x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
Simó Duró

“Hem d'entendre que no sempre que es diu que és violació ho és”

L’ex-conseller general proposa una reforma de les pensions i reclama que el Govern destini una quantitat superior de diners dels pressupostos a “prioritats socioeconòmiques”

Simó Duro insisteix en la pensió mínima de 1.200 euros

El president de la Federació d'Associacions de Gent Gran opina que no cal despenalitzar l'avortament.

Actualitzada 26/11/2018 a les 07:09
President de la Federació d’Associacions de la Gent Gran, també va ser conseller general i, amb aquesta autoritat, repassa l’actualitat política i del col·lectiu que defensa.

Hi ha gent gran que no pot arribar a final de mes?
Sí. Hi ha persones que tenen una pensió contributiva de 40, 60, 100 o 200 euros i amb això no es pot viure. Des de la federació pensem que és una situació que ha de canviar de forma urgent. Hem d’estar al servei de les persones, això vol dir que dins de la conjuntura legal actual cal donar totes les possibilitats a la gent per millorar la seva qualitat de vida. Hi ha les pensions de solidaritat, que dona el ministeri d'Afers Socials. El problema és que s’han d’omplir molts papers per obtenir-les. A més, si les persones que les demanen viuen amb familiars, cobren algun llegat o reben algun ingrés, ja estan excloses d’aquesta ajuda automàticament.

Si hagués de fer una reforma de les pensions, com s’ho faria?
La reforma de les pensions seria una qüestió de lleialtat, és a dir, els que cobren molt potser s’haurien d’abstenir. El que sí que convindria és saber quants cobren 40 euros i quants en cobren 500, i que arribessin als 1.200 euros. Ara per ara és insuficient cobrar 1.000 euros. El cost de la vida és elevat i hi ha problemes de lloguer. De moment no s’arriba a trobar solucions.

També li preocupen els problemes amb els lloguers.
Hi ha persones, sobretot vídues, que viuen soles i reben la pensió no contributiva. En aquests casos, es proposa que aquestes persones s’ajuntin. El problema és que si s’agrupen la pensió contributiva desestabilitza la situació. S’hauria de mirar de regularitzar aquesta situació i que persones que viuen soles i tenen una pensió prou elevada poguessin compartir l’habitatge amb altres persones. Per a això cal que hi hagi una reglamentació per les destrosses o els abusos que hi pot haver. D’altra banda, el Consell General podria augmentar les pensions no contributives mitjançant el pressupost de l’Estat.

Vostè va parlar de donar una pensió no contributiva a les persones que s’han quedat tota la vida a casa cuidant dels fills.
Les persones que han fet pujar els fills i no han costat diners a l’Estat haurien de rebre també una pensió. Potser no 1.200 euros, però sí una quantitat que es podria negociar. L’any 1968, el general Charles de Gaulle, segons el que reportaven els cor­reus, va donar 25.000 pessetes a les persones que havien fet 65 anys. A més, no només es va fer una vegada, sinó que es va fer dues vegades. Va ser una gran cosa, perquè, per exemple, recordo que rebre aquests diners donava una gran satisfacció a la meva padrina.

Quines propostes han fet al Govern?
Amb el ministre ja fa tres anys que en parlem. Ja els hem expressat que Andorra dedica un 2% o un 3% a qüestions socials i que es podria dedicar una quantitat major com es fa a altres països en comptes de fer algunes inversions que jo no entenc. Moltes vegades els diners no es dediquen a prioritats socioeconòmiques, sinó a capritxos. Jo ja li he dit al senyor ministre que ell sí que està predisposat, però que els que hi ha al darrere no n’estan. Quan hi ha una majoria important, si hi ha voluntat, hi hauria pressupost per a aquestes qüestions. Penso que part dels diners que es destinen a FEDA i a Andorra Telecom podrien utilitzar-se per ajudar la gent.

Reben tot el suport que voldrien?
He de dir que fins ara hem funcionat molt bé amb el senyor ministre, però els que han tingut molt desvetllament, i no m’amago pas de dir-ho, han sigut els del Partit Socialdemòcrata. El senyor Pere López i els seus companys han dedicat cada mes una o dues hores de treball amb nosaltres per fer anar endavant aquests problemes de tipus social; els altres, gairebé cinc minuts. Els de la majoria, a banda del senyor Espot, només hi ha hagut alguna espurna del senyor cap de Govern.

La Federació d’Associacions de la Gent Gran ha arribat a un acord de conveni amb el Govern.
Fins ara, a la federació, en funció dels estatuts que teníem, donàvem al Govern un model de pressupost del que necessitàvem i l’administració ens donava aquesta quantitat o ens la retallava. Ara, el senyor ministre i la secretària d’Estat han expressat la voluntat d’establir un conveni amb la Federació d’Associacions de la Gent Gran igual que amb les altres federacions. A partir d’aquí, signarem el conveni al setembre segons la voluntat del senyor ministre. Amb aquest conveni ens assignarien una quantitat similar a la que donen a la Federació de Persones amb Discapacitat. A més, si els comuns no poden contribuir econòmicament a fer activitats com el ball o els viatges, el Govern també hi aportaria diners.

Vostè que té molt contacte amb el ministre d’Afers Socials per la seva posició, com valora la seva candidatura a Demòcrates per Andorra?
Sempre he estat independent a l’hora de parlar dels polítics. Ara per ara, penso que el senyor Espot té la simpatia de la gent i que està preparat, però no sé si tota aquesta aigua tan tranquil·la pot estar una mica enrevessada. No entro en aquest tema perquè en política les coses canvien molt en una nit. Nosaltres continuarem treballant amb el senyor Espot fins a l’últim dia.

Quina opinió té sobre el debat de l’avortament?
Jo estic en contra de l’avortament. Per mi és una qüestió de principis, ja que soc cristià. Dins del context d’Andorra, al contrari del que diuen, i jo he escoltat prou coses amb 74 anys que tinc, mai he vist ningú condemnat per avortar. També hem d’entendre que no sempre que es diu que és violació ho és. Ara s’ha posat de moda sortir i fer comunicació d’aquests casos. Com a catòlic, sé que Roma no acceptarà mai l’avortament i això desestabilitzaria el país. Jo demanaria a la gent que no fes aquests atacs, que aquests casos es continuïn resolent dins de la discreció i que, si s’ha de fer justícia per violacions, que se n’encarreguin els tribunals.
Etiquetes
  • #3 en serio?
    (26/11/18 21:48)

    Seriosament aquest senyor és real?

    Respondre
  • #2 Albert
    (26/11/18 21:43)

    Ha escoltat en 74 anys prous coses,d'altres s'han parlat en veu baixeta i la resta sota la catifa.Molt d'aquí.

    Respondre
  • #1 Hortensia
    (26/11/18 20:06)

    La moda retro també torna.

    Respondre
3
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2019 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477

Col·laboradors:

HELISA - Gestor de continguts