Unió Europea podria ser un motiu per voler-los acostar a un pacte i llimar les diferències?
Nosaltres vam proposar un comitè d’associació en el qual hi hauria una representació política per evitar aquesta pèrdua de sobirania. Pel que tinc entès, el cap de Govern va dir que aquesta comissió tindria un paper menor i per a nosaltres és un error molt greu. A nivell de país no podem pair 10.000 directives. És impossible. Nosaltres som un molt petit estat i no podem fer com un gran estat. Hem de poder pair les directives i que es puguin aplicar a Andorra.

Sobre l’avortament, vostès han mostrat un posicionament clar de mantenir el Coprincipat i, per tant, no despenalitzar l’avortament.
Hem de mirar el model d’estat que tenim, que funciona i que ens ha aportat 700 anys de pau. La gent que vol fer l’avortament a Andorra haurà de proposar un altre model d’estat, perquè el que està clar és que el Bisble plegarà i de retruc el Copríncep francès perquè són figures indivisibles. No és el mateix que un cap d’estat com el president de la República Francesa i el Vaticà, que té molt pes a nivell diplomàtic, vagi a negociar coses per Andorra, en comptes d’un president de la república andorrana. Fins i tot si tinguéssim l’avortament, quanta gent avortaria aquí? Molta gent aniria a fora perquè aquí és un poble, tothom es coneix i, per tant, molta gent continuaria anant fora del país.

Estarien a favor d’una consulta?
No la farem perquè hi ha moltes conseqüències. Seria posar en perill els nostres sistemes educatius gratuïts. Hem de vigilar amb el que fem perquè França es gasta molts milions cada any per mantenir els sistemes educatius i també molts diners per mantenir l’aposta, que és deficitària des de fa vint anys. Quan hi va haver aquest neguit sobre l’avortament, per responsabilitat política vaig anar a veure els representants dels Coprínceps per tenir tota la informació. El posicionament del Vaticà és molt clar i el del Copríncep francès, també.

Recentment, la consellera Judith Pallarés, amb qui va compartir grup parlamentari, manifestava que un cap d’estat no pot condicionar les llibertats individuals de les persones. Què en pensa?
Ella sabrà per què ho diu. Jo la convido a parlar amb els representants dels Coprínceps i a estudiar l’impacte que té el que acaba de dir sobre el nostre país. S’han de veure totes les responsaiblitats que hi ha. Què haurem de tenir? Militars, un exèrcit? Andorra s’haurà d’adherir a organismes internacionals? Tot això té un cost. Cadascú farà el que consideri. Les dues coses ja se sap que no es pot. L’avortament i el Coprincipat són incompatibles.
Etiquetes
Veure’n més
33
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2019 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477

Col·laboradors:

HELISA - Gestor de continguts