x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
Gerard Alís

“Els coprínceps han de fer de caps d'Estat i obviar situacions personals”

El conseller general dels socialdemòcrates creu que la despenalització de l’avortament no ha de comportar la renúncia del Bisbe de La Seu, perquè podria rebutjar firmar el canvi
El conseller del PS, Gerard Alís, al Consell General.

“Els coprínceps han d'obviar situacions personals”

El conseller del PS, Gerard Alís, al Consell General.

E.R.
Actualitzada 25/11/2018 a les 07:10
El conseller general de Sant Julià de Lòria està a punt de culminar la que ha estat la seva primera legislatura al Consell General pel PS, que també prepara la cita a les urnes de la primavera que ve.

Se’ls ha fet difícil fer entendre el pacte amb els liberals?
El que ha costat més és precisament pels atacs sobre si és antinatura o que no és lògic. Amb la la militància, es va haver de fer entendre en un primer moment quan això va sortir, però cal fer pedagogia perquè no tothom n’és conscient. Crec que quan s’explica, la gent ho entén força bé. Des de l’altra banda fan passar de manera confusa que hi ha una barreja, però no n’hi haurà cap. Hi haurà dues llistes nacionals on cadascú defensarà el seu programa i el seu ideari polític.

Quins són els punts que comparteixen?
Estem d’acord per fer avançar la democràcia, en qüestions de transparència i facilitar informació a la ciutadania per avançar d’una manera diferent. Fa falta comunicació amb el Govern i evidentment, un tema essencial que sustenta el per què de l’acord és canviar la llei electoral i facilitar que sigui més representativa i proporcional. No hi hem entrat en detall però, en tot cas, volem que les llistes territorials puguin garantir més proporcionalitat.

I diferències entre PS i L’A, en sabria trobar?
Cadascú té el seu ideari i hi ha punts en què potser avui en dia no hi estaríem d’acord. Per aquest motiu, l’acord és per a les llistes territorials i cadascú es presenta amb una llista nacional i amb un ideari i uns postulats que defensen lliurement.

Una de les propostes dels liberals és “andorranitzar” els càrrecs electes a les parapúbliques. Hi estan d’acord?
No hem entrat tampoc a debatre aquest tema. Recordo que quan es va canviar aquesta qüestió en un organisme públic com l’INAF, ja vam votar a favor del canvi perquè no fos exclusivament andorrà. Hem de tenir en compte que el món avança i que les diferents funcions cada dia són més tècniques i a vegades costa trobar gent capacitada per desenvolupar certs càrrecs. No ho hem parlat, però nosaltres tenim el precedent que per a certs llocs de treball cal valorar més la qualificació de la persona, i no només si és andorrà o no.

S’han tancat pactes a Encamp, Escaldes-Engordany i Andorra la Vella. A Sant Julià de Lòria, confien en arribar a un acord, com a la resta de parròquies que queden per tancar-lo?
De manera global, la nostra confiança és que puguem arribar a acords a totes les parròquies. És cert que hi ha certes parròquies en què hi ha coses més avançades que en d’altres. Pel que fa a Sant Julià de Lòria, n’estem parlant i al comitè local tenim previstes diverses reunions d’aquí a finals d’any per reproduir aquest acord. No puc avançar gaire perquè encara no hem començat a parlar, però en tot cas, és arribar a enteses i que puguem fer una llista territorial a Sant Julià i a totes les parròquies, de la mateixa manera que ho hem fet a altres llocs.

El tancament dels acords depèn més del ritme de les sinergies de les oposicions als comuns, que poden anar més ràpid, o pel fet del nombre d’afiliats als comitès parroquials?
Les dues coses hi influeixen. És cert que el fet de compartir certes oposicions en comuns facilita més el diàleg i l’entesa perquè hi ha un coneixement que ha existit i que neix de compartir oposició. És el cas d’Encamp, on s’han fet rodes de premsa conjunta. Després, la massa crítica en cada comitè hi pot afectar, però en els dos comitès hi ha gent i treballarem perquè això es pugui tirar endavant.

De quina manera els pot condicionar que SDP i Podem presentin llista nacional?
Legítimament, tots els partits tenen dret a concórrer a les eleccions. Potser el que es vol dir és que els partits de l’esquerra ens poden fer restar? Potser sí o potser no. En les últimes eleccions, ja vam concórrer amb SDP i ja va donar un resultat. Tothom ha de defensar els seus postulats i els ciutadans escolliran. Jo crec que hem fet una tasca d’oposició que pot mostrar als ciutadans que som un partit capacitat per ser l’alternativa.

Quin impacte pot tenir la tercera via de Josep Pintat per la banda dels liberals?
És difícil de valorar perquè els liberals venen d’aquesta escisió. Pot fer perdre vots, però també guanyar-ne. Josep Pintat aglutina una marca i una ideologia molt més conservadora. Potser avui en dia molts andorrans el que volen és una política més oberta i que tothom pugui tenir el dret de viure dignament en aquest país, i que no només alguns continuïn mantenint l’estatus que tenen, que això justifica una mica que hi hagi aquesta oposició o antieuropeisme que han manifestat en múltiples ocasions Josep Pintat i el seu grup.

Com es pot gestionar la problemàtica de l’habitatge?
En diverses intervencions hem criticat que no s’ha gestionat bé. La gran tasca del Govern en habitatge va ser suprimir el Departament d’Habitatge, que havia d’anticipar-se al mercat i fer polítiques públiques per evitar els problemes de vivenda. Al pressupost del 2018 no hi havia cap mesura encaminada a fomentar l’habitatge o a facilitar-ne la situació. Ara tenim la Llei Òmnibus, sobre la qual som reticents perquè pugui tenir un efecte immediat i suficient per pal·liar aquest problema però, en tot cas, el Govern no ha fet els deures.

Josep Pintat apuntava que el principal problema era l’entrada de la Llei d’intercanvi d’informació.
No diré que això no hi hagi afectat, podria ser, però en tot cas no és una causa única. És un peix que es mossega la cua. També hem criticat sovint el tema del salari mínim i vam demanar una resolució al Consell General per fer un estudi del cost de la vida a Andorra, que no és només alimentació i transport públic, sinó també habitatge. Poser sí que la vivenda ha d’estar a un preu més elevat perquè a l’època de la crisi va baixar, però el salari ha de permetre que la gent pugui pagar-se un habitatge digne perquè és un precepte constitucional.

En les últimes setmanes, el Vaticà va alertar que el Corpíncep episcopal hauria de dimitir si es despenalitza l’avortament. En quin punt es troba el debat?
La Constitució va ser dotada d’eines suficients per evitar problemes ètics, morals o religiosos en el sentit que un Copríncep pot no firmar la llei. El polític ha d’estar a l’altura d’escoltar el que vol el poble i buscar els compromisos perquè això passi. No és admissible que el Govern i DA posin per davant la defensa de l’Església i no tinguin en compte el que pugui opinar el Copríncep francès. Ens podem trobar que en un fòrum internacional algú assenyali amb el dit el president francès que és cap d’estat en un país on l’avortament està penat. Què passarà en aquell moment?

Hi ha alguna alternativa viable a la del Coprincipat?
S’ha d’avançar parlant del tema i discutint, i demostrant que hi pot haver un encaix amb aquesta qüestió. El rei de Bèlgica va abdicar uns dies perquè el parlament aprovés l’avortament i després va tornar a ser rei. No dic que s’hagi de fer alguna cosa semblant, però hi ha solucions per fer-ho compatible. Els coprínceps han de fer la seva funció, que és la pròpia d’un cap d’estat, i obviant una mica quina és la seva circumstància personal.

I quina altra opció hi hauria més enllà d’abdicar i tornar al càrrec?
La solució més pràctica és que dins de les eines de la Constitució, el Copríncep episcopal no firmi la llei que despenalitza l’avortament ja que és una solució que preveu la Constitució i que facilita la reforma sense que ell, per qüestions religioses, hi hagi de donar suport.
Etiquetes
10
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2016 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477