x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
Sergio del Molino

“Ser lloc de frontera marca el caràcter, una hipersusceptibilitat”

Va guanyar el premi Espasa d'assaig amb 'Lugares fuera de sitio', un recorregut per enclavaments que històricament semblen una anomalia, com Gibraltar, Llívia o Andorra.
Sergio del Molino, autor de 'Lugares fuera de sitio'.

“Ser lloc de frontera marca el caràcter, una hipersusceptibilitat”

Sergio del Molino, autor de 'Lugares fuera de sitio'.

Actualitzada 15/01/2019 a les 07:11
Sergio del Molino (Madrid, 1979) va aconseguir l’últim premi Espasa d’assaig amb Lugares fuera de sitio, un recorregut per enclavaments històricament singulars –de Gibraltar a Llívia– que s’atura en una descripció d’Andorra a estones irònica –com quan diu que el seu primer impuls va ser “nar-rar Andorra des de Caldea”– que ha aixecat alguna suspicàcia.

Per què Andorra és un ‘lugar fuera de sitio’?
Doncs com tots: el concepte al·ludeix al que s’han considerat rareses geogràfiques. Que després al llibre queda subratllat, i sobretot en el cas andorrà, que no existeixen. Al final la història fa coses rares amb tots els llocs, no sols amb els microestats o restes d’imperis colonials, però la normalitat social s’imposa. Jo utilitzo el concepte per parlar, més apropiadament, de territoris de frontera. Cosa que ho configura tot: la configuració econòmica, cultural, històrica. Igual que la idea que tenen els habitants i que es té des de fora.

I quines característiques ressalta del Principat?
Que hi ha un sentiment d’independència, consciència de la distinció superior a altres llocs, que ha demostrat des de molt d’hora vocació de ser el que és, en no tenir un passat colonial. I em sembla molt interessant endinsar-me en la cultura d’Andor-ra perquè descobreixes que no és un país tan estrany com sembla. No s’assembla a la caricatura que se’n sol fer.
Doncs Antoni Morell va publicar un article en aquest Diari on deia que el llibre és una caricatura.
No l’he llegit. Però no, en absolut, al contrari. Sí que ho volia en principi potser, però al final el relat es construeix per superar la visió de mal gust i totalment ignorant d’un lloc que, en principi, no m’interessava vitalment i no sabia per on atacar-lo, per on començar a descobrir-lo. No hi ha voluntat de caricaturitzar, sinó d’explicar que és un Estat homologable a França o Espanya. I en el que és important: els estàndards democràtics i socials. No hi ha voluntat de prendre’m a broma cap lloc, sinó de passejar i explicar-los des de la meva posició d’estranger, intentant trencar els meus prejudicis.

Ell subratlla frases com “aquest Wall Street pirinenc” o que és difícil prendre-la seriosament quan “hace equilibrios entre lo anacrónico feudal y lo moderno democrático”.
Però són apreciacions que no són tan difícils de demostrar: algú negarà la importància del sector bancari i financer? Són realitats fefaents.

També diu que “todo el mundo en Andorra vive bien”. No és un pèl agosarat?
Home, em baso en la renta per càpita comparada amb la d’Espanya i França, que és molt superior. No crec que a Andorra hi hagi una qüestió social enorme ni grans bosses de pobresa. És un dels llocs d’Europa on millor es viu, no hi ha discussió. No entenc on hi ha l’ofensa. I té un sistema de protecció social molt bo i una educació estupenda.

“Andorra es una broma de mal gusto para quien haya hecho una carrera diplomática”.
És un toc d’humor. Però imagina algú de Lleida que pensi, que bé, ara vaig a recórrer món i li diguin: no, te’n vas a Andorra. És una broma que no va més enllà.

Com va fer el llibre?
Jo coneixia bé el Pirineu però molt superficialment Andorra. Em vaig amarar de lectures, per descomptat, durant molt de temps, perquè em cridava l’atenció. Lectures com Boris I. O sigui que amb una base bibliogràfica forta busco algú per caminar de la mà i trobo Albert Villaró, que em permet catalitzar. Villaró identificava moltes incomoditats i molts problemes.

Com es reflecteixen les particularitats d’aquests territoris en la vida diària?
Potser a Andorra es viu menys, però hi ha un conflicte migratori violent. O qüestions que algú que viu a Madrid no considera part de la seva vida quotidiana, discursos polítics que no els afecten, com el procés polític català: era una cosa que estava als diaris, mentre que aquí és un mar de fons. En canvi en els ter-ritoris de frontera sí que et condiciona cada dia, els teus moviments normals, el treball, les relacions socials. Marca un caràcter diferent, una hipersusceptibilitat. Són societats on sovint es viu amb crispació i on elements com que un escriptor forà escrigui sobre ells genera irritació. I aquesta susceptibilitat és molt pròpia dels llocs que estan condicionats per la geopolítica. Un madrileny se’n pot desentendre però no un andorrà ni un gibraltareny.
Etiquetes
  • #1 Obert
    (14/01/19 10:27)

    Ni Gibraltar, ni Llivia, ni Andorra, poden semblar cap anomali, a una ment oberta i bén constituïda.  
    En tot cas l'anomalia la deu tenir aquest senyor. I la seva principal anomalia és ser de la meseta, lloc on és de tothom sabut que en aquell indret son els que més saben de tot, inclús del que no saben, ni sabran mai. 

    Respondre
1
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2016 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477